Resultats de la cerca
Es mostren 3357 resultats
James Turle
Música
Organista i compositor anglès.
La seva carrera se centrà bàsicament a l’abadia de Westminster, d’on fou organista des de l’any 1831 fins que morí Inicià la seva formació musical, poc documentada, a la catedral de Wells Establí amistat amb F Mendelssohn, durant l’estada que aquest feu a Anglaterra, i també mantingué contactes amb el violinista L Spohr És autor d’obres religioses i d’un interessant grup de catches i glees
Bruno Lusic Sakotic
Voleibol
Jugador de voleibol.
Jugant en la posició d’oposat, començà al CV Sant Pere i Sant Pau de Tarragona, club amb el qual guanyà la Copa FEV i la Lliga FEV 2007, i assolí l’ascens a Superlliga El 2008 abandonà l’equip i marxà cap a Anglaterra per vestir la samarreta del London Lynx Volleyball Posteriorment fitxà pel London Docklands També fou membre de la selecció espanyola i de la catalana
Arlequí

Arlequí Dibuix de Nicolas Bonnart, en Recueil des modes de la cour de France (vers 1680)
(CC0 1.0)
Personatge de la Commedia dell’Arte, els precedents del qual poden ésser rastrejats a les farses llatines, i que tipifica un criat vingut de Bèrgam, gandul, murri i sempre afamat.
La seva mímica i la seva gesticulació, que poden arribar fins a l’acrobàcia, el seu vestit fet de peces de tots colors, sovint triangulars, el barret, la mitja màscara negra i l’espasa de fusta anaren fixant una fisonomia que al segle XVIII prengué una forma definitiva Fent-se més subtil i refinat, passà a França —principalment amb Marivaux— i a Anglaterra, on protagonitzà les anomenades arlequinades
congrés de Verona
Història
Darrer congrés de les potències de la Santa Aliança, celebrat a Verona de l’octubre al desembre del 1822.
Hi fou tractada la retirada de les tropes austríaques del Piemont i llur reducció a Nàpols, la retirada de les tropes turques de Moldàvia i Valàquia i la protecció a l’església grecoortodoxa, i, sobretot, hi fou decidida la intervenció francesa a Espanya per tal de restaurar Ferran VII els Cent Mil Fills de Sant Lluís Anglaterra s’oposà, però, a la intervenció francesa a les colònies espanyoles
Janson Salvaert
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres francès.
El 1407 és documentat a la catedral de Rouen, de la qual restaurà la façana i construí la portada de Saint-Jean Baptiste Posteriorment en restaurà el cor en gòtic flamíger 1432 Féu la torre del castell de Tancarville 1400-11 A Rouen féu també un palau fortalesa per al rei Enric V d’Anglaterra 1418-20 Fou nomenat mestre d’obres de la ciutat de Rouen 1438
Rol·ló
Història
Capitost normand, duc i príncep de Normandia (911-927).
Pirata d’origen noruec, féu incursions a Anglaterra, Frísia i la conca del Sena 890-892, on assetjà París Installat a la regió de Rouen, el 910 atacà París novament Carles III de França li hagué de cedir en feu una part de Nèustria després Normandia i la mà de la seva filla Gísela 911 Es féu cristià 912 i el 927 abdicà en el seu fill Guillem
Mary Ward
Cristianisme
Fundadora religiosa anglesa.
Clarissa a Saint-Omer 1606, amb unes altres cinc dones angleses fundà l’institut de les English Ladies ‘dames angleses’, inspirat en l’orde dels jesuïtes, dedicat a l’educació i a l’apostolat La innovació —supressió de clausura i de cor— li valgué l’empresonament a les clarisses de Munic 1631 i la supressió temporal de l’orde per Urbà VIII Passà els darrers anys a Anglaterra
Artemus Ward
Periodisme
Nom amb què és conegut Charles Farrar Browne, humorista i periodista nord-americà.
Inicià la seva carrera en el Carpet Bag de Boston 1852 Les seves contribucions al Vanity Fair de Nova York foren recollides en el volum Artemus Ward, His Book 1862 El 1866 es traslladà a Anglaterra, on fou collaborador de Punch fins a la mort La collecció completa dels seus articles aparegué el 1871, i entre ells cal esmentar High Handed Outrage in Utica i Among the Free Lovers
Ralph Vaughan-Williams
Música
Compositor anglès.
Deixeble de Max Bruch i de Maurice Ravel És el representant del nacionalisme musical a Anglaterra El seu estil, neomodal, s’inspira en els cants folklòrics anglesos, en els madrigals elisabetians i en Purcell Es dedicà també a la pedagogia musical i a la musicologia Entre les seves obres cal destacar A Sea Symphony 1910, Hugh the Drover 1924, The Poisoned Kiss 1936, Ephitalamion 1953 i Hodie 1954
Rosa Amorós i Bernadó
Arts decoratives
Ceramista.
Estudià a l’Escola Massana de Barcelona i a Anglaterra Sunderland College of Arts Des de l’any 1971 és professora de la seva especialitat a l’esmentada escola barcelonina Exposà per primera vegada l’any 1978 En les seves creacions experimenta amb les possibilitats que ofereix el fang, bé creant formes suggeridores bé realitzant làmines —a voltes plegades— en les quals sobresurten els valors texturals i cromàtics
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 96
- 97
- 98
- 99
- 100
- 101
- 102
- 103
- 104
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina