Resultats de la cerca

Comprenia els corregiments de Lleida, Tortosa, Tarragona i el sector del de Cervera al sud del Llobregós El prefecte residia a Lleida els antics corregiments, una mica modificats, esdevingueren els districtes de Lleida, Tortosa, Tarragona i Cervera Havia de comprendre 31 cantons i 165 nous municipis, però no tots tingueren temps d’organitzar-se només al districte de Tortosa fou possible d’establir totalment l’administració francesa En fou el primer prefecte el vescomte Alban de Villeneuve

Jugà a la Unió Esportiva Lleida 1992-94, procedent del Valladolid En la seva primera temporada amb l’equip lleidatà, guanyà el Trofeu Zamora de segona divisió A i ascendí a primera El Lleida només es mantingué una temporada a la màxima categoria, després de la qual es retirà Com a entrenador ha estat el màxim responsable del futbol de base del Lleida i ha dirigit l’AE Prat, el FC Benavent i el FC Ascó

Presidenta del Club de Bitlles Flor de Lis des de la seva fundació, el 1986 participà activament en la recuperació i unificació del joc de bitlles amb el Grup Cultural Rasquerà Des del mateix any es dedicà també a la promoció d’aquesta pràctica esportiva sense distinció d’edats, tasca que continuà com a delegada de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling FCBB a Lleida a partir del 1990 i responsable dels Jocs Escolars a la província de Lleida des del 1997 Precursora dels equips femenins a Lleida, creà la Lliga femenina el 1990 i la masculina el 1992…

Després de passar per l’equip barceloní del BIM i pel Joventut de Badalona, fitxà pel BC Andorra 1987-96, amb el qual aconseguí l’ascens a l’ACB 1992 Posteriorment dirigí el CB León 1997-99 a la màxima categoria, i el Club Esportiu Lleida 1999-2003, amb el qual assolí l’ascens a la Lliga ACB 2001 i guanyà dues Lligues Catalanes 2002, 2003 La temporada 2001-02 rebé el Trofeu Antonio Díaz Miguel al millor entrenador Després d’entrenar el Club Bàsquet Sant Josep de Girona 2004-06, tornà a l’equip de Lleida 2006-09, i a continuació dirigí el CB Múrcia 2009-10 Després de…

Nomenats en nombre de tres, foren encarregats d’exercir, a Girona, Lleida i Tarragona, les funcions de caràcter executiu fins aleshores pròpies de les desaparegudes comissions provincials, i representaren el govern de la Generalitat en totes llurs relacions amb les altres autoritats Els primers foren Josep Irla i Bosch per Girona, Epifani Bellí i Castiel per Lleida, i Ramon Nogués i Biset per Tarragona Ja en la guerra civil, ho foren Lluís Mestres i Capdevila per Tarragona, i Domènec Carrové i Viola per Lleida

Fou creada després de la creació de la batllia reial el 1247, i ampliada vers el 1279 fins a Anyà i Montmagastre a l’E, Gerb al S, les Avellanes a l’W i la conca de Meià i l’Ametlla de Montsec, al N En adquirir la ciutat de Lleida el marquesat de Camarasa el 1396, la vegueria passà sota la jurisdicció del veguer de Lleida com a sotsvegueria, la qual, però, no persistí i fou repartida, al segle XVII, entre les vegueries de Lleida i d’Agramunt

Situat a llevant del carrer de Cavallers, antic call medieval, bastit damunt unes adoberies d’època romana descobertes el 1949, de les quals prengué el nom la indústria adobera, a la qual es podien dedicar els jueus lleidatans per privilegi reial del 1248, mantingué el seu prestigi fins al s XVIII Havia estat emmurallat Important al s XIII, amb l’avalot del 1391 el call sofrí una gran disminució el 1410 hi restaven només 28 famílies jueves Després de l’expulsió dels jueus no convertits 1492, la població romangué reduïda a uns 12 focs Resta encara un grup de les antigues cases, algunes de les…