Resultats de la cerca

Situat al límit amb Aragó, al S de la serra de Javalambre, és afectat per una sèrie de muntanyes que li donen un aspecte abrupte Les fonts són abundants La part no conreada és propietat del municipi i és poblada de boscs de pins i de brolla de romaní La terra conreada, molt repartida, és explotada directament pels seus propietaris, llevat d’un 2,5% que ho és per parcers Els principals conreus són els cereals blat i ordi, sobretot, amb la pràctica del guaret anual, i la vinya 1 100 ha El regadiu és poc extens La ramaderia es limita al bestiar oví La població, que havia augmentat lentament fins…

Durant la revolta de Còrdova 1026-27 el senyor d’Alpont ‘Abd Allāh ibn Qāsim allotjà el califa Hišām III Mort ‘Abd Allāh 1030, el seu fill i successor Muḥammad ibn ‘Abd Allāh es declarà senyor independent 1031 en desintegrar-se el califat cordovès Després d’ell seguiren Ahmad ibn Muḥammad, que morí el 1048, i ‘Abd Allāh ibn Muḥammad, el qual, després d’ésser combatut pel Cid i obligat a tributar-li 10 000 dinars anuals, fou desposseït pels almoràvits el 1092 El 1094, al costat dels nous invasors, Nizām al-Dawla, com a senyor d’Alpont, lluità contra el Cid

’Abd Allah I governa Alpont

Muhammad ibn ’Abd Allah, nou sobirà de la taifa d’Alpont

Se succeeixen a la taifa d’Alpont els sobirans Ahmed i ’Abd Allah II

El terme és accidentat per la serra del Sabinar mola de Santa Catalina, 1301 m alt del Mampedroso, 1203 m i és drenat pel Túria Les explotacions forestals cobreixen quasi el 60% de la superfície municipal la devesa d’El Rebollo, de propietat pública, és una pineda de 4500 ha La resta són conreus blat, sègol, ordi, vinya i pasturatges que són aprofitats pel bestiar oví Hom cria, a mes, porcs d’engreix i animals de granja l’apicultura és important Les terres de conreu, força repartides, són explotades, principalment, pels propietaris 94% La població, que s’havia mantingut força estable entre el…

L’església parroquial és annexa a la d’Ares d’Alpont

Jesuïta des del 1766, fou exiliat l’any següent a Itàlia de primer s’establí a Ferrara, on el 1777, al cap de quatre anys d’haver estat suprimida la Companyia de Jesús, fou ordenat de sacerdot A Màntua, ensenyà lletres i ciències al Regio e Ducale Ginnasio escola pública de segon ensenyament, del qual fou inspector director del 1784 al 1799 Publicà tres Dissertazioni sobre ciències naturals Màntua 1788 i tres de caire pedagògic Verona, 1792, ultra qualque escrit teològic i poemes ocasionals en llatí, italià i castellà Havent retornat a València el 1799, fou novament exiliat El 1804 ensenyava…

Estudià a la Universitat de València Fou pare de Joan BPeset i Vidal Es distingí per la seva activitat durant l’epidèmia colèrica del 1833 Liberal, patí persecucions durant el regnat de Ferran VII Escriví Tratado Medicoquímicofísico de la influencia del aire en la vida del hombre 1834 i Disertación criticomédica de la preferencia que tienen las fórmulas purgativas de Mr Le Roy 1836, totes dues entorn de sistemes per a guarir el còlera Fou metge de l’hospital de València 1835-49

Fou catedràtic de medicina teòrica i de grec a la Universitat de València Amb el pseudònim de Mateo Cabrera, médico catalán , publicà Breve defensorio de una receta , en defensa d’un metge de Vinaròs acusat pel justícia i els jurats de la vila 1684, Disputatio de variolis et morbilis, cum quaestione appendice de peste 1685 i Quaestiumcula in qua examinatur pulvis de quarango, vulgo ‘cascarilla’, in curatione tertianae et quartanae 1682