Resultats de la cerca

Lluità a la guerra del Francès i es distingí en la defensa de Girona 1809 Fou governador de la Ciutadella de Barcelona durant el Trienni Constitucional abandonà el país davant la reacció absolutista del 1823, però retornà aviat i fou nomenat cap d’estat major pel capità general de Catalunya, Manuel Llauder 1832 Lluità contra els carlins fins el 1835 fou governador militar de Tortosa i de Tarragona Del 1835 al 1838 visqué refugiat a França Deixà inèdits uns apunts sobre la guerra

Fou ordenat sacerdot l’arquebisbe de Tolosa li encarregà una obra sobre els costums del Llenguadoc, que publicà amb el títol de Traité du franc-alleu Tolosa, 1641 En plena Guerra dels Segadors publicà La Catalogne française où il est traité des droits du roi sur les comtés de Barcelone et Roussillon 1644, i posteriorment Origine des jeux floraux 1659, Origines de la langue française publicada l’any 1694 i un Traité de la langue provençale , el qual deixà inèdit

El seu pare el deixà a Alemanya com a regent sota la tutela del bisbe de Colònia, Engelbert, i després, de Lluís, duc de Baviera El 1228 Enric es rebellà contra el seu pare i prengué plens poders 1229 Cercà suport en la burgesia de les ciutats per fer front a l’Església i a la noblesa Negocià un acord secret amb la Lliga llombarda 1234 però, abandonat per tothom, sollicità el perdó del seu pare, fou empresonat i s’emmetzinà

Estudià a Viena amb Schönberg i Webern Residí als EUA 1932-48, on collaborà amb Charles Chaplin i Bertolt Brecht, per al qual féu música d’escena Escriví música simfònica, de cambra i de cinema, i l’himne de la República Democràtica Alemanya Deixà escrits sobre música de cinema Entre les seves composicions cal destacar la Deutsche Symphonie ‘Simfonia alemanya’, 1937 Junt amb B Brecht escriví, en anglès, el llibre Composing for the Films ‘La composició per al cinema’, 1947

Feu fortuna a Amèrica, i en morir deixà mig milió de pessetes per a l’erecció, a Gràcia Barcelona, de l’Asil Duran, un reformatori per a nois 1890 confiat a l’orde de Sant Pere ad Vincula Els internats hi podien aprendre un ofici molts d’ells treballaven per a la Impremta Altés en uns tallers construïts expressament El 1941 l’asil fou traslladat a la Bonanova També llegà una quantitat per a construir l’Asil Duran de Castelló d’Empúries 1898

Era franciscà Fou nomenat predicador del rei Carles II i cronista de la província de l’Observança de València Escriví la Vida admirable del Siervo de Dios Fray Pedro Esteve Pere ↑ Esteve i Puig i n’edità les poesies i sermons València 1677 També publicà unes notes en llatí de matèries predicables acompanyades d’un resum de teologia moral València 1683 D’altra banda, deixà inèdites unes Crónicas de la santa provincia de la Observancia de San Francisco de Valencia

Jesuïta 1747, en el moment de l’expulsió d’aquest orde era a Alacant, i se n’anà a Ferrara La seva única obra publicada és Documentos morales València 1800, que consta de faules en vers castellà, exemplars i morals per a la joventut, d’una sornegueria popularista Deixà, inèdita, una Festiva relación de l’exili i una important biografia de Tomàs Serrano, d’interès per a la història de la cultura valenciana del s XVIII, molt viva i vibrant

El 1560 professà al convent de predicadors de València, del qual fou elegit prior Publicà en castellà i en llatí Entre les seves obres cal esmentar Dialectarum Institutionum 1572, reimprès a Venècia 1582 i a Colònia 1617, Vida y historia del apostólico predicador San Vicente Ferrer 1575 i Verdadera relación de la vida y muerte del P Fr Luis Bertrán 1582, totes dues obres traduïdes i impreses a Itàlia Mantingué correspondència amb Luis de Granada i deixà inèdita una Historia de la Inquisición

Al final de la dècada de 1970 accedí a la presidència del Club Hoquei Piera, quan era una secció del Club Natació Piera, el qual pujà a la divisió d’honor Deixà el càrrec el 1985 i un any després es convertí en el primer president de l’Associació de Clubs Espanyols d’Hoquei Patins, càrrec que mantingué durant una dècada A mitjan dècada dels noranta també presidí l’efímera Lliga Europea d’Associacions d’Hoquei, embrió de la futura Lliga Europea

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1977-82 procedent del Racing de Santander, i ben aviat deixà la posició d’extrem esquerre que havia ocupat sempre per passar a jugar de mig o de lateral dret Per la seva condició d’oriünd no ocupava plaça d’estranger Com a barcelonista, disputà 218 partits i marcà 20 gols Guanyà dues Recopes d’Europa 1979, 1982 i dues Copes del Rei 1978, 1981 Més tard, es vinculà a l’Agrupació de Veterans del FC Barcelona