Resultats de la cerca
Es mostren 1907 resultats
Muleta
Possessió del municipi de Sóller (Mallorca), al massís muntanyós (220 m alt.) que tanca per ponent el port de Sóller, a l’extrem septentrional del qual es troba el far de Muleta
.
puig Bernat
Cim
Cim (616 m) del municipi d’Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès) del massís d’Ordal, a la divisòria d’aigües de les rieres de Vallirana, de Rafamans i d’Olesa de Bonesvalls.
Situat dins el terme d’Oleseta, domina la carretera de Barcelona a València des del Lledoner a la creu d’Ordal
pic de Gerri
Cim
Cim (2 859 m) del massís que separa les valls de la Noguera de Vallferrera, al N, i de la Noguera de Tor, al S, dins el terme d’Alins (Pallars Sobirà).
Afluent d’aquest darrer riu per la dreta és el barranc de Gerri , que neix a la serra estesa entre el Monteixo i el pic de Gerri
Fuirosos
Poble
Poble del municipi de Sant Celoni (Vallès Oriental), al massís del Montnegre, a l’esquerra de la riera de Fuirosos, afluent, per la dreta, de la Tordera, davant l’estació de Breda.
L’església parroquial Sant Roc és d’origen romànic, però és molt refeta Al s XIX, i fins al primer quart del s XX, formà part del municipi de Montnegre
Estoer
Estoer
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, que comprèn l’alta vall de Llec i la mitjana, des del massís del Canigó (puig Barbet, 2.748 m) fins a prop d’Espirà de Conflent, al baix Conflent.
El terme, en una gran part boscat, comprèn els antics llocs de Seners del qual resta només l’antiga església de Sant Joan de Seners i de Llec en resta una masia Els conreus s’estenen a la part baixa i més plana, a l’esquerra del riu de Llec, regada per canals derivats d’aquest Hi ha una àrea de pasturatges a la capçalera de la vall, al ras de Pratcabrera Hi ha 41 ha d’arbres fruiters presseguers, pomeres, cirerers, albercoquers, 22 ha de vinya, 9 ha d’hortalisses i 16 ha de pastures i farratge El poble 382 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és a la dreta del riu de Llec L’…
les Dolomites
Les Tre Cime di Lavaredo, a les Dolomites
© Fototeca.cat
Massís
Massís dels Alps orientals, al nord-est d’Itàlia, que s’estén entre els rius Adige i Isarco a l’oest, Rienza al nord, Piave a l’est i Brenta al sud.
De calcàries dolomítiques molt erosionables, ha donat un paisatge característic, anomenat dolomític , on dominen les agulles i torres i els grans contrasts entre la roca nua de les altes parets verticals i el material detrític dels peus de muntanya, coberts de bosc i pastures Els cims més importants són el Marmolada 3342 m, Cristallo 3216 m i Antelao 3264 m
serra de La Demanda
Serra
Massís de la comunitat autònoma de La Rioja i la província de Burgos, al nord-oest del sistema Ibèric, que s’aixeca més de 1.400 m sobre la depressió de La Bureba.
És format pels massissos de San Millán 2131 m, la Demanda 2037 m i San Lorenzo 2305 m, els quals són separats dels picos de Urbión i Cebollera per les capçaleres del Najerilla i de l’Arlanza Format per un bloc paleozoic que integra el conjunt, cobert de materials mesozoics posteriorment erosionats, fou fracturat pels moviments alpins Durant el Quaternari fou també molt afectat pel glacialisme
torrent de la Llavanera
Riu
Afluent, per la dreta, de l’Aglí; neix al SE del massís calcari de Pena, separa els termes de Perpinyà i Ribesaltes, passa per Pià i desemboca al seu col·lector vora Clairà.
A la seva vora dreta ha estat emplaçat l’aeroport de Perpinyà, dit aeroport de la Llavanera
coll de la Cirera
Coll (1 713 m alt) de la serra del Roc Negre, al massís de Canigó (Conflent), a la partió d’aigües entre el riu de Lentillà (Conflent) i el riu Ferrer (Vallespir).
escarabat goliat
Entomologia
Escarabat de la família dels escarabeids, d’uns 10 cm de llargària, cos massís, cap subtriangular amb dues protuberàncies sobre els ulls, i en els mascles una banya bifurcada a l’extrem.
Són de color negre, excepte el cap, que és blanc, i el protòrax, que té sis bandes negres alternades amb sis de blanques Viu a l’Àfrica tropical