Resultats de la cerca
Es mostren 2230 resultats
Enric Llaudet i Ponsa
Economia
Empresari i dirigent esportiu.
Propietari de l’empresa Filatures Llaudet, amb diverses fàbriques a Catalunya, el seu pare, Josep Llaudet, ja havia estat directiu del FC Barcelona Fou elegit president del club pels socis compromissaris el 1961 Al cap de pocs dies de prendre possessió del càrrec hagué d’assumir l’adeu com a jugador blaugrana de LKubala i el traspàs de Luis Suárez a Itàlia, i al final de la primera temporada, la retirada de Ramallets Durant el seu mandat el club només aconseguí un títol de Copa de Fires 1966 i una Copa del Generalísimo 1963 A manca d’èxits esportius, sabé redreçar la delicada…
Miquel Ortega i Pujol
Música
Pianista, director d’orquestra i compositor.
Format al Conservatori del Liceu, amplià els seus estudis amb Manuel Oltra i Antoni Ros Marbà Com a director ha dedicat una atenció especial al món de l’òpera i la sarsuela Ha estrenat títols com La celestina , de Joaquim Nin-Culmell 2008 i Jo, Dalí , de Xavier Benguerel 2011, i ha dirigit als teatres del Liceu, la Zarzuela, Teatro Real de Madrid, Teatro Colón de Buenos Aires, Capitole de Tolosa de Llenguadoc i Covent Garden, entre d’altres En la seva activitat com a compositor, també inclou la veu com a element principal Algunes de les seves cançons, amb un lirisme profund i una alenada…
Athletic Club de Bilbao

Nou estadi de l’Athletic Club de Bilbao
© Jaume Ferrández
Esport general
Club de futbol basc.
Fundat l’any 1898 per Luis Márquez i altres esportistes biscaïns Ha estat 24 vegades campió de Copa 1903, 1904, 1910, 1911, 1914, 1915, 1916, 1921, 1923, 1930, 1931, 1932, 1933, 1943, 1944, 1945, 1950, 1955, 1956, 1958, 1969, 1973, 1984, 2024 i 8 cops campió de Lliga 1930, 1931, 1934, 1936, 1943, 1956, 1983, 1984 Té 43000 socis 2024 i des del 1913 juga a l’estadi de San Mamés, anomenat La Catedral L’any 2013 inaugurà el nou estadi de San Mamés, situat en una ubicació adjacent a l’antic derrocat el mateix 2013, un edifici de disseny avantguardista i amb capacitat per a 53289…
Salvador Seguí i Pérez
Música
Compositor, teòric i crític valencià.
Vida Estudià piano al Conservatori de València, pedagogia musical i composició a l’Escola Normal de Música de París, musicologia i composició a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena i direcció orquestral a Montecarlo Fou catedràtic de solfeig i teoria de la música al Conservatori de València, director del Conservatori de Castelló, que porta el seu nom, i membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles Ocupà càrrecs rellevants, com ara inspector general de conservatoris 1984-86 Fou director de la Setmana Internacional de Música de Cambra, del Curs de Perfeccionament Musical de Montserrat,…
Joan Amorós i Andreu
Cinematografia
Director de fotografia.
Vida Treballà filmant escenes per al No-Do durant vint anys, des que a tretze anys començà a portar una càmera de 16 mm, i fou conegut amb el renom de Juanito, el del No-Do També filmà pel seu compte una gran quantitat de plans d’arxiu, que després serviren per a films de directors com Pere Lazaga o José María Forqué Treballà com a foquista a Escuela de Periodismo 1956, Jesús Pascual, la seva primera feina, i després entrà a TVE, acabada de crear Gràcies a Pere Portabella i Leopoldo Pomés conegué Jacinto Esteva, director del dilatat projecte Lejos de los árboles 1963-70, que fotografià…
Carmen Amaya y Amaya
Cinematografia
Ballarina i actriu.
Vida Nascuda en una barraca del Somorrostro, de família gitana i filla del guitarrista flamenc José Amaya, El Chino , de molt petita ja ballava en locals públics de Barcelona, on fou coneguda com La Capitana o El Torbellino Gitano El 1929 Raquel Meller la incorporà a la seva companyia per anar a París En el cinema debutà per a la productora Filmófono en La hija de Juan Simón 1935, començat per Nemesio ASobrevila i acabat per José Luis Sáenz de Heredia i Luis Buñuel María de la O 1935-36, de Francisco Elías, o La Casa de la Troya 1936, de Joan Vilà i Vilamala i…
Andreu Vallvé i Ventosa
Cinematografia
Escenògraf.
Vida Estudià a l’Escola d’Oficis Artístics, Belles Arts i Institut del Teatre, on el 1934 conegué els seus mestres, Salvador Alarma i Josep Mestres i Cabanes, any en què entrà al taller del primer i fou encarregat del decorats del Liceu El 1946 muntà el seu propi taller de lloguer de decorats de paper, on el 1960 acollí Fabià Puigserver, amb encàrrecs del Poliorama, Romea i Talía Inaugurà teatres com el Windsor i el Candilejas i muntatges d’Esteve Polls, Adolfo Marsillach i Hermann Bonnín al teatre Grec D’altra banda, al mateix temps que feu classes d’història de l’escenografia i perspectiva…
Fajardo
Llinatge noble originari de Galícia.
Hom dona com a estirp Gonzalo Ovéquez s XI El seu besnet Pedro Suárez passà a Extremadura, on fou cognominat Gallego El rebesnet d’aquest, Pedro Suárez Gallego, senyor de Santa Maria d’Ortigueira, fou pare de Fernando Pérez Gallego, mestre de l’orde d’Alcántara, i aquest, oncle de Pedro Ibáñez Gallego, senyor d’Ortigueira, després conegut com a Pedro Ibáñez Fajardo El fill d’aquest darrer, Juan Pérez Fajardo , passà a Múrcia, on s’establí, el 1369, per sotmetre aquell regne a l’obediència d’Enric II El seu fill Alonso Yáñez Fajardo mort el 1396 fou el primer adelantado major…
Aurora Redondo i Pérez
Cinematografia
Teatre
Actriu.
Vida Debutà a set anys al Teatre Romea de Barcelona en l’obra infantil Doncell qui cerca muller , amb la companyia d’Adrià Gual Ja adolescent, treballà amb Enric Borràs fent Terra baixa i Don Juan Tenorio El 1925 es casà a Madrid, on desenvolupà la major part de la seva carrera, amb l’actor Valeriano León, parella que formà companyia pròpia que interpretà els germans Álvarez Quintero, Muñoz Seca, etc, i aconseguí renovats èxits arreu de l’Estat, en particular amb sainets de Carlos Arniches, com Padre Pitillo i Es mi hombre En començar la Guerra Civil es traslladaren a l’Argentina…
,
literatura gallega
literatura gallega Portada de Follas Novas, de Rosalía de Castro
© Fototeca.cat
Literatura
Literatura desenvolupada en gallec.
A partir del s XV l’absentisme de la noblesa gallega, la castellanització de l’Església i l’adopció del castellà en els formularis dels escrivans relegaren el gallec a la condició de llengua rural Al s XVIII començà la recuperació s’hi destaca el pare Martín Sarmiento, autor de notables estudis lingüístics sobre el gallec Durant la guerra contra Napoleó i les guerres civils del s XIX hom usà el gallec en pamflets Hom considera el poema A alborada, de Nicomedes Pastor Díaz, datat el 1828, l’obra inicial de Rexurdimento Els escriptors del renaixement inicial, coneguts com a precursores són…