Resultats de la cerca
Es mostren 3768 resultats
el Taga
El cim del Taga
© Fototeca.cat
Massís
Massís culminant de la zona migjornenca del Pirineu axial ripollès, el vèrtex del qual fa, a 2 040 m alt., de partió entre els municipis de Pardines (N), Ribes de Freser (W) i Ogassa (SE).
És el sector central de la serra de Conivella, d’orientació E-W, segons l’estructura herciniana del Pirineu axial Convertit després en peneplà, el plegament pirinenc el rejovení, i hi destaquen les calcàries devonianes de les llicorelles silurianes, més antigues El relleu baixa escalonadament cap al N i l’W al serrat de la Maçana hi ha un altre Taga , de 1 914 m alt, 1,5 km al NW però el relleu torna a elevar-se cap a l’E, passada la portella d’Ogassa 1 709 m alt i cap al S amb els sediments permotriàsics del coll de Jou, a 1 630 m alt, comença el Subpirineu ripollès…
Paçà
Municipi
Municipi del Rosselló, al sector nord-oriental dels Aspres, entre les serres de Sant Lluc (204 m alt) fins al curs del Rard, límit septentrional del terme.
L’any 1960 li foren annexats els antics termes de Llauró i de Torderes El sector meridional, el més accidentat, és en part boscat continuació del bosc de Tordera Drenen el terme, a més, diversos torrents i rieres, afluents, per la dreta, del Rard la riera de Paçà que procedeix del pla del Mener, el torrent d’en Tapis i el dels Gorgs L’economia és agrícola hi ha 1086 ha amb predomini total de la vinya 978 ha, també hi ha 43 ha d’arbres fruiters cirerers, presseguers i albercoquers i 6 ha d’hortalisses carxofes i coliflors El cens ramader és de 65 caps d’oví Hi ha una important cooperativa…
Fillols
Vista general de Fillols
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, al vessant N del massís del Canigó.
És format per la vall de Fillols , drenada per la riera de Fillols , afluent, per la dreta, del riu Major tributari de la Tet L’agricultura i el bosc hi constitueixen actualment l’única activitat econòmica fins en 1963-64 l’explotació de les mines de ferro les principals eren la Remí i la Felipart, en activitat des de temps antic, hi constituïa la principal font de riquesa, fins al punt d’ésser un dels principals centres d’extracció de ferro del Canigó El poble 153 h agl i 10 h diss 1982, fillolaires 762 m alt és al fons de la vall, a la dreta de la riera de Fillols…
Club Natació Vic - Estadi Torras i Bages

Cursa del Campionat de Catalunya infantil del 2010 celebrat al Club Natació Vic - Estadi Torras i Bages
Club Natació Vic / Estadi Torras i Bages
Esport general
Club poliesportiu de Vic.
Fundat l’any 1960, nasqué impulsat per Joan Riera Rius La constitució oficial tingué lloc l’any 1972 Practica principalment la natació, encara que també disposa de seccions de waterpolo i triatló, i tingué seccions de salvament i socorrisme i d’esquí Inicialment només disposava d’una piscina d’estiu i el 1978 es cobrí amb un globus Des de l’any 2000 fa ús de les piscines municipals Joan Riera Rius Ha participat en diverses edicions del Campionat d’Espanya de natació, així com en proves d’àmbit internacional Destaca Marta González, que aconseguí una medalla de bronze…
Jaume Salvador i Pedrol
Jaume Salvador i Pedrol
© Fototeca.cat
Botànica
Botànic i farmacèutic.
Fill de Joan Salvador i Boscà El més representatiu d’un llinatge d’illustres científics i professionals El 1698 entrà a formar part del Consell de Cent de la ciutat de Barcelona A França, especialment a Montpeller, es perfeccionà en ciències naturals Tingué relació amb botànics de fama Tournefort, Ray, Magnol, Boccone, etc Herboritzà pel sud de França, pels Pirineus, el Montseny i Montserrat Company de Tournefort en part dels primers viatges d’exploració florística per terres hispàniques el 1681 i 1683 Augmentà l’herbari amb plantes rebudes de corresponsals amics, sobresortint els exemplars…
coma de Llengonella
Coma
Vall de la parròquia d’Ordino (Andorra), estesa des del vessant meridional del pic de Cataperdís, el port de Llengonella
i el port d’Arinsal fins a Llorts, a la ribera d’Ordino.
Centren la coma els estanys de Llengonella, l’emissari dels quals és la riera de Llengonella
Joan Lluís Berard i Armadans
Història
Militar
Militar, fill de Joan Odó Berard i Riera.
Mobilitzà per compte seu una companyia, amb la qual combaté durant 25 anys a les guerres d’Itàlia Més tard, a les ordres de Manuel Filibert de Savoia, participà en la guerra de Felip II contra Enric IV de França i el papa Pau IV Intervingué en la batalla de Saint-Quentin 1557, i morí a Namur És autor d’una Sintaxis nova etymologiae novae respondens 1583
coll Pregon
Collada
Depressió del massís del Montseny, al SE del Matagalls, termenal dels municipis de Viladrau (Osona) i de Montseny (Vallès Oriental).
Al seu vessant septentrional hi neix la riera Major, dita torrent de coll Pregon a la capçalera
el Molí de la Rovira
Veïnat
Veïnat del municipi de Vilafranca del Penedès, Alt Penedès.
Sorgí entorn d’aquest molí, a la riera de la Rovira, que voreja la vila per llevant
torrent de Gàrrep
Torrent
Curs d’aigua del Gironès, afluent del Ter per l’esquerra.
Neix dins el terme de Canet d’Adri i desguassa aigua avall de la riera de Llémena
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 96
- 97
- 98
- 99
- 100
- 101
- 102
- 103
- 104
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina