Resultats de la cerca

Alternà diferents modalitats com la bicicleta tot terreny, la carretera i el ciclocròs En 2001 competí pel Kelme amateur i guanyà el Gran Premi Macario Disputà les dues temporades següents com a professional de la carretera en el mateix equip, i participà en el Giro d’Itàlia 2002 Es requalificà amateur i guanyà el Memorial Valenciaga 2004 El 2005 es proclamà campió de Catalunya de ciclocròs L’any 2006 competí novament a la carretera amb el Tres Molinos Resort

Fou campió d’Europa cadet 2009 Assolí la medalla d’or a la Copa del Rei 2011 Es proclamà campió del món júnior 2012, campió 2015 i subcampió 2012, 2014 d’Europa sub-21 i aconseguí la medalla d’or als Jocs del Mediterrani 2013 i la d’or 2017, 2018 i la de bronze 2012 en els campionats de l’Estat espanyol absoluts L’any 2019 guanyà una medalla de bronze als Campionats del Mn

Format a les pistes d’esquí de Baqueira-Beret, és membre del Club Aranés d’Esports d’Iuèrn A 16 anys es proclamà campió d’Espanya de supergegant i gegant 2005 El mateix any fou campió del món juvenil de descens i subcampió de supergegant La temporada 2009-10 debutà a la Copa del Món d’esquí alpí Ha participat en els Jocs Olímpics d’Hivern de Vancouver 2010 i en tres Campionats del Món 2007, 2009, 2011

Forma part de la secció de pàdel del Reial Club de Polo de Barcelona Individualment ocupà el número 14 del rànquing català de pàdel 2011 i amb l’equip del seu club es proclamà tres cops campiona de Catalunya 2008, 2009, 2010 i campiona d’Espanya 2011 Fou subcampiona de Catalunya i del Màster de Pàdel per parelles 2008 Ha format part de la selecció absoluta catalana És membre de la junta directiva de la Federació Catalana de Pàdel

Els anys noranta ingressà al FC Barcelona, amb el qual es proclamà campiona de la Copa de la Reina 1994 La temporada 1997-98 fitxà per l’Estartit, que també jugava a la màxima categoria, la campanya 1999-2000 passà al Llers i després retornà a l’Estartit Es retirà a trenta-cinc anys, per culpa d’una lesió Fou 40 vegades internacional i amb Catalunya guanyà els Campionats d’Espanya de seleccions 1998, 1999 Jugava de defensa

Competí representant el Gimnàs Pac Dom de Mollet del Vallès Assolí la tercera posició al Campionat d’Espanya d’aixecament de banca 2006 Es proclamà campió de Catalunya d’aixecament de banca en la categoria de menys de 82,5 kg 2010 També fou dues vegades subcampió de Catalunya sènior d’aixecament de banca 2006, 2008 El 2011 es desvinculà de la Federació Catalana de Físic Culturisme FCF i s’afilià a l’Associació Espanyola de Powerlifting

Membre del Pitch & Putt Can Rafel, es proclamà campió de Catalunya per equips en dues ocasions 2007, 2008, i guanyà torneigs com la Copa ACPP de parelles mixtes amb Marilyn Holmes 2009 o el Galician Invitational amb Amador Rodríguez 2011 Formà part de la selecció catalana en diversos encontres internacionals i aconseguí la medalla de bronze en el Campionat d’Europa 2005 També participà en els primers Campionats del Món 2009 i d’Europa 2011 individuals

Format en el Reus Deportiu, jugà un any de juvenil al Patí Reus i es proclamà campió d’Europa júnior 1972 amb la selecció espanyola Com a suplent de Santi García, visqué l’època daurada del Reus Deportiu, amb el qual guanyà cinc Lligues 1969-73, tres Copes 1970, 1971, 1973, quatre Copes d’Europa 1969-72 i un Mundialet de clubs 1969 La temporada 1981-82 fitxà pel Club Patí Cambrils, en què acabà la seva carrera

Fundat el 1931 per un grup de jugadors provinents del Manresa Basket Ball i la Penya Krupp, s’acabà incorporant al Centre Excursionista de la Comarca de Bages Utilitzà la pista Bonavista per a participar en tornejos locals i competicions federatives a partir del 1932 El 1933 es proclamà campió de la tercera categoria del Campionat de Catalunya L’any 1934 es fusionà amb el Manresa Basket Ball i creà un nou club anomenat Unió Manresana de Basketball

Pivot, fitxà pel Futbol Club Barcelona el 2005 procedent del Pallacanestro Treviso italià Jugà a l’equip blaugrana fins el 2008, any que fitxà pel San Sebastián Gipuzkoa Basket Club Amb el FC Barcelona fou campió de la Copa del Rei 2007 i disputà més de 200 partits Amb la selecció italiana guanyà les medalles d’or 1999, plata 1997 i bronze 2003 en el Campionat d’Europa, i es proclamà subcampió en els Jocs Olímpics d’Atenes 2004