Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
Alois Alzheimer
Medicina
Metge alemany.
Neuròleg i anatomopatòleg, és autor d’importants estudis sobre les lesions involutives del cervell Ha donat nom a una forma específica de demència presenil malaltia d’Alzheimer i a unes lesions molt característiques de la glia en els processos de demenciació plaques d’Alzheimer
malaltia d’Alzheimer
Patologia humana
Malaltia degenerativa del sistema nerviós central que representa el tipus més freqüent de demència presenil.
Consisteix en una atròfia difusa del cervell on es formen unes “plaques senils” que corresponen a dipòsits d’amiloide localitzats sobretot a l’escorça cerebral, i unes “alteracions fibrillars” anomenades d’Alzheimer que consisteixen en uns filaments helicoidals representatius de degeneració de les cèllules nervioses Més freqüent en les dones, comença entre els 50 i 60 anys de vida amb pèrdua progressiva de l’atenció i la memòria, confusió mental, desorientació espacial i agitació psicomotora A part els constants trastorns afàsics, agnòsics i apràxics, és molt característica en la…
Mercè Boada i Rovira

Mercè Boada i Rovira (2016)
© Generalitat de Catalunya
Medicina
Neuròloga.
Doctora en medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona, fins el 2013 ha estat cap del servei de neurologia del departament de malalties neurodegeneratives de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona Ha centrat la seva activitat professional en el camp de la demència, especialment en la malaltia d’Alzheimer , i ha dut a terme recerca sobre biomarcadors i proteïnes de senyalització d’aquesta malaltia, els factors genètics i ambientals involucrats en la seva aparició i l’aplicació de models terapèutics de psicoestimulació cognitiva i d’altres Autora d’un gran nombre…
demències atròfiques
Grup de demències caracteritzades per l’aparició, en la presenilitat, d’un procés atròfic del còrtex cerebral amb dissolució progressiva de les funcions instrumentals, del llenguatge, de les praxis i les gnosis.
Són més freqüents en dones i són anomenades també demències presenils malaltia de Pick, malaltia d'Alzheimer
heparansulfat
Bioquímica
Proteoglican de matriu extracel·lular format per la unió de glicosaminoglicans a un nucli proteic.
Diverses malalties humanes presenten formes alterades o quantitats anòmales d’heparansulfat, com ara la síndrome d’Alzheimer i de San Filipo, entre d’altres
Química 2010
Química
Les aplicacions més avançades de la química s’han desplaçat els darrers anys a la nanociència, en què s’utilitzen tots els coneixements adquirits pels químics durant anys per a sintetitzar nous materials amb un control estructural de les dimensions espacials de l’ordre dels nanòmetres Una de les fites més espectaculars aconseguides el 2010 en aquesta direcció va ser la utilització de virus com a plantilles per a l’obtenció de nous catalitzadors o de nous materials per a elèctrodes de bateries Un altre dels fronts més actius de la química és l’estudi de la funció i les propietats de les…
placa amiloide
Bioquímica
Acumulació de proteïna beta-amiloide en determinades zones del cervell.
Es forma per digestió de la proteïna amiloide precursora, procés en el qual intervenen determinades proteases implicades en importants rutes de senyalització durant el desenvolupament La formació de plaques amiloides, també anomenades plaques senils, està associada amb la patogènesi de la malaltia d’Alzheimer Fisiològicament, la proteïna amiloide precursora participa en el tràfic de vesícules a l’axó
ADN mitocondrial
Bioquímica
ADN no nuclear que es replica i s’expressa mitjançant l’aparell genètic específic dels mitocondris.
Les alteracions, mutacions i deficiències a l’ADN mitocondrial són la causa de determinades malalties, moltes de les quals estan relacionades amb l’envelliment, com, per exemple, determinats casos de diabetis mellitus i infarts de miocardi, la malaltia d’Alzheimer, la neuropatia òptica hereditària de Leber, l’epilèpsia mioclònica i la síndrome de Pearson D’altra banda, l’acumulació d’alteracions en l’ADN mitocondrial en el decurs de la vida dels organismes, degudes altrament al seu funcionament normal, és una de les múltiples causes de l’envelliment
Michael S. Gazzaniga
Medicina
Neurocientífic nord-americà.
Doctorat en psicobiologia pel California Institute of Technology 1964 Professor de psicologia a la Universitat de Califòrnia, Santa Barbara, on dirigeix el SAGE Center for the Study of the Mind Membre del President's Council on Bioethics i director de Law and Neuroscience Project Al principi de la seva carrera com a investigador estudià malalties com l’epilèpsia, l’Alzheimer i el Parkinson, que el portaren a concentrar-se en la recerca sobre l’asimetria cerebral, la divisió de funcions en el cervell i les seves interconnexions Gazzaniga és reconegut per la seva gran labor…
António R. Damásio
Medicina
Científic portuguès.
Estudià medicina a la seva ciutat, on es doctorà l’any 1974 i on cursà l’especialitat de neurologia Posteriorment marxà als EUA on actualment és professor i director del Departament de Neurologia de l’Hospital de la Universitat de Iowa i Professor de l’Institut Salk de La Jolla Califòrnia El seu camp de recerca és la neurobiologia de la ment, i treballa especialment en les bases neuronals de la presa de decisions, les emocions, el llenguatge i la memòria, i també en la millora del coneixement de diverses malalties neurològiques, com la malaltia de Parkinson o d’Alzheimer Ha…