Resultats de la cerca

Premi de Roma del 1859 Representant típic del monumentalisme del tercer quart del s XIX, és autor de la font monumental de Rouen 1879, amb l’arquitecte Perthis, i de peces anecdoticosimbòliques, com La dama del paó 1890, escola de belles arts, Tolosa, tot i que en alguna obra, com Victor Hugo Théâtre Français, París, arribà a solucions similars a les de Rodin Fou mestre de Bourdelle i de Clarà

Catedràtic d’entomologia a la facultat de ciències de la Universitat de Madrid 1877, director de Museo Nacional de Ciencias Naturales i del Jardín Botánico de Madrid 1899-1939 Membre corresponent de la Institució Catalana d’Història Natural 1901 i de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1909 Collaborà en l’organització de la Junta de Ciències Naturals de Barcelona Era pare del zoòleg i polític Cándido Bolívar

En 1830-37 fou catedràtic de física experimental a la Universitat de Cervera, de les escoles de la Junta de Comerç de Barcelona i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona El 1854 descobrí la natura microbiològica del còlera Publicà una Litología meteórica, 1854 sobre els aeròlits caiguts a Nules Plana Baixa i Vilabella Alt Camp el 1815 Collaborà en La Botánica i en El Restaurador Farmacéutico

Estudià a Pest i a Viena Establí un llenguatge formal peculiar, que donà naixement a una escola original dins del Modernisme hongarès El seu art es caracteritza per la marcada accentuació dels panys de paret, decorats amb rajoles de majòlica envernissada i amb motius ornamentals populars i orientals Cal destacar-ne el Museu d’Arts Aplicades i el palau de la Caixa d’Estalvis dels Correus, ambdós a Budapest

Cinturó negre vuitè dan, fou un dels pioners del taekwondo a Catalunya Entrenador i àrbitre internacional, dirigí el club Wons del barri de Sants de Barcelona, impartí classes al Servei d’Esports de la Universitat de Barcelona 1991-2006 i fou seleccionador català 1987-99 Ocupà la presidència de la Federació d’Arts Marcials de Catalunya Fou guardonat amb el diploma al mèrit esportiu que li atorgà l’Ajuntament de Barcelona

Fou director de l’Acadèmia de Belles Arts de Maracaibo del 1945 al 1960, any que anà a París Dins les propostes de l' op art , realitzà quadres cinètics realitzats amb un plafó de fons solcat per línies fines molt pròximes i una sèrie de barres penjades davant que s’interfereixen òpticament Això dóna joc a moviments visuals insospitats quan l’espectador canvia de posició respecte al plafó

Valencià d’origen, es formà a Sant Carles i fou deixeble de Rafael Montesinos Guanyà premis a València, Madrid i Sevilla Fou professor i acadèmic de Sant Carles Conreà la pintura d’història — Notificació de la sentència de mort a Maria Stuart Museu d’Edimburg—, el paisatge — Serra d’El Negrete i Paisatge amb la serra d’El Negrete al fons València, Museu de Belles Arts— i el retrat

Enginyer, es dedicà a les arts plàstiques a partir del 1925 i féu viatges de formació a França i Rússia Professor a Berlín a partir del 1950, decorà la façana de l’Opernhaus de la mateixa ciutat i féu altres treballs a la Beethovenhalle de Bonn, a la Universitat de Friburg de Brisgòvia, etc En les seves escultures de metall dominen les figuracions constructivistes d’animals, plantes i objectes

Canonge, canceller de la universitat 1263 i bisbe de París 1268, intervingué en les controvèrsies entre els teòlegs i els mestres de la facultat d’arts i afavorí l’augustinisme enfront de l' averroisme sobretot de Siger de Brabant i d’algunes tesis aristotèliques de Tomàs d’Aquino, que condemnà en dues ocasions 1270 i 1277, condemna que provocà efectes oposats amb vista a l’acceptació de l’aristotelisme

Establert a França des del 1946 Al començament fou influït pel folklore del seu país i també per l’art romànic, oriental i prehistòric Cap al 1955 s’orientà vers el surrealisme Telèfon femella Més tard, les seves escultures, fetes de pedra i metall, recerquen una síntesi entre les arts i l’arquitectura A partir d’aquests pressupòsits, realitzà escultures per a esglésies, grups escolars i altres llocs públics