Resultats de la cerca

Primer es dedicà al tennis, i arribà a ser jugador professional el 1992 Posteriorment, passà al pàdel, com a jugador del Reial Club de Polo de Barcelona Ha format part de la selecció catalana de pàdel

Entre les seves obres de cartellisme esportiu destaquen les de les regates de rem del Reial Club de Barcelona La seva obra original es troba a Lloret de Mar, on residí bona part de la vida

Vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona, fou campió d’Espanya en diverses ocasions en vuit amb timoner 1923, 1924, 1926, 1948, en dos amb ti-moner 1932, 1946 i en quatre amb timoner 1934, 1944

Arribà al Reial Club Deportiu Espanyol provinent de l’Udinese italià i jugà al club català quatre temporades 1999-2003, ocupant la demarcació de defensa en 93 partits de Lliga El 2003 fou traspassat al Leganés

S’inicià, el 1970, com a pilot, posteriorment presidí la Federació Catalana d’Automobilisme 1992-2004 i fou directiu de la Reial Federació Espanyola d’Automobilisme, de la qual rebé la insígnia de plata el 2010

Desenvolupà gran part de la seva carrera al Reial Club de Golf El Prat Guanyà el primer Torneig Internacional d’Espanya júnior masculí 1954 i, ja com a sènior, es proclamà campió d’Espanya amateur 1961

Defensa lateral que fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1987-89 procedent de l’Athletic Club de Bilbao Disputà quaranta-sis partits de Lliga amb l’Espanyol, i fou internacional amb la selecció espanyola quinze vegades

Guanyà el Campionat d’Espanya amb el Club Esportiu Bonasport 1988 Des del 2008 és el responsable de l’àrea esportiva de l’escola de tennis i de pàdel del Reial Club de Tennis Barcelona 1899

Transcriví nombrosos documents procedents de l’arxiu del patrimoni reial, reproduïts i utilitzats per Àlvar Campaner i pels historiadors mallorquins posteriors És autor d’una memòria sobre un mosaic romà descobert el 1833 a son Fiol

Dirigit per Joaquim Quetglas i Bauzà, fou denunciat diverses vegades per insults a la família reial i escarnis a la religió catòlica, per la qual cosa el bisbe en prohibí la lectura al novembre del 1883