Resultats de la cerca

Fou construïda per l’Ajuntament de Barcelona dins la zona portuària, als terrenys de l’antic Casino i Banys de Sant Sebastià, i cedida en usdefruit al Club Natació Atlètic-Barceloneta Inaugurada el 1995, constava de sala de gimnàs i dues piscines una coberta, de 33,33 × 25 m, i una exterior, de 25 × 12 m El 2003 el club amplià el complex amb una segona sala de fitnes i una piscina exterior de 25 × 21 m, amb aigua temperable

Formà part del Club Natació Barcelona i fou campió d’Espanya júnior 1961 En categoria absoluta, es proclamà campió 1962 i subcampió 1963, 1966 estatal i assolí tres títols catalans 1960, 1961, 1962 i tres subcampionats 1963, 1964, 1966 Professionalment dedicat a l’àmbit de l’economia, es graduà 1961 en MBA a la Universitat de Geòrgia Fou professor a ESADE a Barcelona Creà l’anomenat mètode Parés per al desglossament de la rendibilitat financera És autor de diversos articles

Membre del Club Natació Barcelona, compaginà les dues disciplines entre els anys vint i trenta Guanyà el Campionat d’Espanya en 100 m lliure 1929, 1930, 400 m lliure 1927 i 100 m esquena 1927-33, 1935 i el Campionat de Catalunya en 400 m lliure 1926, 1927 i 200 m esquena 1930, 1931 Aconseguí setze rècords d’Espanya en les proves d’estil lliure i d’esquena Com a waterpolista, jugà més de cent partits amb el CN Barcelona

Membre del Club Natació Reus Ploms i del Futbol Club Barcelona, destacà en guanyar, en categoria promesa, el Campionat d’Espanya de 3000 m obstacles i el Campionat de Catalunya de 5000 m llisos Fou campió d’Espanya de 3000 m obstacles 1995 i campió de Catalunya d’aquesta especialitat 1994, 1999, i guanyà també la medalla de bronze en dues ocasions 1993, 1995 D’altra banda, aconseguí el subcampionat de Catalunya dels 3000 m llisos en pista coberta 1994

El 1942 fou un dels creadors de la secció d’hoquei patins del Club Natació Reus Ploms, que el 1946 es proclamà campió d’Espanya També fou un dels integrants de l’equip que aquell mateix any jugà el primer partit internacional a Reus contra el Paço d’Arcos portuguès Jugà també al Joventut de Badalona Ja retirat, fou delegat federatiu del Reus Ploms a la Federació Catalana de Patinatge, i a partir del 1964, president de la Federació Territorial de Tarragona

Membre del Club Natació Barcelona, el 1939 fou campió de Catalunya de 100 m lliure i de relleus 3×100 m estils, 5×50 m lliure i 4×200 m lliure Es proclamà campió d’Espanya de 100 m lliure 1935, 1940 i de relleus 3×100 m estils 1935, 1936 i 4×200 m lliure 1935, 1940 En el període 1935-42 establí deu rècords de Catalunya, que també ho foren d’Espanya, en les proves de 50 m i 100 m lliure, 3×100 m estils, 4×100 m i 4×200 m lliure

Tercera línia, s’inicià al Club Natació Barcelona Durant dos anys jugà al Rugby Club Cornellà Fou internacional amb la selecció espanyola 1975-76 Com a tècnic ha estat seleccionador català en totes les categories i dirigí el Futbol Club Barcelona que conquerí el títol de campió d’Espanya 1986 El 1999 fou un dels impulsors del Club de Rugbi Sant Cugat, tant com a tècnic del primer equip com dels infantils, amb els quals guanyà dues vegades el Campionat d’Espanya

Competí pel Club Natació Sabadell i destacà en relleus, en què es proclamà campió de Catalunya en 4×200 m lliure 1962, 1963 i 4×100 m estils 1963, i recordista de 4×100 m lliure 1963 i 4×200 m lliure 1961, 1962 En l’àmbit estatal fou campió d’Espanya de 4×100 m lliure 1963 i de 4×200 m lliure 1961, 1962, i recordista de 4×200 m lliure 1962 També fou internacional per Espanya en el Torneig de les Quatre Nacions de Barcelona 1962 en els relleus 4×200 m lliure

Membre del Club Natació Barcelona Fou vuit vegades campiona absoluta de Catalunya un cop en 100 m lliure 1958 i 400 m lliure 1956 i cinc cops en relleus 4 × 100 m lliure 1955-59 i un cop de gran fons com a guanyadora de la travessia del Port de Barcelona 1958 També millorà els rècords catalans de 200 m i 400 m lliure el 1956 La federació catalana la distingí el 1965, a títol pòstum, amb una medalla especial

Al final de la dècada de 1970 accedí a la presidència del Club Hoquei Piera, quan era una secció del Club Natació Piera, el qual pujà a la divisió d’honor Deixà el càrrec el 1985 i un any després es convertí en el primer president de l’Associació de Clubs Espanyols d’Hoquei Patins, càrrec que mantingué durant una dècada A mitjan dècada dels noranta també presidí l’efímera Lliga Europea d’Associacions d’Hoquei, embrió de la futura Lliga Europea