Resultats de la cerca
Es mostren 5831 resultats
portella Blanca d’Andorra
Collada
Depressió (2 519 m), entre el pic Negre d’Envalira i la serra de l’Esquella, de la línia de crestes que separa la vall de Querol, a l’Alta Cerdanya, de la vall de la Llosa, a la Baixa Cerdanya.
És un dels alts passos de muntanya d’accés a Andorra més freqüentats
espina cervina
Botànica
Arbust espinós, de la família de les ramnàcies, dioic i caducifoli, de fulles ovals, mitjanes (2-3 cm), més o menys oposades, amb pecíol llarg, i flors groguenques i axil·lars.
Els fruits són negres i purgants Centreeuropea, es fa a la muntanya mitjana
càrrega estàtica
Construcció i obres públiques
Tipus de càrrega d’explotació que ha de suportar una estructura i que és causada pel pes dels elements fixos.
N'és un exemple la càrrega que produeix la muntanya sobre un túnel
fabària
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les crassulàcies, de fulles alternes, planes, oblongues i carnoses, i de flors pentàmeres, blanquinoses o rosades, disposades en corimbes terminals grossos i densos.
Creix en llocs de muntanya pedregosos i sicilis Té propietats cicatritzants i ablanidores
campaneta de fulla rodona
Campaneta de fulla rodona
Jutta234 (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les campanulàcies, de rizoma prim, tiges de 10 a 50 cm d’alçada, fulles dimorfes, les de la roseta, ovades, cordiformes, dentades, peciolades, i les caulinars, lanceolades i linears, flors blaves disposades en raïm o en panícula i fruits capsulars pènduls.
Creix en pastures de muntanya, i és freqüent a tota l’Europa mitjana
cep
Cep
© Fototeca.cat/Corel
Micologia
Bolet de la família de les boletàcies, de capell hemisfèric o convex, de 5 a 25 cm d’ample, bru ocraci, lluent, amb tubs groguencs, de cama gruixuda i massissa, d’un bru clar, i amb la carn blanca, d’olor i sabor agradables.
Es fa en boscs, principalment a muntanya És molt apreciat com a comestible
aspreta
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les equisetàcies, de tiges molt aspres, poc ramificades, buides interiorment.
Viu a la muntanya mitjana, principalment a les vernedes o en ambients humits
Els espais naturals de la depressió de l’Ebre
Entrada a la mina de la muntanya de la sal de Cardona DagafeSQV
megafòrbia
Botànica
Herba perenne o més rarament anual, que fa fulles planes i de grans dimensions.
És abundant sobretot a la muntanya humida i a les terres intertropicals plujoses
trèvol femella
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 15 a 50 cm d’alçària, amb fulles compostes de tres folíols lanceolats i serrats, amb flors petites, d’un groc pàl·lid, arranjades en raïms densos i llargs, i amb fruits indehiscents, penjants, reticulats, glabres i de color gris blanquinós.
Es fa en indrets alterats, a la terra baixa i a la muntanya mitjana