Resultats de la cerca
Es mostren 6973 resultats
Vernon
Ciutat
Ciutat del departament d’Eure, a la Normandia, França, a la riba esquerra del Sena.
Centre turístic, té, a més, indústries metallúrgiques, elèctriques i farmacèutiques Hi ha també un centre d’investigacions balístiques i aerodinàmiques El 1366 hi fou signat un acord entre Carles V de França i Carles II de Navarra, a conseqüència de la derrota del navarrès a Cocherel 1364 Carles II renuncià la Xampanya, Brie i Bretanya, i rebé una part de Normandia i Montpeller Malgrat les destrosses de la Segona Guerra Mundial, conserva l’església de Notre Dame s XIV-XV i la torre dels Arxius, del s XII, restaurada
Enriqueta Maria de França
Història
Reina d’Anglaterra.
Filla d’ Enric IV de França i de Maria de Mèdici , es casà 1625 amb Carles I d’Anglaterra Influí sobre el seu marit, al qual aconsellà una política intransigent davant el parlament Acusada d’indisposar el rei contra els anglicans, fou en part responsable del desencadenament de la guerra civil El 1644 hagué de fugir a França, i s’esforçà per salvar Carles I executat el 1649 després de la restauració del seu fill Carles II 1660 tornà a Londres, però es retirà definitivament a un convent, a Chaillot
Josep Boix
Escalada
Escalador.
Membre de la secció excursionista de l’Ateneu Enciclopèdic Popular Feu escalades destacades, com la de la nova via a l’Encantat Petit 1935, juntament amb Josep Costa i Carles Balaguer, la segona ascensió al Lloro de Montserrat, amb Pere Bosquets i Carles Balaguer, o la primera travessa de la cresta de Cabirols al Pedraforca, juntament amb Joaquim Toldrà 1936 Però l’escalada més recordada és la primera al Cavall Bernat de Montserrat, amb Josep Costa i Carles Balaguer, el 27 d’octubre de 1935 Fou sergent de les Milícies Alpines durant la Guerra Civil i…
Josep Romà
Pintura
Pintor.
Format a Sant Carles, fou deixeble de Vicent López i de Benet Espinós El 1817 esdevingué acadèmic de mèrit en flors i el 1826 en pintura Fou professor a Sant Carles i al seminari de Nobles de Sant Pau Des del 1837 dirigí la sala de flors de l’acadèmia Es dedicà a la pintura de flors, però també al retrat Isabel II nena, Benet Espinós 1829, tots dos al Museu de Belles Arts de València El seu fill Josep Maria Romà , també pintor de flors, format a Sant Carles, exposà a les Nacionales de Madrid 1856 i 1858
Bernardo Tanucci
Història
Polític italià.
Primer marquès Tanucci Conseller de Carles, duc de Parma, quan aquest esdevingué el rei Carles VII de Nàpols, n'inspirà i serví l’absolutisme i en fou el secretari de justícia 1752, d’estat i de la casa reial 1754 En heretar Carles el tron espanyol 1759, formà part del consell de regència de Ferran I de les Dues Sicílies Més tard fou primer ministre d’aquest i, com a tal, seguí la seva política regalista i afavorí la signatura del tractat del 1761 amb França Fou destituït 1776 per instigació de la reina, Maria Carolina, que era proaustríaca
Lluís Antoni Planes
Pintura
Pintor.
Fill de Tomàs Planes Deixeble de Josep Camaron i Joan Collado, fou acadèmic 1774 i director de la classe de pintura de Sant Carles, i acadèmic de San Fernando Feu obres al fresc per a la catedral i el convent de Jesús València, les esglésies de Xest i Bunyol i el monestir de Portaceli Retratà Don Pere Caro i Sureda Museu de Sant Carles Posseí obres de Pere Marc i Joan Ribalta El seu fill, Lluís Planes i Domingo València 1765 — 1799, fou deixeble de Francisco Bayeu i de Mariano Maella Fou acadèmic de Sant Carles i destacà com a retratista
Batalla de Cocherel
Batalla de Cocherel Victòria de les tropes franceses de Carles V, dit el Prudent, sobre Carles II de Navarra
Benet Bancs
Cristianisme
Religiós franciscà, secretari del general de l’orde a Roma, comissari general de Terra Santa i consultor del Sant Ofici.
Fou també teòleg i predicador de Carles VII de Nàpols després Carles III d’Espanya Deixà manuscrita l’obra Paraíso virginal
Distanciament dels carlins catalans vers el franquisme
Els carlins catalans es distancien del franquisme quan el Grupo Lealtad reconeix com a pretendent l’arxiduc Carles d’Habsburg Carles VIII
Federació Anarquista Ibèrica
Cartell de la Federació Anarquista Ibèrica, realitzat per Carles Fontserè i Carrió durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-39
© Arxiu Fototeca.cat
Organització que volgué reunir tots els grups anarquistes de la península Ibèrica, constituïda clandestinament pel juliol del 1927 al Saler, València.
Fou el producte d’una iniciativa del Segon Congrés de la Federació de Grups Anarquistes de Llengua Espanyola a França Marsella, maig del 1926, i de bon principi agrupà, a part aquesta federació, la Federació Nacional de Grups Anarquistes d’Espanya i la União Anarquista Portuguesa Es proposà d’assegurar el contingut àcrata de la CNT mitjançant la creació de comitès amb participació mixta de membres de la FAI i de la CNT, especialment Comitès Propresos i Comitès de Defensa Confederal també es proposà d’allunyar la CNT de qualsevol intelligència amb els grups polítics republicans Tanmateix, sota…