Resultats de la cerca
Es mostren 40233 resultats
Josep Ramon Abad
Periodisme
Política
Periodista i polític.
Emigrà a Puerto Rico El 1871 hi fundà el diari “La Provincia”, el 1874 dirigí “El Progreso”, el 1884 fou redactor d’"El Popular” i el 1887 esdevingué director interí de la “Revista de Puerto Rico” Aquell mateix any es traslladà a la República Dominicana, on morí Escriví Proyectos de una sociedad de crédito mútuo y garantías recíprocas
Reyner Banham
Arquitectura
Historiador i crític d’arquitectura anglès.
A partir de la seva obra Theory and Design in the First Machine Age 1954, on revaloritzava l’avantguarda del De Stijl holandès i el futurisme italià, esdevingué portaveu de moviments arquitectònics com el New Brutalism i de grups com Archigram, sorgits a la Gran Bretanya a la dècada dels seixanta Destaca la seva visió optimista del progrés tecnològic
litxi

Branques de litxi
James Steakley (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Arbre de proporcions mitjanes (10-12 m), de la família de les sapindàcies, de fulles arrodonides, lluents i coriàcies, i fruits en raïm, esfèrics (2-2,5 cm) i vermellosos.
La polpa dels quals, blanca i molt saborosa, alliberada del pericapi corretjós i del seu únic gran pinyol, és consumida, fresca o en conserva, com a fruita de taula sobretot a l’Orient, des d’on s’ha estès arreu del món Originari de la Indoxina, és conreat a l’est asiàtic, a Califòrnia i a Florida
lira

Lira
© Fototeca.cat - Gil-Sylvestre
Música
Nom de diversos tipus d’instruments cordòfons originaris de la Grècia antiga.
Consistien bàsicament en una caixa de ressonància amb dos braços, units per la part superior, des d’on partien les cordes de quatre a deu, que s’inserien a la caixa i eren tocades amb un plectre El neoclassicisme intentà de restaurar-ne l’ús Hom donà el nom de lira organizzata a una mena de violí mecànic
Josep Puigdollers i Macià
Economia
Literatura
Escriptor i economista.
De jove residí a l’Argentina, on establí relacions comercials que continuà en tornar a Barcelona Fundà la revista comercial hispanoamericana El Mercurio 1901 i publicà opuscles de tema sud-americà Escriví l’obra en prosa Por los Pirineos 1903 i fou coautor amb Artur Masriera del llibret de l’òpera Bruniselda 1906, d’Enric Morera
Pere Puig i Roig
Metge tocòleg.
Estudià a Barcelona, on es llicencià 1915 Inicialment exercí també la puericultura Fou director tocòleg dels serveis de la lluita contra la mortalitat infantil Treballà en puericultura prenatal i higiene de l’embaràs i ha publicat, a més de nombroses observacions d’obstetrícia, Puericultura Libro dedicado a las madres, Para una generación mejor i Descendencia sana , entre altres
Louis Poinsot
Matemàtiques
Matemàtic francès.
Fou professor a l’École Polytechnique i s’especialitzà en mecànica Desenvolupà la teoria dels parells i del moviment d’un cos sòlid al voltant d’un punt fix, on introduí el concepte d’inèrcia a la rotació al voltant de certs eixos característics Publicà Éléments de statique 1803 i Nouvelle théorie de la rotation des corps 1832
Josep Plana i Castillon
Cristianisme
Bisbe.
Féu estudis eclesiàstics i de jurisprudència a Osca El rei li concedí un benefici a la Seu d’Urgell 1753 i l’ardiaconat de Ledesma 1758 a la catedral de Salamanca, d’on fou vicari general i provisor Bisbe de Tarassona 1766 És autor d’alguns escrits pastorals i d’una concòrdia sobre l’impost de l’excusat 1777
Gustau Peyra i Anglada
Història
Política
Polític.
Afiliat al partit maurista, fou president del cercle maurista de Barcelona i vicepresident de la Unió Monàrquica Nacional Fou diputat a corts Dirigí durant nou anys la revista Àfrica , des d’on féu una activa campanya africanista publicà també Estudio de una organización del ejército arreglada a la potencia contributiva de España 1905 i España en el Rif 1909
Jaume Melianta
Història
Bandoler.
Fou anomenat el Fadrí de Sau Formà part de la quadrilla de Joan de Serrallonga, del qual fou lloctinent Davant una ofensiva organitzada pel duc de Feria, lloctinent de Catalunya 1630, passà a França, on fou detingut amb altres bandolers —entre els quals el seu germà Rafael—, lliurat a les autoritats catalanes i condemnat a galeres