Resultats de la cerca

Fou escolà de la catedral de la Seu d’Urgell i cantant del cor durant gairebé deu anys Fou aquí on inicià els seus estudis musicals, que després amplià a Barcelona amb Francesc Queralt composició i Joan Quintana orgue El 1806 obtingué la plaça de mestre de capella a Tarifa, i el 1808 es presentà a la mateixa plaça a la catedral de Tarragona, però no l’aconseguí, malgrat que havia guanyat les oposicions, a causa d’enemistats amb el capítol catedralici Obtingué, en canvi, les places de Tafalla 1808, la catedral de Sogorb 1808-14, Santa Maria del Mar de Barcelona 1814-19, la catedral de València…

Francesc Andreví i Castellar compon l’oratori El juicio final

A sis anys inicià la seva formació musical a Balaguer amb l’organista i mestre de capella Francesc Coma i a tretze anys es traslladà a Barcelona per completar els seus estudis musicals amb Francesc Andreví, amb qui feu harmonia, contrapunt i fuga Josep Maria Sirvent, juntament amb Andreví, l’inicià en el piano El 1864 viatjà a París, on tingué la possibilitat de freqüentar les reunions de Rossini i fer amistat amb FJ Fétis, M Carafa, AF Marmontel, JH Ravina i molts d’altres El 1866 fundà "La España Musical", publicació periòdica que edità juntament amb Andreu Vidal i…

Fou infant cantor de la capella de la catedral de Sogorb fins el 1822 Estudià amb Francesc Andreví Més tard fou primer tenor i mestre de capella de la catedral Autor de peces de gran bellesa, com la Missa solemne en fa , a vuit veus, dos Magnificat a sis i vuit veus i diversos motets

El 1792 fou nomenat mestre de capella de la basílica de Santa Maria del Mar, en substitució de Pere Antoni Monlleó És autor de nombroses obres religioses servades en diversos arxius, entre els quals cal esmentar el de la Biblioteca de Catalunya, el Museu Episcopal de Vic i l’arxiu capitular de Màlaga El seu successor al capdavant de Santa Maria del Mar fou Francesc Andreví

Estudià composició a Barcelona amb Francesc Andreví Feu la carrera eclesiàstica i s’ordenà de sacerdot Des del 1819 fins a la seva mort el 1850 fou mestre de capella de la parròquia de Santa Maria del Mar de Barcelona Compongué moltes obres litúrgiques per a l’ús de la capella i els oratoris La Passió de Jesucrist i La Presentació de Nostre Senyor

Vida Fou músic major d’una banda de regiment Compongué himnes militars i diverses marxes, alguna de les quals assoliren bastant difusió El 1859 publicà a Lleida un Diccionario Enciclopédico de la música , en què es recollien des de fragments de les obres de Francesc Andreví i contemporanis seus fins a referències a obres europees de FJ Fétis i d’altres Bibliografia Complement bibliogràfic Melcior, Carles Josep Diccionario enciclopédico de la música , Imp Barcelonesa de Alejandro García, Lérida 1859

Fou organista de les esglésies barcelonines del Pi 1842 i de Santa Maria del Mar 1844 i succeí Andreví com a mestre de capella de la Mercè 1853 Exercí la crítica musical i compongué unes 600 obres de música d’església 67 misses dos oratoris El descenso de la Virgen en Barcelona i La última noche de Babilonia una òpera Il Solitario música simfònica, de cambra i per a teclat És autor d’una missa de difunts per al general Castaños, per a grans cors i cant pla amb acompanyament instrumental Fou membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando

A vuit anys ingressà com a escolà de cor a la collegiata de Gandia, on estudià amb P Martínez, un deixeble de F Andreví El 1853 obtingué la plaça d’organista a Beniopa i el 1854 retornà a Gandia, on ocupà el lloc d’organista a la collegiata on havia estudiat durant la seva infantesa En aquells moments Piqueras era considerat ja com un bon organista Quatre anys més tard 1858 li oferiren la plaça d’organista al Collegi del Corpus Christi de València, càrrec que ocupà durant pocs mesos, perquè passà a la catedral valenciana, on fou tenor, segon organista i mestre de capella suplent…