Resultats de la cerca
Es mostren 114269 resultats
salificable
Química
Dit de l’hidrogen dels àcids i de les sals àcides i dels grups hidroxil de les bases i de les sals bàsiques.
quina
Història
Als s. XVIII i XIX, junta que tenia cura a les parròquies de les despeses de les festes de la vuitada del Corpus.
pota veritable
Entomologia
Cadascuna de les potes que en les larves dels insectes formen els tres parells de potes toràciques, homòlogues a les de l’adult.
cèl·lula pètria
Biologia
Botànica
Esclereida isodiamètrica de membrana fortament lignificada que es troba en les estructures corticals de les dicotiledònies, a les cloves dels fruits secs, etc.
lodícula
Botànica
En les flors de les gramínies, cadascuna de les dues petites esquames d’origen periàntic que hi ha al costat de l’ovari.
capçana
Rodella teixida d’espart, palma, etc, que serveix per a posar-hi les olles, les calderes, etc, quan hom les treu del foc.
cua de guilla
Cua de guilla
Andreas Rockstein (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Planta herbàcia espontània, de la família de les gramínies, d’espigues dretes i espiguetes pubescents com les tiges, les fulles i els peduncles.
anamorfosi
Física
En cinematografia, compressió horitzontal de les imatges d’una pel·lícula obtinguda amb un objectiu anamòrfic per tal que, en ésser projectades per un altre objectiu anamòrfic, es reprodueixi l’escena amb les proporcions reals.
És la base de les impressions i projeccions en panoràmica i cinemascop
levigació
Química
Separació granulomètrica de les partícules d’una substància per mitjà d’un corrent fluid (aigua o aire) ascendent.
Les partícules, com a conseqüència de les diferències de velocitat ascendent en funció de llurs dimensions primera llei de Stokes, se separen en diverses capes, les quals permeten llur classificació
corm
Botànica
Cos esporofític de les plantes superiors (cormobionts), constituït per arrel, tija i fulles.
El corm presenta veritables teixits conductors, la qual cosa el diferencia del tallus, del qual, evolutivament, procedeix Hom no coneix bé aquest procés evolutiu, però suposa que hi hagué una etapa intermèdia en la qual aparegué el teloma, òrgan en forma de vara que consistia en un eix de cèllules prosenquimàtiques lignificades, conductores, i en una escorça de cèllules parenquimàtiques Mitjançant una sèrie de processos elementals, entre els quals els de concrescència, incurvació, culminació i planació dels telomes, es devien originar els diversos òrgans de les plantes superiors teoria…