Resultats de la cerca
Es mostren 2436 resultats
pelicans
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les ranunculàcies, de 10 a 40 cm d’alçària, amb fulles multífides, amb flors de color blau pàl·lid, violaci o blanquinós, llargament esperonades, disposades en raïms laxos, i de fruits en fol·licle.
Creix entre les messes, en els erms, a la regió mediterrània
camamilla borda
Camamilla borda
Udo Schmidt (cc-by-sa-2.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, semblant a la camamilla, de tija pubescent, de 10 a 40 cm d’alçada, amb fulles molt dividides, i capítols de botó groc i lígules blanques, solitaris sobre peduncles llargs.
És una planta pobra en essències, que creix en terres conreades i guarets
fenc
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual de tija dreta, de la família de les papilionàcies, alta de 20 a 50 cm, amb fulles trifoliades i amb flors vermelles o de color granat, rarament blanquinoses, agrupades en glomèruls terminals solitaris i llargament pedunculats.
És molt conreat per a l’obtenció de ferratge, i a vegades es troba també subespontani
guixó
Botànica
Planta herbàcia anual enfiladissa, de la família de les papilionàcies, de tiges de 20 a 60 cm, de fulles amb circell i amb un parell de folíols linears, de flors solitàries purpúries i de llavors brunes puntejades de negre.
Es fa en terres de conreu i llocs herbosos de la regió mediterrània
niella
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les cariofil·làcies, de fins a 100 cm d’alt, pilosa, de fulles linears o estretament lanceolades, de flors d’un color vermell purpuri i de fruits en càpsula, amb les llavors tòxiques.
Es fa a les messes
verdolaga
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia anual, de la família de les portulacàcies, ajaguda, de branques de 10 a 30 cm, de fulles simples, carnoses i espatulades, de flors amb dos sèpals fugaços i amb cinc pètals grocs, i de fruits en pixidi.
Es fa en hortes i en terrenys ruderals Menjada crua té propietats antiescorbútiques, diürètiques i refrescants
sempreviva
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 40 a 120 cm d’alçada, de fulles lanceolades, acuminades, enteres i glabres, i de capítols solitaris, grossos i de color groc, amb les bràctees involucrals escarioses i brillants.
Procedeix d’Austràlia i és conreada en jardins
capcetes
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de tija erecta, de 10 a 30 cm, pilosa, dividida en de 1 a 3 branques, fulles ovades, piloses, i flors grogues, agrupades en capítols grans, envoltats de fulles florals.
Viu en erms de la regió mediterrània
matablat
Botànica
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les crucíferes, de 10 a 40 cm d’alt, de fulles espatulades i més o menys lobulades, de flors blanques o violàcies, arranjades en raïm, i de fruits en silícula.
Creix en camps de cereals i en rosts secs, sobre substrat calcari
Revista de Historia Moderna
Historiografia catalana
Publicació de periodicitat anual, creada el 1981 com a vehicle de difusió de la investigació del Departament d’Història Moderna de la Universitat d’Alacant i oberta a les col·laboracions d’investigadors modernistes d’altres universitats espanyoles i estrangeres.
El primer director fou Antoni Mestre i Sanchis que, en la presentació del primer número, exigí dues condicions per a l’acceptació de treballs rigor històric i respecte amb els discrepants Des del número 4 el contingut passà a ser monogràfic, essent els temes “Libros, libreros y lectores”, “El País Valenciano”, “Municipios y poder en el Antiguo Régimen valenciano”, “Reformismo y crisis del reformismo en la España del siglo XVIII”, “Aspectos de la vida cotidiana en la España Moderna I y II”, “Jurisdicción y señorío en la España Moderna”, “Aspectos de la administración española del siglo XVIII…