Resultats de la cerca
Es mostren 5267 resultats
gramalla
Història
Vestidura pròpia portada pels consellers de Barcelona o pels jurats de València; els de Barcelona a partir de mitjan segle XIV s’obligaren que fossin d’un sol color i amb pèl a les gires (1349).
Segons el caràcter de les solemnitats i al llarg del temps, el color canvià, així com el tipus de roba Al segle XVII fou recoberta, seguint la moda de l’època, amb gorgeres i llaçades Arribà a ésser com un símbol de la dignitat municipal, i com a tal fou suprimida per Felip V el 1707 a València i el 1714 a Barcelona, en implantar les noves autoritats municipals
Roland Rainer
Arquitectura
Arquitecte austríac.
Fou l’impulsor del moviment modern a Àustria Professor a la Kunstakademie de Viena 1956 i urbanista de la ciutat 1958, posà en marxa la reestructuració de la capital austríaca A la Sala Municipal de Viena 1954-58, així com a les de Bremen i Ludwigsburg, revestí l’estructura d’acer amb alumini Juntament amb Auböck, creà una colònia de xalets prefabricats, seguint de prop els esquemes de la Werkbund
Francesc Socies
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres.
Fou mestre de les fonts de la ciutat de Barcelona Per indicació del consell de la ciutat redactà un Llibre de les fonts de la present ciutat de Barcelona 1650, Institut Municipal d’Història de Barcelona, crònica que recull àmplia informació sobre el tema a través de diversos itineraris subterranis i que constitueix una obra de gran interès per al coneixement de la infraestructura hidrogràfica de la ciutat
Calaix de Sastre
Extens dietari escrit per Rafael d’Amat i de Cortada
, baró de Maldà, en català, entre els anys 1769 i 1816, i conservat pels familiars.
Se'n coneixen diverses còpies parcials contemporànies, amb lleugeres variants de redacció, dues de les quals inclouen unes breus relacions de fets esdevinguts entre el 1746 i el 1769 Fou donat a conèixer per Manuel Ros i de Càrcer 1908 i publicat fragmentàriament per diversos autors, sobretot per Alexandre Galí 1954 N'hi ha una còpia manuscrita moderna en 52 volums a l’Institut Municipal d’Història de Barcelona
defensor civitatis
Història
Funcionari que tenia encomanada la protecció jurídica dels habitants de la ciutat, especialment dels humils.
També és anomenat defensor plebis Aparegué a l’imperi Romà al s IV Era designat pel prefecte i formava part de la cúria municipal Com tots els càrrecs, degenerà, amb el temps, en un nou opressor del poble per les seves exaccions D’aquí ve que el càrrec passés als jutges i comtes, i encara posteriorment fou assumit pels bisbes El càrrec i la funció desaparegueren al s VIII
erari
Història
Tresor públic.
A l’antiga Roma el senat administrà, per mitjà de dos qüestors, els ingressos de tot el territori romà, els quals eren centralitzats a l' aerarium Saturni , al temple de Saturn A l’època d’August, el tresor públic fou repartit entre l’erari, on afluïren els ingressos senatorials, i el fisc imperial Aquest adquirí, posteriorment, més importància i l’erari es convertí en la caixa municipal de Roma
Museu de l’Almodí

Vista exterior del Museu de l’Almodí de Xàtiva
© Museu de l’Almodí
Museu
Museu situat a l’edifici del gòtic tardà de l’Almodí i a la contigua duana de mercaderies de Xàtiva.
És la continuació de l’antic Museu Municipal d’Arqueologia i Belles Arts fundat el 1919 En arqueologia, a part les obres ibèriques i romanes, cal destacar una pica islàmica i els arcs del palau de Pinohermoso Les colleccions d’art van des de la pintura sobre taula del segle XV fins a obres actuals També hi ha una bona sèrie d’escultura i una altra de gravats
Antoni Riera i Adroher
Veterinària
Veterinari.
Es llicencià també en medicina 1909 El 1911 ingressà al cos de Veterinaris Municipals de Barcelona i des del 1915 fou sotsdelegat de Veterinària de Barcelona Féu estudis importants sobre bacteriologia de la llet i els seus derivats al Laboratori Municipal d’Higiene de Barcelona Dirigí el parc zoològic de Barcelona 1934-52 i collaborà assíduament en revistes professionals veterinàries Fou president del Collegi Provincial de Veterinaris de Barcelona
Banū Ǧahwar
Família àrab cordovesa (1031-68).
El membre que li donà nom, Abū-l-Ḥazm ibn Ǧahwar, destronà el darrer califa, Hišām III Sota la seva direcció, una assemblea de principals abolí el califat i establí la república municipal al terme de Còrdova Després de mantenir una lluita continuada amb els abbadites sevillans per detenir la supremacia àrab a la península Ibèrica, els abbadites acabaren la dinastia i s’empararen temporalment 1068 de la ciutat de Còrdova
Joaquim Fina i Moner
Historiografia catalana
Hisendat i dietarista.
Aquest pagès benestant de l’Empordà reflectí en el seu diari molts aspectes relacionats amb l’oci de les classes acomodades rurals de l’època la caça, la pesca, el menjar i feu prolixes anotacions sobre la climatologia El manuscrit, actualment dipositat a l’Arxiu Municipal de Palafrugell, ha estat editat una selecció de notes per E Prat i P Vila en Notes i dietaris de la família Fina 1998
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 96
- 97
- 98
- 99
- 100
- 101
- 102
- 103
- 104
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina