Resultats de la cerca
Es mostren 7909 resultats
Antoni Vila i Camps
Cristianisme
Bisbe.
Doctor en teologia Residí a Madrid, i tingué una canongia a la seu de Mallorca El 1797 fou nomenat bisbe de la restaurada seu de Menorca, on residí fins el 1801, que passà a Roma i Londres/> Des del 1802 fou bisbe d’Albarrasí Publicà El noble bien educado 1776 i El vasallo instruido en las primeras obligaciones 1792, i deixà inèdit un extens Diccionario enciclopédico eclesiástico
Antoni Vilà i Bisa
Economia
Periodisme
Marí mercant i periodista.
Redactor del diari La Publicitat , en fou director dels darrers temps de la guerra civil Fou director fundador del setmanari L’Esport Català 1925-27, on creà, amb el pseudònim de Crítias , el comentari intellectual de la boxa Fou encara cap de premsa de la Generalitat 1937-39, càrrec en què substituí el seu germà Joaquim, mort en un bombardeig S'exilià a França el 1939, i tornà a Barcelona el 1940 Fou director gerent dels remolcadors del port Escriví Ocho combates de boxeo , i féu algunes traduccions
Antoni Vidal i Rolland
Pintura
Pintor.
Deixeble de José Ruiz Blasco a Llotja i d’Aleix Clapés S'inicià com a escultor Participà, ja com a pintor, en l’Exposició Internacional de Barcelona del 1911 Realista acadèmic, se centrà en natures mortes i nus femenins El 1933 li fou concedit, per votació popular, el primer premi de l’Exposició del Nu organitzada pel Cercle Artístic de Barcelona Des del 1928 féu diverses exposicions individuals a Barcelona
Antoni Victory i Taltavull
Història
Militar
Literatura
Militar i escriptor.
Treballà en l’aixecament del mapa militar d’Espanya —sector comprès entre el Besòs i el Llobregat— Destinat a Melilla, fou posteriorment ascendit a capità d’estat major Tornà a Barcelona i publicà Memorándum del oficial de estado mayor 1897, obra aleshores única en la seva classe Prengué part en la guerra de les Filipines 1897-98, on ascendí a comandant per mèrits de guerra Després es retirà de l’exèrcit 1917, i fou dues vegades alcalde de Maó El 1905 participà en la fundació de l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó, que presidí fins a la mort Collaborà en la Revista de Menorca , i…
Antoni Vicent i Tolz
Cristianisme
Eclesiàstic.
Llicenciat en dret i lletres a la Universitat de Madrid, ingressà a la Companyia de Jesús el 1860 Es graduà en ciències a la Universitat de Sevilla el 1865 L’expulsió del seu orde el 1868 el portà a França, on entrà en contacte amb els cercles obrers instituïts per Albert de Mun i René de la Tour du Pin, que intentaven d’agermanar patrons i obrers i de restaurar les antigues corporacions medievals, convenientment adaptades El 1880 fundà a Tortosa els primers cercles, calcats del model francès, i des del 1889 es dedicà exclusivament a aquesta activitat, que fructificà principalment al País…
Antoni Viadera i Surreu
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític.
De filiació progressista, fou president de l’audiència territorial de Mallorca 1844, i diputat en diverses ocasions Elegit alcalde constitucional de Barcelona novembre del 1854 — agost del 1855, tingué un paper important com a moderador dels conflictes socials i polítics del Bienni Progressista
Antoni Vergés i Mirassó
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
El 1867 féu restaurar el monestir de Sant Llorenç del Munt, i publicà, a més de diverses obres religioses en català, l’estudi Sant Llorenç del Munt son passat, son present i venidor 1871
Antoni Vercher i Coll
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Cursà els estudis de belles arts a l’Acadèmia de Sant Carles, en la qual obtingué el premi Roig 1925 i 1926 Destacà sobretot com a caricaturista, i collaborà en nombrosos periòdics valencians Las Provincias , El Cuento del Dumenche , El Pardalero , Pensat i Fet i d’altres
Antoni Ventós i Arbona
Indústria tèxtil
Arts decoratives
Tapisser.
Deixeble de Tomàs Aymat, amb qui collaborà en la creació del taller de tapissos i catifes de Sant Cugat del Vallès el 1920 Bon dominador de la tècnica gòtica, treballà a la manufactura Aymat fins el 1955 Des d’aleshores treballà independentment i fou professor de tapís de l’Escola Massana de Barcelona 1959-74 Seguí l’estil tradicional quant a la textura i compaginà, quant a la temàtica, la reproducció d’obres antigues amb la creació de temes d’una certa renovació estilística El seu fill Sever Ventós i Rivases Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental 1945 — Montserrat, Bages 1970, format amb…
Antoni Valls i Galí
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres.
Titulat a l’Academia de San Fernando de Madrid el 1832 Realitzà diverses obres al nucli antic de Barcelona entre les quals l’enderrocament del convent de l’Ensenyança, el 1846 i al passeig de Gràcia És l’autor de les cases de la cruïlla dels carrers de Llúria i del Consell de Cent, les primeres que es construïren a l’Eixample de Barcelona 1863, les quals, pel fet d’haver estat encarregades per un cert Josep Cerdà i Soler, hom havia cregut construïdes per Ildefons Cerdà
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 96
- 97
- 98
- 99
- 100
- 101
- 102
- 103
- 104
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina