Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Pavel Grigor’jevič Antokol’skij
Literatura
Teatre
Poeta i dramaturg rus.
Partidari de la revolució des del primer moment i membre del partit comunista des del 1943, publicà el primer llibre de poesies l’any 1922 Les seves obres — Kommuna ‘La Commune’, 1931, François Villon 1934, Syn ‘El fill’, 1943, etc — descriuen la realitat soviètica i glorifiquen èpicament els herois del poble La seva obra principal com a dramaturg, Škalov, glossa la vida de l’as de l’aviació soviètica
Pedro de Oña
Literatura
Poeta xilè.
Poeta èpic de línia barroca, a l' Arauco domado 1596 insisteix en el tema tractat èpicament per Ade Ercilla y Zúñiga, la lluita entre els indis araucans i els espanyols, però s’apartà encara més dels fets reals en poetitzar-los, alhora que intensificà l’ús de tot possible recurs estilístic a la manera de Góngora i aconseguí un cert lirisme A El Vasauro 1635 i a Ignacio de Catabria 1639 es mostra decididament gongorí
rajasthani
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua indoària occidental parlada per uns 18 milions de persones al Rājasthān i a la banda occidental de Madhya Pradesh.
Pròxim al gujarāti i al hindi, els seus dialectes principals són el jaipuri, el marvari, el mevati i el malvi La literatura, escrita sobretot en els antics dialectes dingal i pingal, tracta èpicament dels temes de l’amor, el coratge i el menyspreu de la mort dels rajputs Entre els autors principals es destaquen Kallola s XV, Aśananda s XVI, Suryamal Miśran s XIX Des del s XIV hi ha texts jaines Actualment hom hi canta els poemes de Mirabai, famosa devota de Kriṣhṇa, en una barreja de hindi i gujarati
Poesies d’en Josep Lluís Pons i Gallarza
Literatura catalana
Títol del recull de poemes catalans de Josep Lluís Pons i Gallarza, publicat a Palma el 1892 (Poesiescatalanes a la coberta editorial).
Pons destacà en el gènere paisatgístic, en què compaginà l’horacianisme recorrent sovint al beatus ille amb la sensibilitat romàntica i la mitificació renaixentista i tradicionalista En aquest aspecte, ressalten poemes com “L’olivera mallorquina”, i, escrit uns quants mesos després, “Los tarongers de Sóller” 1867, que contraposen la fugacitat humana a la perennitat de la natura A “Estiuada” el gaudi de la pau del camp porta a pensar en Déu “La muntanya catalana” pren la forma d’una excursió, en què la gradació paisatgística ascendent i descendent concreta una allegòrica elevació a una…