Resultats de la cerca

D’origen humil —el seu pare era espardenyer—, estudià a Barcelona Fou professor de primer ensenyament a Torroella de Montgrí 1843-45, i el 1846 ingressà a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, on ocupà una càtedra de matemàtiques Escriví una Guía del industrial 1858 i un Manual de mecánica aplicada 1872, quatre edicions

Estudià a Corfú i a Alemanya, on rebé una sòlida formació de literat i de filòleg Amic de Diónisos Solomós i partidari de la llengua popular, féu traduccions importants, i deixà una obra poètica publicada pòstumament, el 1915 amb sonets harmoniosos, d’un to melangiós i nostàlgic Morí combatent els turcs en la primera guerra balcànica

A Madrid fou redactor amb Robert Robert i altres del periòdic satíric republicà Gil Blas 1864-70 i d' El Globo , on utilitzà el pseudònim Andrés Corzuelo Escriví obres teatrals A primera sangre, El frac azul, Sin cocinera , aplegà en volums una part dels seus articles còmics Loza fina, Los monigotes i publicà la novella Zaragata 1873

Es llicencià a Barcelona El 1885 passà a Manila, on fou catedràtic de patologia de la universitat Deixà diverses publicacions mèdiques i dirigí la Crónica de Ciencias Médicas de Filipinas 1895-97 El seu germà, Miquel Maseras i Ribera Mont-roig del Camp 1857 — , també metge, deixà algunes publicacions fou pare de l’escriptor Alfons Maseras i Galtés

Es llicencià en lleis a la Universitat de Barcelona, on exercí Fou alcalde d’Igualada i milità en la Unión Liberal Escriví obres sobre temes de l’administració oficial, com Guía de alcaldes y ayuntamientos 1844, Manual del juez de paz 1855, Diccionario jurídico administrativo 1858-64 i Legislación de la época revolucionaria de España 1871

Format a l’acadèmia de San Fernando de Madrid, on després fou catedràtic, i a París Fou deixeble de Rafael Esteve Expositor en les Exposiciones Nacionales de Madrid, obtingué una primera medalla, el 1862, per Origen del cognom dels Gironès , i la consideració de la primera medalla el 1864 Fou director dels tallers de gravat del Banco de España

Actiu a Terol durant la primera meitat del segle XVI És conegut amb el nom de mestre d’Alcoraz, perquè l’única obra que es conserva és el Retaule de Sant Jordi de l’església de la Merced a Terol 1525, on és representada la batalla d’Alcoraz El conjunt, de trets renaixentistes, té reminiscències gòtiques

Deixeble de JPLaurens a París Adoptà el divisionisme, sense abandonar, però, el món de l’art oficial Alternà un plàcid naturalisme amb un simbolisme místic És autor de grans conjunts murals a l’Hôtel de Ville i a la Sorbona de París, a l’alcaldia de Marsella, al Capitoli de Tolosa —on retratà originalment diversos contemporanis—, etc

De molt jove anà a viure a Sabadell, on estrenà i publicà totes les seves obres teatrals Sang per sang 1888, En solfa 1905,  La presonera 1900,  Redempció , entre d’altres També publicà poemes dispersos en la premsa local, el recull poètic  Poncells 1881 i l’opuscle Excursió per l’Ebre i muntanyes de Cardó 1965

Adversari de la pretesa supremacia del papat, escriví, juntament amb Joan de Jandum, el cèlebre tractat Defensor pacis , dedicat a Lluís de Baviera i prohibit el 1327, on atribueix al poble l’origen del poder civil i del poder eclesiàstic i subordina l’Església a l’estat El seu pensament ha estat precursor del modern estat laic