Resultats de la cerca

Davanter que arribà al RCD Espanyol la temporada 1930-31 procedent de l’Iberia de l’Havana Jugà durant sis temporades 1930-36 en l’equip blanc-i-blau, amb el qual disputà 101 partits de Lliga i aconseguí 42 gols Formà part de la selecció catalana en cinc partits Durant la Guerra Civil jugà amb el Racing de Ferrol i posteriorment entrenà equips modestos com l’Arosa o el Pontevedra El seu germà bessó O’Donell, conegut com Edelmiro II , també jugà dues temporades a l’Espanyol 1933-35

Fou el primer català que desenvolupà la funció d’ajuda i suport als pilots catalans, espanyols i també d’altres països Començà el 1986 amb Fermí Vélez, a qui ajudà el 1987 a guanyar la Copa del Món FIA de Sport-Prototips C-2 Fou mànager de Jordi Gené durant quatre anys, i després de Pedro Martínez de la Rosa durant sis anys, amb qui collaborà en els triomfs als campionats japonesos de Fórmula 3, Fórmula Nippon i GT, i en la seva entrada a la Fórmula 1

Migcampista, conegut com Pitu Durán Abans dels setze anys debutà amb la primera plantilla de la UE Figueres, en categoria regional, i la temporada 1976-77 fou cedit al Girona De nou al Figueres, jugà durant sis temporades a la tercera divisió 1977-83 Després d’un breu pas pel Barcelona Atlètic i el Banyoles, retornà al Figueres, on visqué l’etapa més brillant de l’equip empordanès Fou titular quasi indiscutible durant deu temporades més 1985-95 a segona B i a segona divisió, actuant en aquesta categoria en un total de 219 partits

Començà a practicar als billars del Cafè Novedades i del Tívoli, i s’especialitzà en xapó i en billar a tres bandes La temporada 1942-43 es feu membre del Club de Billar Barcelona Durant els anys quaranta i cinquanta, en diverses ocasions es proclamà campió de Catalunya de xapó i de tres bandes També es proclamà campió Espanya de xapó en sis ocasions 1961-64, 1966, 1967 i aconseguí el segon lloc en tres bandes 1968 A més, participà en competicions internacionals, com la Copa d’Europa a tres bandes 1968

Era germà de César, davanter internacional del FC Barcelona Calo també jugà al Barça 1944-50 i, com el seu germà, procedia de la Cultural Leonesa Era defensa i en les sis temporades com a blaugrana disputà 84 partits i marcà quatre gols Fou tres vegades campió de Lliga 1945, 1948, 1949 i obtingué una Copa Llatina 1949 Acabada la seva etapa al Barça jugà al Saragossa a primera divisió 1951-53, al Lleida a segona 1953-55 i, finalment, de nou a la Cultural Leonesa a primera 1955-56

Es formà a les categories inferiors del Real Madrid Jugà en el Palamós 1993-95, a segona A, el Leganés i el Celta 1995-96, el Lleida 1996-97, l’Albacete, l’Extremadura, el Betis i el Getafe 2003-10 Després de set temporades en l’equip madrileny, sis de les quals a primera, a l’estiu del 2010 fitxà de nou pel Betis El 2008 s’alineà, en la seva posició de defensa, amb la selecció catalana en dues ocasions, l’una contra l’Argentina i l’altra contra Colòmbia

Es formà al Reial Club de Polo de Barcelona Fou escollit millor esportista juvenil de Catalunya 1970 Aquell mateix any debutà amb la selecció espanyola i arribà a disputar 98 partits internacionals Guanyà set Campionats de Catalunya 1972, 1974, 1975, 1977, 1978, 1979, 1981, set Copes del Rei 1970, 1974, 1976, 1979-82 i sis Lligues 1970, 1977, 1978, 1980, 1981, 1982 Amb la selecció espanyola participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972 i en tres Copes del Món 1971, 1973, 1975, en la primera de les quals aconseguí la medalla d’argent

Membre del Club Natació Barcelona Especialitzat en pala curta i trinquet, s’ha adjudicat sis vegades el Campionat de Catalunya de pala curta 2004-09 i una el de trinquet 2005, tots amb Àlex Garcia El 2009, amb Emiliano Skufca, obtingué el Campionat d’Espanya de clubs en pala curta i trinquet, el Torneig de Federacions en pala curta i el Campionat d’Europa de la mateixa especialitat, del qual també n’han estat subcampions 2007 Amb Àlex Garcia, ha estat subcampió d’Espanya en pala curta i subcampió del Torneig de Federacions 2010

Competí amb el CD Granollers fins el 1954, que fitxà pel FC Barcelona Fou cinc vegades campió d’Espanya de llançament de barra 1958-61, 1963, i sis de Catalunya 1953, 1959-63 També guanyà tres títols catalans de javelina 1951, 1954, 1955, un de disc 1951 i cinc de decatló 1948, 1949, 1951, 1952, 1953 L’any 1956 llançà la javelina a 89,66 m, superant el rècord mundial, però la marca no fou homologada perquè el llançament es feu amb l’anomenat estil espanyol, no reconegut per la federació internacional

Es formà musicalment a Israel, on la seva família havia emigrat quan ell tenia sis anys El 1948 s’establí a Nova York, i amplià la seva formació amb Pierre Monteux, entre altres mestres Debutà com a director d’orquestra l’any 1960, i del 1963 al 1977 fou titular de l’Orquestra Filharmònica de Nova Orleans Entrà com a professor a la Carnegie-Mellon University el 1982, el mateix any que fou nomenat titular de l’Orquestra Simfònica de Bangor, formació que dirigí fins a la seva mort