Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
bòria
Agronomia
Parcel·la no gaire extensa de terra de conreu, dedicada generalment a vinya, situada a la falda d’una muntanya, a poca distància d’una població.
la Bòria
Raval
Antic raval de la ciutat de Barcelona, situat entre el Vilar de Sant Pere i la Vilanova de la Mar, format durant l’edat mitjana al llarg de la carretera del Vallès, des del Mercadal (plaça del Blat o de l’Àngel) fins al rec Comtal (on des de temps antic s’havia localitzat la indústria tèxtil).
La seva església de Sant Cugat del Rec esdevingué parròquia El carrer de la Bòria, continuat pel dels Corders i el dels Carders, a més del seu caràcter industrial, tingué una funció d’aglutinant dels serveis de transport alfòndecs, traginers, hostals i de correus Des del s XIV fins a l’any 1816 alguns delinqüents, com els blasfems i els alcavots, eren exposats a la vergonya pública passejantlos dalt d’un ase amunt i avall del carrer, fet del qual prové la locució passar Bòria avall
la Bòria
Raval
Raval de la vila de Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), a l’esquerra de la riera de Mediona, aigua avall de la vila.
L’església de Sant Quintí era la de l’antic monestir de Sant Quintí de Mediona Fins el 1857, fou sufragània de la de Mediona
Manuel Bòria
Història
Militar
Militar.
Voluntari contra els carlins, el 1835 ascendí a capità El 1841 prengué part en la conspiració contra Espartero i atacà l’escala principal del palau reial de Madrid Fou fet presoner i afusellat
Caseta del Bòria
Masia
Edifici del municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp).
Josep de Bòria i Gualba
Història
Cavaller.
Capità de la coronela, el 1714 participà en la defensa de Barcelona caigué ferit l’11 de setembre defensant el portal Nou El 1719 l’emperador Carles VI concedí al seu germà Ignasi de Bòria i Gualba el títol de marquès de Bòria
Domènec Ignasi de Bòria i de Llinars
Cristianisme
Dominicà (1734) i professor de teologia al convent de santa Caterina de Barcelona.
S'enfrontà polèmicament amb Jaume Caresmar sobre la vida de santa Eulàlia amb Nuestra paisana, patrona y titular Eulalia vindicada 1779, i novament sota el pseudònim de S Padrós y Riera 1787 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1737