Resultats de la cerca

Fou campió del món universitari, campió d’Espanya escolar, juvenil, universitari, de professors, absolut i de veterans, campió d’Espanya de salts de trampolí, i guanyà diverses proves del Campionat de Catalunya i de la VI Copa Pirineus Catalans, a més d’aconseguir nombrosos títols en categoria màster Ha estat entrenador i tècnic esportiu superior en esquí alpí de diversos clubs des del 1974 Fundà els clubs d’esquí de Castelldefels, Terrassa i el May Luengo Esquí Club És fill de Pepeta Planas, pionera dels esports d’hivern a Catalunya, i germà de Maria Teresa Luengo, també esquiadora…

Com a tirador fou membre de la Sala d’Armes Montjuïc i destacà en categories inferiors en la modalitat d’espasa, proclamant-se campió de Catalunya individual júnior 1992 Es retirà l’any 1999 Posteriorment ha estat mestre d’armes de la Sala d’Armes Montjuïc, Club d’Esgrima Llor, Club Esportiu INEF i Club d’Esgrima Ciutat de Terrassa, i entre els seus deixebles figuren els campions Màrius Alvarado i Clara Anyó Àrbitre estatal de floret i sabre, i internacional categoria C d’espasa, ha participat en proves d’espasa de la Copa del Món de la Federació Internacional d’Esgrima FIE

Començà la seva trajectòria radiofònica a Ràdio Joventut i treballà també a Ràdio Nacional d’Espanya, Ràdio Espanya de Barcelona, Cadena Catalana, Cadena Rato i, des del 1992, a la Cadena SER Vallès També treballà a Televisió Espanyola, on fou un dels primers locutors que retransmeté les voltes ciclistes i els primers partits de futbol Habitual cronista de l’activitat del Barcelona i posteriorment del Terrassa, fou pioner a l’hora de fomentar la participació dels oients en les tertúlies esportives El 1999 rebé el premi de l’Associació Professional Espanyola d’Informadors de Premsa, Ràdio i…

Fundat a l’estiu del 1951, la seva activitat principal fou el patinatge artístic i de velocitat i l’hoquei sobre patins, tot i que també tingué una secció de basquetbol Durant la dècada de 1950, l’equip d’hoquei sobre patins jugà en la primera divisió del Campionat de Catalunya, màxima categoria de l’època Alguns dels seus membres més destacats foren Josep Llinàs i Pere Torras Competia a la terrassa del teatre Apolo, al carrer Nou de la Rambla Desaparegué l’any 1971, tot i que els integrants de la secció de patinatge de velocitat crearen l’Hospitalet Patí Club

Destacà amb la tercera posició del Campionat de Catalunya de doma clàssica en la categoria de poltres de quatre anys 1996 Es proclamà campió de la mateixa especialitat 1997 i fou subcampió en poltres de cinc anys 1998 També guanyà el Campionat de Catalunya de doma clàssica Critèrium 1999 i en categoria absoluta en dues ocasions 2001, 2002, i aconseguí la segona posició el 2000 Fou el tercer classificat en el Critèrium dels campionats estatals d’hípica en la disciplina de doma clàssica 2002 Des del 1998 és responsable del grup de doma clàssica del Club Egara Terrassa

Destacà en categories inferiors i fou campió de Catalunya juvenil 1976, 1977 És Mestre Internacional des del 1988 El seu primer club fou el Club d’Escacs Congrés i després passà al Vulcà Més tard, fou jugador del CE Barcino, del Club d’Escacs Terrassa, de la Unió Gracienca d’Escacs i de la Unió Escacs Montcada Com a sènior guanyà dues vegades el Campionat de Catalunya 1993, 1998 i en fou subcampió en tres ocasions 1982, 1999, 2000 A més, guanyà l’Obert de Martorell 2004 i el Campionat Provincial individual de Barcelona 2008, 2009

Soci del Centre Excursionista de Terrassa i membre del Grup d’Alta Muntanya Espanyol, participà en la creació del Servei General d’Informació de Muntanya Escalà els cims dels Pirineus, els Alps, el massís de l’Ahaggar 1974, 1978 i l’Atles 1974 Formà part d’expedicions als Andes 1980, al Disteghil Sar 1982, al Pumori 1985, al Makalu 1988 i al K2 1993 Ha publicat Escalades al Parc Natural del Cadí 1988 i Guia per practicar l’alpinisme a Catalunya 1989 Rebé el premi Joan Bert de literatura de muntanya del Club Excursionista de Gràcia 1983, 1985

Les eleccions municipals revaliden la majoria d’alcaldes de les grans ciutats catalanes És el cas de Joan Clos PSC a Barcelona, Rita Barberà PP a València, Joan Fageda PP a Palma, Joaquim Nadal PSC a Girona, Celestí Corbacho PSC a l’Hospitalet, Joan Miquel Nadal CiU a Tarragona, Antoni Ciurana PSC a Lleida, Manuel Royes PSC a Terrassa i Diego Macià PSC a Elx Els principals canvis són a Sabadell, on la retirada d’Antoni Farrés permet la victòria del socialista Manuel Bustos, i a Igualada i Manresa, on l’esquerra s’imposa a CiU

L’element fonamental és una gran terrassa, de 8 m d’amplada i més de 80 m de longitud, amb una obertura central accessible per una escala flanquejada per dos lleons Al costat de la porta, hi havia una plataforma elevada coronada per un grup escultòric que representava la lluita d’un personatge masculí contra un llop, la qual cosa fa pensar que es tractava d’un santuari dedicat a un heroi Probablement era un element de senyalització del límit del territori controlat per l’assentament d’Úbeda la Vieja durant la primera meitat del s IV aC

Es troba sobre la segona terrassa fluvial de l’Ebre, en un terreny pla S'hi han documentat dos períodes d’ocupació El primer, datable del bronze final, es caracteritza per una ocupació intermitent del lloc amb cases aïllades, conseqüència d’una economia essencialment ramadera i d’agricultura d’artiga El segon període s’inicia durant la primera meitat del s VI aC, quan es produeix una plena sedentarització de la població reflectida en l’aparició de cases adossades que formen blocs compactes separats per carrers Des del final del s VIII aC rebé importacions d’origen fenici