Resultats de la cerca
Es mostren 8400 resultats
Òpera de Viena
Música
Principal teatre d’òpera de Viena, inaugurat el 1869 -amb Don Giovanni, de W. A. Mozart, en alemany- sota el nom de Hofoper o Oper am Ring.
Amb capacitat per a 2 260 espectadors, era una obra sumptuosa construïda en el grandiloqüent estil neoclàssic dels grans teatres lírics de l’època per E von der Nüll i AS von Siccardsburg, en ocasió de la remodelació urbanística de la ciutat, amb l’obertura del Ring o cinturó d’avingudes a l’espai de les antigues muralles Entre els seus precedents es destaquen el Kärntnertortheater 1708, a la porta de Caríntia, important per al conreu de l’òpera des de la fi del segle XVIII, i, especialment, el Burgtheater o Theater bei der Hofburg, creat el 1748, que esdevingué el gran centre…
Orquestra de l’Òpera de Berlín
Música
Orquestra alemanya.
Cal cercar els seus orígens en un cor infantil destinat al servei religiós palatí fundat a mitjan segle XV, al qual Joaquim II de Brandenburg afegí una orquestra el 1545 Impulsada per Frederic I de Prússia, es consolidà com a orquestra reial Königlichen Kapelle Fou dissolta per Frederic Guillem I de Prússia, i recomposta pel seu successor Frederic II el Gran Fou també aquest darrer qui feu construir la Deutsche Staatsoper o Lindenoper 1741-43, actualment coneguda com a Oper unter den Linden i seu de l’orquestra i de l’Òpera de Berlín Amb Gaspare Spontini com a director general de música…
Gennadij Nikolajevič Roždestvenskij
Música
Director d’orquestra rus.
Estudià direcció al Conservatori de Moscou, a la classe del seu pare El seu debut, el 1952, al Teatre Bol’šoj de Moscou fou l’inici d’una llarga collaboració amb aquesta institució, de la qual arribà a ser principal director musical del 1964 al 1970, després d’un període com a director assistent 1951-61 El 1960 començà a dirigir l’Orquestra Filharmònica de Leningrad quan J Mravinskij n’era el titular Entre el 1961 i el 1974 estigué al capdavant de l’Orquestra Simfònica de la Radiotelevisió de l’URSS, càrrec que abandonà en assumir la titularitat de la Reial Orquestra Filharmònica d’Estocolm,…
Llorenç Miquel i Carpi
Cinematografia
Director artístic i dissenyador de producció.
Vida Després d’estudiar belles arts a la Universistat de Barcelona i de diverses feines artístiques, el 1986 començà com a escenògraf teatral Entrà al món del cinema com a ajudant de decoració en Laura a la ciutat dels sants 1986, Gonzalo Herralde i feu el salt a la direcció artística i al disseny de producció amb Una ombra al jardí 1988, Antonio Chavarrías Rebé sengles premis de Cinematografia de la Generalitat a la millor direcció artística el 1992 i el 1994 per La banyera 1989 i Els de davant 1993, ambdós de Jesús Garay Ha treballat també per a la televisió en les sèries Un…
Alfons Tormo
Cinematografia
Actor i director.
Vida Provinent de la sarsuela, fou una gran figura del vodevil i membre assidu de la companyia de Josep Santpere El 1910 feu d’operador de la Cabot Films al costat de Fructuós Gelabert, Andreu Cabot i Godofredo Mateldi Amb aquesta productora escriví, dirigí, fotografià i protagonitzà La intrusa 1917, amb Carme Villasan, Ramon Quadreny i Pau Pou de Vendrell També formà part de l’elenc d’actors dels primers anys de la Studio Films –productora amb referència pels intèrprets provinents del teatre còmic i el vodevil– i encarnà papers en la majoria dels disset capítols de Cuentos Baturros 1915-16,…
The Times
Periodisme
Diari britànic fundat a Londres l’any 1785 per l’impressor John Walter amb el nom de Daily Universal Register i que tres anys més tard adoptà el nom actual.
Rebé un gran impuls sota la direcció de John Walter, fill del fundador, que consolidà els trets característics del diari, i arribà al màxim desenvolupament sota la direcció del periodista John Delane, a la segona meitat del s XIX Diari independent, bé que conservador i respectuós amb les institucions i tradicions britàniques, es caracteritzà per un tractament assenyat de les notícies i fou un dels diaris més influents a la Gran Bretanya Fou capdavanter en la introducció dels avenços tecnològics utilització de la màquina de vapor, plegat automàtic, linotípia, rotativa i de noves tècniques…
Jörg Demus

Jörg Demus
© Fototeca.cat
Música
Pianista austríac.
S’inicià en els estudis de piano a sis anys, i a onze ingressà a l’Acadèmia de Música de Viena, on estudià piano amb W Kerschbaumer i direcció orquestral amb Josef Krips Graduat el 1945, parallelament estudià direcció amb Hans Swarowsky i composició amb Joseph Marx Amplià la formació a París i a Saarbrücken Alemanya Debutà a Zuric i a Londres el 1950, i tres anys més tard ho feu a París El 1955 oferí el seu primer recital a Nova York i el 1956 obtingué el premi Busoni Un dels pianistes de més projecció internacional de la segona meitat del segle XX, se centrà en el repertori romàntic, tot i…
,
vent
Meteorologia
Geografia
Moviment natural, generalment horitzontal, de masses d’aire.
Els desequilibris tèrmics entre uns llocs i uns altres provoquen diferències de pressió atmosfèrica, les quals produeixen els vents Així es desencadena un flux d’aire des de les pressions altes cap a les baixes, amb tendència a seguir la direcció del gradient de pressió Els gradients forts de pressió, que hom representa en els mapes meteorològics amb isòbares molt pròximes, ocasionen vents forts, mentre que allà on el gradient de pressió és petit, i per tant les isòbares es mostren molt allunyades entre elles, els vents són fluixos Les calmes esdevenen en aquelles àrees on no hi ha…
Tormes
Riu
Riu de la península Ibèrica, principal afluent, per l’esquerra, del Duero (284 km).
Neix a la serra de Gredos, al peu del cim de la Plaza del Moro Almanzor, i corre en direcció S-W fent una àmplia corba Passa per Salamanca i desemboca al Duero a la frontera amb Portugal És de règim pluvionival Al curs alt hi ha el pantà de Santa Teresa, i al baix, el de Villariño
riu Merdàs
Riu
Riu del Ripollès, subafluent del Ter a través del Freser.
Neix al coll de Merolla 1040 m alt amb el nom de torrent de Merolla segueix un curs W-E i dibuixa l’àmplia vall de Gombrèn pren després la direcció E, passa per Sant Llorenç de Campdevànol i conflueix amb el Freser, a can Noguera, aigua avall de Campdevànol L’afluent principal és la riera de Garfull