Resultats de la cerca

Fou deixeble del pintor Claudi Lorenzale Com a pintor la seva obra fou escassa i, al contrari de la dels seus contemporanis de tendència natzarena Tomàs Moragas, Antoni Caba, Ramon Amado i altres, els quadres dels quals figuren en importants museus, poc estudiada En el seu museu figuren obres qualificades d’autor anònim que potser són seves Resulta important la seva obra d’arqueòleg precursor reuní materials arquitectònics de monuments barcelonins avui desapareguts i valuoses rajoles que formen, a Martorell, el museu, de gran interès, anomenat l’Enrajolada

Entre els seus nombrosos films, en els quals ha encarnat sovint un tipus de personatge dur, irònic i cerebral, cal esmentar Rebecca 1940, This land is mine 1943, The picture of Dorian Gray 1945, All about Eve 1950, Oscar al millor actor secundari, That kind of woman 1959, A shot in the dark 1964, Trunk to Cairo 1965, The quiller memorandum 1966, etc Se suïcidà en un hotel de Castelldefels

Fou catedràtic de la Universitat de Sevilla de geografia històrica, 1874-80, i d’història, 1880-99 i de la de Madrid de sociologia, 1899-1910, on fundà l’Instituto de Sociología Publicà obres de tema històric, llibres de text i un Tratado de sociología 1889-1904, que el féu cèlebre Fou un dels pocs catalans influïts pel krausisme posteriorment s’inclinà cap a un ideari positivista

Advocat conegut per la seva defensa dels béns eclesiàstics, es féu sacerdot en ésser-li ofert un càrrec eclesiàstic a Santander Fou canonge d’Ourense i de Santiago 1806 i membre de la Junta de Govern de Santiago durant la guerra contra Napoleó Diputat a les corts de Cadis, escriví la Carta Misiva contra Bartolomé José Gallardo , per la qual fou condemnat Restaurat el règim absolutista, atacà les corts de Cadis en una requisitòria de vint-i-un punts El 1815 fou nomenat bisbe de Tortosa les seves pastorals condemnaven les idees liberals i també les de la Illustració defensà l’ús de la llengua…

Deixeble d’Antoni Rubió i Lluch en la càtedra de literatura catalana, s’especialitzà en els estudis lullians El 1913 publicà amb E Duran i Reynals Les edicions lullianes de la Biblioteca Universitària de Barcelona als Estudis Universitaris Catalans Deixà en morir enllestida la seva obra principal, feta també en collaboració amb Duran i Reynals, Biblioteca de les impressions lullianes , que arriba fins el 1868 fou editada i prologada el 1927 per Ramon d’Alòs-Moner i és una obra bàsica dins l’especialitat

A dotze anys es traslladà a Reus, i el 1830 es casà amb la filla d’un industrial d’aquesta localitat Fou íntim amic de Joan Prim Prengué part en l’alçament de Reus contra Espartero el 1843 El 1846 hi establí la societat Macià Vila, Subirà i Cia, dedicada a la fabricació de filats i teixits de cotó, pur o amb mescla de seda, fil o llana Participaven en el capital el banquer madrileny Cerola, el comte de Retamoso i Pascual Madoz, s’havien posat en contacte amb ell per mitjà de Prim El 1852 l’empresa es transformà en l’anònima Fabril Cotonera, de deu milions de rals de…

Deixeble de Palomino, anà amb ell a Madrid, i fou un dels seus seguidors més fidels Pintà frescs a València a l’església del Remei, a Sant Andreu, a la volta de l’església de Sant Nicolau 1697 —on es retratà amb el seu mestre—, així com a Terol, Viver Alt Palància i Tortosa, on pintà part dels frescs de la volta cilíndrica propera al presbiteri, de les petxines i la cúpula de la capella de la Mare de Déu de la Cinta de la seu de Tortosa després del 1719

Activitat política i cultural Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1949, durant l’època d’estudiant ingressà al Partit Socialista Unificat de Catalunya , dins del qual fou molt actiu en la clandestinitat antifranquista A conseqüència de la seva participació en la vaga de tramvies, el 1957 fou detingut, sotmès a un consell de guerra, empresonat un any a la presó Model i torturat En sortir-ne continuà l’activisme polític, i el 1960 fugí a París eludint una nova detenció Els anys següents viatjà per Europa i augmentà el seu bagatge intellectual, sobretot en el camp de l’art A l’…

S’establí molt aviat a Reus, on exercí de metge Participà en la gestió de la revista La Columna de Foc  1918, vinculada a l’herència modernista, i en la de Llaç  1919, més propera a l’estètica noucentista Fou traductor al català d’autors, sobretot teatrals Cocteau La veu humana , T Williams Figuretes de vidre , Camus Callígula , Racine Fedra , Ionesco La cantant calba , Pirandello Sis personatges en cerca d’un autor , Anouilh Becket o l’honor de Déu , Molière Tartuf , L’avar , Sartre Les mans brutes , Muset Lorenzaccio , Betti, Pavese i d’altres, moltes de les quals inèdites El 1955…

Es casà amb Berenguera El 1149, juntament amb el seu pare, que es titulava príncep de Tarragona, i l’arquebisbe Bernat Tort, signà una carta de franqueses a tots els qui vinguessin a repoblar la ciutat de Tarragona A partir d’aquest moment, a causa de la senectut del seu pare, dirigí la política de la família normanda a Tarragona, cosa que el féu entrar en conflicte amb l’arquebisbe per qüestió de jurisdiccions i dominis 1151 això féu que l’arquebisbe renunciés el mateix any als seus drets sobre Tarragona a favor del comte Ramon Berenguer IV Mort el seu pare 1154/57, Guillem renuncià el títol…