Resultats de la cerca
Es mostren 2605 resultats
Peña Blanca
Política
Agrupació política d’ideologia monàrquica i espanyolista, partidària d’Alfons XIII, creada a Barcelona el mateix dia de la proclamació de la República (14 d’abril de 1931), per l’aristòcrata i poeta en català Miquel de Gomis i Casas, que en fou el primer president.
Entre el centenar de membres inicials figuraren Lluís de Foronda i Gómez, Santiago Nadal i Gaya, Ildefons i Joan Carles d’Ayguavives i de Solà, Enric García del Ramal i Cellalbo, Aureli Joaniquet i Extremo, Josep Bertran i Güell baró de Viver, el comte del Montseny, etc Posteriorment cresqué fins a assolir uns milers d’afiliats El seu finançament fou aportat principalment pel compte de Fígols Organitzà cicles de conferències en les quals intervingueren monàrquics, principalment del grup ideològic d’Acción Española, com Antonio Goicoechea i José María Pemán El 1932 anà a les eleccions del…
blanca
blanca
Música
Figura de nota musical formada per una rodona i un pal; equival, en durada, al doble de la negra i a la meitat de la rodona.
Blanca
Municipi
Municipi de la regió de Múrcia, situat sobre el Segura, al NW de la ciutat de Múrcia.
Agricultura i ramaderia
blanca
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda medieval de billó
, múltiple del diner i de llei generalment baixa.
Fou batuda en molts estats cristians amb la intenció de subsistir els múltiples de plata per una moneda de pitjor aliatge Era anomenada així per l’aspecte amb què apareixia en finalitzar el blanqueig, darrera manipulació que rebia a la seca
Blanca
Història
Comtessa de Barcelona, segona muller de Ramon Berenguer I, amb qui es casà el 1051.
Repudiada al cap de pocs mesos pel comte —el qual es tornà a casar amb la primera muller, Almodis—, sembla que aquest, a la mort d’Almodis el 1071, la degué reconèixer de nou per muller pel fet que, en morir, li féu una deixa de 4 000 mancusos No deixà fills, i hom n'ignora el llinatge
mocosa blanca
Micologia
Bolet, de la família de les higroforàcies, de 4 a 10 cm d’alt, mucilaginós, de color blanc o lleugerament groguenc, amb làmines gruixudes i una mica decurrents.
Es fa sobretot en fagedes
Blanca París Corcoll
Historiografia
Historiadora i catalanòfila.
Filla de pares catalans, féu estudis d’història a la Facultad de Humanidades y Ciencias de la Universidad de Montevideo 1957, en la qual, més tard, fou professora titular Durant el seu exili a Mèxic, fou catedràtica de la Universidad Nacional Autónoma de México Membre del Centro Coordinador y Difusor de Estudios Latinoamericanos, collaborà en les revistes Nuestra América 1980-81 i Universidades 1978-81 El 1960 i el 1968 obtingué la beca Gallinal, del Consejo de la Facultad de Humanidades y Ciencias de la Universidad de la República, per a estudiar la immigració al Riu de la Plata en arxius d’…
herba blanca
Herba blanca
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 10 a 20 cm d’alt, cotonosa, de fulles lirades i de capítols grocs.
Es fa en pedrusques de l’alta muntanya pirinenca
calcida blanca
Flor de calcida blanca
© MC
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de tija erecta, de 20 a 70 cm, tomentosa, blanca, de fulles verdes, amb nervis tacats de blanc, i blanques per sota, lanceolades, dividides en lòbuls espinosos, i de flors en capítols purpuris, terminals, bastant grossos.
És abundant en vores de camins i camps incultes, a la zona mediterrània