Resultats de la cerca
Es mostren 2016 resultats
La serra de Picancel i la riera de Merlès
El paisatge de Picancel és bàsicament definit per un mantell forestal dominat per les pinedes de pi roig i per l’alineació d’espadats conglomeràtics que se succeeixen d’est a oest Oriol Alamany La serra de Picancel i la riera de Merlès 214, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus Picancel és una petita serra, situada al límit entre els Prepirineus del Berguedà i l’altiplà del Lluçanès, que pertany a la Depressió Central Catalana És un espai representatiu de la muntanya mitjana submediterrània de l’interior de Catalunya L’acompanyen els contraforts de la serra de la…
riu de Lladura
Riu
Afluent de capçalera de l’Aude, al Capcir, que neix al pic Peric, al sector N del massís del Carlit, com a emissari dels estanys de Camporrells.
Després de rebre, per la dreta, el riu de Balcera, passa per Formiguera i s’uneix al seu collector, per la dreta, vora el poble de Ral La vall de Lladura és boscada
riu Gurri
Riu
Curs d’aigua de la plana de Vic, afluent del Ter per la dreta, que neix als vessants NW del Matagalls i s’encaixa a la plana.
Drena els termes de Taradell i Malla, passa per l’est de la ciutat de Vic i, després de travessar el terme de Gurb de la Plana, desguassa al seu collector, a Roda de Ter Recull les aigües del sector meridional de la plana a través de la riera de Taradell, el riu de Tona i sobretot del riu Mèder, el seu principal afluent És utilitzat per les adoberies de la ciutat de Vic
riu d’Ulldemó
Riu
Curs d’aigua dels ports de Beseit, afluent, per la dreta, del Matarranya, que neix al vessant occidental del Caro, dins el terme de Roquetes (Baix Ebre).
La capçalera, fins al congost de les Gúbies, rep el nom de barranc del Regatxol Després de passar a llevant de Beseit Matarranya s’uneix al seu collector, dins el terme d’aquesta vila
el Belcaire
Riu
Riu de la Plana Baixa que neix al vessant meridional de la serra d’Espadà, prop de Fondeguilla, i desemboca a la mar al sud de Moncofa.
Prop de la Vall d’Uixó rep, per la dreta, la rambla de Cerverola, que procedeix de l’Alt Palància i el Camp de Morvedre Des de l’edat mitjana era anomenat riu d’Uixó , i fou assenyalat com a límit meridional de la governació de Castelló de la Plana, habitualment anomenada dellà el riu d’Uixó o dellà Uixó
estoló
Botànica
Brot lateral més o menys prim que neix a la base de la tija de certes plantes herbàcies i que creix horitzontalment, damunt el sòl o subterràniament.
Pot arrelar en els nusos i donar origen a nous individus La reproducció vegetativa mitjançant estolons és important en plantes tals com la maduixera o les violes
riu de Galba
Vista parcial dels prats de la vall del riu de Galba
© Fototeca.cat
Riu
Riu del Capcir, afluent de l’Aude, que neix a la portella d’Orlu, als contraforts N del Carlit, i desemboca al seu col·lector al pantà de Puigbalador.
barranc de la Fullola
Barranc
Barranc que neix al sector meridional de la serra del Boix, i que davalla vers el port del Fangar i forma el límit oriental del terme de Tortosa.
riu de Cazumba
Riu
Capçalera del riu d’Escalona, a la conca del Xúquer, que neix a l’est del cim del Caroig (1 028 m alt.), dins la Canal de Navarrés.
riu de Montcau
Riu
Riu d’Andorra, afluent, per l’esquerra, de la Valira d’Encamp, que neix al vessant oriental del pic de Casamanya i desemboca al seu col·lector a Canillo.
Prop d’aquest poble hi ha les bordes de Montcau