Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Francisco Borés
Pintura
Pintor castellà, membre de l’escola de París.
La seva pintura, d’un lirisme lleuger, deriva del cubisme i de la independència fauve entre la línia i el color A Madrid formà part 1922 del grup ultraista A partir del 1929 s’acostà a les recerques del superrealisme Després evolucionà cap a una dicció sintètica i ellíptica
Vicenç Cuyàs i Borés
Música
Compositor català.
Cuyàs nasqué circumstancialment a Mallorca ja que els seus pares, barcelonins d’origen, es refugiaren a Palma durant la guerra del Francès De molt jove retornà a Barcelona, on inicià els estudis de medicina i dibuix A disset anys començà a estudiar cant, piano i composició amb Ramon Vilanova El 1837 presentà públicament un duo que despertà sorpresa i admiració El 23 de juliol de 1838 fou estrenada, al Teatre Principal de la Santa Creu, la seva òpera La fattucchiera Aquest melodrama fou molt ben acollit pel públic i pels crítics, especialment per P Piferrer, que publicà tres amplis articles…
Joaquim Cil i Borés
Educació
Medicina
Metge, catedràtic de cirurgia al Col·legi de Cirurgia de Barcelona des del 1838 i, després, a la facultat de medicina (1843-80), de la qual fou degà.
Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres des del 1837 Fou dirigent de la Societat dels Templaris, de sentit reaccionari, i creador i impulsor de la revista “El Sentido Católico de las Ciencias Médicas” 1879, que tingué una funció de defensa enfront del positivisme dins la medicina catalana
Vicenç Cuyàs i Borés

Vicenç Cuyàs
© Fototeca.cat
Música
Compositor.
Fill de barcelonins, estudià a Barcelona amb Ramon Vilanova Amb la seva òpera La fattuchiera , que dirigia ell mateix, obtingué un èxit sorollós al Teatre Principal de Barcelona 1838 Fou el primer compositor del país d’estil plenament romàntic —fou anomenat el Bellini català —, fet que li valgué l’entusiasme de la generació jove d’aleshores Pau Piferrer —que l’elogià extraordinàriament des del diari “El Guardia Nacional"—, Manuel Milà i Fontanals, Joaquim Rubió i Ors, Francesc Permanyer, etc Una tuberculosi, que el conduí a la mort, però, estroncà pocs mesos després la seva carrera Deixà…
Acadèmia de Sant Tomàs
Medicina
Institució fundada a Barcelona pel bisbe Urquinaona l’any 1879 com a acadèmia de caràcter filosoficomèdic.
Fou un dels orígens de la Societat Medicofarmacèutica dels Sants Cosme i Damià La revista El sentido católico de las ciencias médicas , dirigida per Joaquim Cil i Borés, en fou l’òrgan d’expressió
Lo Regionalista
Publicacions periòdiques
Quinzenari catalanista aparegut a Barcelona el 15 d’octubre de 1895, editat per l’Associació Popular Catalanista.
Mantingué una volguda actitud antipolítica i publicà seccions de literatura, història, etc El seu redactor en cap fou J Morera i Borés Sortí fins al 18 de febrer de 1898 i fou substituït per La Nació Catalana 15 de març de 1898 - 15 d’abril de 1902
escola de París
Nom amb el qual hom designà a partir del 1925 una sèrie d’artistes francesos i estrangers que, atrets per aquesta ciutat, hi han viscut i hi han elaborat llur manera d’entendre i de fer l’art.
Emigrats de tot Europa, afluïren a París artistes com J Pascin, Ch Soutine, M Chagall, A Modigliani, L Fujita, C Brâncusi, P Picasso, J González, J Miró, F Borés, J Gris, O Domínguez, L Fernández, AFenosa, etc, els quals es reuniren en tallers i cafès de Montmartre i després de Montparnasse i hi visqueren una vida bohèmia i hi crearen un art expressionista, turmentat, sarcàstic i nostàlgic de llurs països, relacionable fins a un cert punt amb l’expressionisme alemany, i alguns d’ells hi crearen el cubisme, renovant la tradició artística occidental Sota el nom d’escola de París…
Francesc Miret Pérez

Francesc Miret Pérez
ARXIU F. MIRET
Espeleologia
Espeleòleg.
Soci del Grup d’Espeleologia de Badalona 1972 i president de l’entitat 1975-84, explorà i catalogà diverses cavernes de Catalunya i l’Aragó Participà en les exploracions a la Fou de Bor, a la Cerdanya 1974-76, on establí, amb altres companys, un nou rècord de Catalunya de llargària Fou un dels membres de l’equip dirigit per Diego Ferrer que aconseguí establir el rècord del món de profunditat integral al Sobrarb –1151 m el 1980, i un dels integrants de l’exploració a les Bores del Borró Garrotxa, on s’establí el rècord de Catalunya, encara vigent, de llargària en cavernes de guix 1315 m És…
Enric Porcel Caro

Enric Porcel Caro
ARXIU F. MIRET
Espeleologia
Espeleòleg.
S’inicià al Grup d’Espeleologia Avenc Badalona 1974-80 i, posteriorment, ingressà al Grup d’Espeleologia de Badalona GEB, del qual fou president 1991-06 Explorador i catalogador de cavernes, s’especialitzà en topografia Ha intervingut en les principals exploracions del GEB, de les quals destaquen les de la fou de Bor, a la Cerdanya les bores del Borró, a la Garrotxa, i l’avenc de la Ferla, a l’Alt Penedès, on es descobrí la ramificació Via Miret-Canela 2008 Participà en campanyes d’exploració realitzades al Parc Nacional d’Ordesa i al Mont Perdut, a Aragó, i en l’elaboració del catàleg de…
Josep Maria Sala Albareda

Josep Maria Sala Albareda
MUSEU COLET
Escalada
Esquí
Esquiador, escalador i directiu.
Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, de la Unió Excursionista de Catalunya i del Club Alpí Francès, començà a practicar l’esquí l’any 1943 Els anys cinquanta feu les primeres ascensions hivernals al Gran Bachimala i a l’Eriste, i el 1955 protagonitzà la travessa integral amb esquís dels Pirineus També recorregué tot l’arc dels Alps, feu la volta al massís de l’Huayhuash Perú, ascendí el Gran Teton i visità Sierra Nevada EUA, i feu un tresc a l’Annapurna Nepal Impulsà el primer ralli d’esquí d’alta muntanya 1959, la construcció del refugi d’Amitges i del Pere Borés i la…