Resultats de la cerca
Es mostren 91 resultats
Giovanni Boccaccio
Literatura italiana
Escriptor italià.
Fill natural d’un mercader, s’inicià a Florència en l’art mercantil i el 1327 fou enviat a Nàpols a treballar a la sucursal de la companyia Bardi, fins el 1334 Estudià aleshores dret canònic, es féu una cultura d’autodidacte, alhora que participava en la vida mundana i escrivia les primeres obres Com a conseqüència de la fallida de les banques Bardi i Peruzzi, hagué d’establir-se a Florència 1340, on, després d’estades a Ravenna 1345-46 i a Forlí 1347, tornà a establir-se el 1348, en els moments de la pesta negra, que havia de donar-li el marc del Decameron A Florència gaudí de fama i d’…
Giovanni Boccaccio acaba el Decameron
Giovanni Boccaccio acaba el Decameron, recull de novelles amb elements medievals i renaixentistes
Inaugurada a Barcelona la boîte Boccaccio
S’inaugura a Barcelona la boîte Boccaccio, centre de reunió de l’anomenada gauche divine
S’acaba la traducció al català del Decameron de G. Boccaccio
S’acaba a Sant Cugat del Vallès la traducció al català del Decameron de G Boccaccio
Vittore Branca
Lingüística i sociolingüística
Literatura italiana
Crític i filòleg italià.
Alumne d’A Momigliano a Pisa, es formà després com a filòleg a l’escola florentina de M Barbi i M Casella Fou professor a la Universitat de Pàdua 1953-2004, vicepresident 1972-95 i president 1995-95 de la Fundació Giorgio Cini de Venècia i rector de la Universitat de Bèrgam 1968-72 Treballà sobre diferents períodes i autors italians, però excellí sobretot pels seus estudis sobre Boccaccio i per l’edició de les Rime, Amorosa visione, Caccia di Diana i, especialment, del Decameró un manuscrit original del qual tingué, a més, la fortuna de trobar Cal destacar les obres …
el Decameró
Recull de 100 contes amb una introducció en prosa i alguns versos.
Escrita per Giovanni Boccaccio, en 1349-51, representa el final del llarg itinerari artístic de l’autor i és la millor obra de la novellística medieval Com a conseqüència de la pesta negra del 1348, set dones i tres homes fugen a una villa dels afores de Florència i durant deu dies cadascun d’ells explica una novella La pesta en constitueix el marc decoratiu i artisticoliterari fa la sensació de serietat i permet una llibertat temàtica i d’expressió inimaginable fora d’aquells moments d’excepció Una de les característiques de l’obra és un marcat realisme figures i passions mai no…
Vincenzo Crescini
Lingüística i sociolingüística
Romanista italià, deixeble de G.I.
Ascoli i P Rajna Fou professor de filologia romànica a la Universitat de Pàdua 1883-1927 Especialista en Boccaccio Contributo agli studi sul Boccaccio , 1887 Il cantare di Fiorio e Biancifiore , 1889-1899 i literatura provençal Manuale per l’avviamento agli studi provenzali , 3a ed 1926 Publicà el suplement italià del Lexicon mediae atque infimae latinitatis de Du Cange
Ferran Valentí
Literatura catalana
Escriptor.
És documentat des del 1440 Mantingué relacions literàries amb humanistes italians, principalment amb Leonardo Bruni d’Arezzo, de qui fou feixeble, i Antonio Beccadelli, Il Panormita , i escriví en un llatí prou correcte epístoles en prosa i poesies, algunes d’elles en versos sàfics En català la seva obra conservada es redueix a un parlament pronunciat al desembre del 1467 davant el consell de Mallorca, i a una traducció, molt literal i en un català sense trets dialectals, de les Paradoxes de Ciceró, feta vers l’any 1450 En el seu pròleg fa una breu exposició sobre els traductors i els…
Giambattista Basile
Literatura italiana
Escriptor italià, conegut també amb el pseudònim anagramàtic de Gian Alesio Abbattutis
.
Conreà la poesia Muse napoletane , 1635 i la narració curta a la manera de Boccaccio Lo cunto de li cunti ovvero lo Trattenimiento de peccerille, 1634-36
Ferran Valentí
Literatura catalana
Doctor en lleis, traductor i poeta.
Vida i obra És documentat com a jurista i agent de la política reial a Mallorca des del 1440 Estudià lleis a Itàlia, on es doctorà cap a l’any 1435 En aquest temps mantingué relacions literàries amb humanistes italians, principalment amb Leonardo Bruni d’Arezzo, de qui fou deixeble, i Antonio Beccadelli, Il Panormita Escriví en un llatí prou correcte epístoles en prosa i poesies, algunes d’elles en versos sàfics En català la seva obra conservada es redueix a un parlament pronunciat al desembre del 1467 davant el consell de Mallorca, amb el qual pretenia activar unfinançament sollicitat pel…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina