Resultats de la cerca
Es mostren 1907 resultats
Cercavores
Àrea de nidificació del cercavores Prunella collaris als Països Catalans Maber, original dels autors És una espècie regularment distribuïda a l’alta muntanya pirinenca, regió que abandona majorment en arribar les èpoques més fredes llavors davalla a comarques de relleus accidentats en els dominis de la muntanya mitjana i la terra baixa mediterrània, i es pot observar, fins i tot, just al nivell de la mar L’àrea de cria dels cercavores queda ben delimitada, puix que ocupa d’una manera força homogènia els estatges subalpí i alpí en el domini supraforestal, fins a l’inici de la regió de les…
Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, a la costa, a l’extrem SE de la comarca, al sud de la vall d’Aro i accidentat pels contraforts septentrionals del massís de les Cadiretes o serra de Sant Grau (417 m alt en el terme).
Situació i presentació El terme municipal, en contacte amb la mar en tot el sector meridional, limita a ponent i al N amb el de Santa Cristina d’Aro i al NE amb el de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró Constitueix, de fet, la capital d’una petita subcomarca que integra el terme propi i els de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró i Santa Cristina d’Aro, emplaçada entre les Gavarres i la mar, ben diferenciada de la resta del Baix Empordà, al qual fou inclosa en la divisió territorial del 1931 de fet el 1989 es creà el partit judicial de Sant Feliu, que integra els municipis de Sant Feliu,…
riu Corubal
Riu
Riu africà, que neix al massís de Fouta Djalon, a Guinea, i conflueix amb el riu Geba a la seva desembocadura a l’Atlàntic, formant un gran estuari dins territori de Guinea-Bissau.
riera de Talamanca
Riera
Curs d’aigua d’Osona, afluent, per la dreta, del Ter, que neix al vessant S del massís dels Munts i dels plans de Montorro, dins el municipi de Sant Boi de Lluçanès.
S'uneix al seu collector a la Farga d’Ordeig, dins el municipi de les Masies de Voltregà
riu Sec
Riu
Curs d’aigua intermitent que neix als vessants meridionals del massís de Sant Llorenç del Munt; drena els termes de Terrassa, Sabadell, Sant Quirze del Vallès, Cerdanyola del Vallès i Barberà del Vallès.
Donà nom al lloc de Sant Pau de Riu-sec
Santa Agnès del Munt
Ermita
Antic ermitatge del massís de Sant Llorenç del Munt, dins el terme de Matadepera (Vallès Occidental), al vessant N de la Mola, a la canal de Santa Agnès, sota la cova del Drac.
Era un antic lloc per a donats, documentat des del 1341 Als s XIV i XV hi hagué donades femenines S'hi entrava per una portalada de pedra feta el 1595 l’església era mig sota la cova, mig feta amb obra dintre la cova hi ha una font, i al costat hi ha les mines de la casa dels ermitans, on visqué el 1651 el franciscà Bonaventura Gran i el 1720 l’ermità de Castellterçol Jaume Bellver El 1791 la imatge de la santa fou traslladada al monestir de Sant Llorenç del Munt, i el 1809 el lloc fou abandonat del tot
Padrinàs
Vista general de Padrinàs (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de la Vansa i Fórnols (Alt Urgell), situat 1 127 m d’altitud, aigua amunt de la vall del Riu Fred, al vessant septentrional del massís de Port del Comte.
Hi ha una esglesiola dedicada a la Santa Creu, amb teulada reformada i arrebossada
Vallmanya
Poble
Poble del municipi de Tordera (Maresme), al sector oriental del massís del Montnegre, a la capçalera de la riera de Vallmanya, afluent, per la dreta, de la Tordera, aigua avall de la vila.
La seva església parroquial Sant Miquel depèn de la d’Hortsavinyà, municipi del qual depengué fins al primer quart del s XX
la Vallcanera
Despoblat
Despoblat del municipi de la Sénia (Montsià), al N del terme, a la capçalera del barranc de la Fou, al sector occidental del massís del Caro, a l’actual mas de les Vallcaneres
.
La carta de població fou atorgada el 1238 per Guillem de Montcada i l’orde del Temple, senyors del lloc i de tot el terme de Tortosa, al qual pertanyia
l’Aufinac
Vall
Vall del massís muntanyós que separa el Priorat del Camp de Tarragona, als termes de Pratdip i Colldejou (Baix Camp), drenada pel barranc de l’Aufinac, afluent, per l’esquerra, del de Porquerola.