Resultats de la cerca

A l’època romana pertangué al convent jurídic cluniense de la província Tarraconense

La geografia física El territori de Cantàbria s’assenta damunt estructures del Mesozoic, formades sobretot de calcàries cretàcies intensament plegades S'ha creat un paisatge morfològic essencialment muntanyós, en el qual predominen les inversions del relleu Dintre la complexitat del relleu, de direcció latitudinal, cal distingir des de la costa fins a la divisòria amb la Meseta castellana les unitats següents una plataforma litoral, les muntanyes de l’interior La Montaña , 1500-2000 m, i les terres de l’alt Ebre La costa, molt retallada, forma nombroses ries i ports naturals, on es concentra…

Seu central de la Peña Bolística Cantabria, des del 1985 disposa d’installacions per a la pràctica de les bitlles càntabres i una escola dedicada a aquest joc tradicional Organitza el Campionat de Catalunya i la Lliga catalana de bitlles càntabres, a més de nombrosos concursos socials En destaca el Trofeu Ciutat de Barcelona, puntuable per al circuit estatal i coorganitzat amb la Federació Catalana de Bitlles i Bowling, que el 2010 celebrà la seva XXXIII edició

Doctorat en prehistòria a Barcelona Dedicat principalment a l’estudi del Paleolític, realitzà troballes espectaculars, en collaboració amb LG Freeman, com les de Cueva Morín sepultures aurinyacianes i la Cueva del Juyo santuari del Magdalenià III, ambdues a Santander Entre altres obres, publicà Los Cántabros 1966, Pinturas y grabados de la cueva de Las Chimeneas 1974, Excavaciones en la terraza de El-Khian Jordania , en dos volums 1964 i 1966, Cueva Morín , en dos volums 1971 i 1973 i Altamira y sus pinturas rupestres 1985 En collaboració amb LG Freeman escriví  Orígenes del Neolítico Sirio-…

Centrecampista, fitxà pel FC Barcelona 1968-75 procedent del Racing de Santander Amb el Barça disputà un total de 280 partits i marcà 23 gols Fou capità de l’equip que es proclamà campió de la Lliga la temporada 1973-74, i que golejà el Real Madrid al seu estadi 0-5 També guanyà la Copa del Generalísimo i la Copa de Fires 1971 En deixar el club blaugrana tornà al Racing de Santander L’Espanyol li concedí la medalla d’or, ja que en el darrer partit de la seva carrera marcà un gol amb el Racing que salvà el club blanc-i-blau de perdre la categoria Fou dues vegades internacional per Espanya

Jugà al Racing de Santander i a l’Atlético de Madrid abans de fitxar pel Futbol Club Barcelona 1982-87 Guanyà una Lliga 1985, una Copa del Rei 1983, dues Copes de la Lliga 1983, 1986 i una Supercopa d’Espanya 1983 Posteriorment, retornà a l’Atlético de Madrid 1987-89 i també jugà amb el Club Deportivo Logroñés 1989-90 i el Racing de Santander 1990-91 Fou internacional amb la selecció espanyola i es proclamà subcampió d’Europa 1984 Com a entrenador dirigí el Rayo Vallecano 1995-96, el Racing de Santander 1996-98, el Sevilla FC 1998-2000, l’Atlético de Madrid 2000-01, el Real Zaragoza 2001-02,…

Ingressà al Futbol Club Barcelona, al juny del 1960, com a assessor i ajudant de l’entrenador titular L Broc´ic´ En cessar el tècnic, al gener del 1961, es feu càrrec de l’equip fins a l’acabament de la temporada, en què fou finalista de la Copa d’Europa Després d’entrenar el Barça passà per una llarga sèrie d’equips, entre els quals hi ha la selecció estatal juvenil 1962 i el Centre d’Esports Sabadell 1972-73 Tornà a formar part del FC Barcelona per fer tasques de coordinació i d’estudi d’equips rivals 1983-89

S’inicià en el cinema collaborant amb Carlos Saura com a guionista Posteriorment, entre d’altres, dirigí les pellícules  Los farsantes 1963, Con el viento solano 1965, Esa mujer 1969, Los pájaros de Baden-Baden 1974, Los días del pasado 1977, La colmena 1982, Los santos inocentes 1984, La Rusa 1987, Después del sueño 1992, La sombra de una batalla 1993,  El color de las nubes 1997, La ciudad de los prodigios 1999,  La playa de los galgos 2002 i El prado de las estrellas 2007 Dirigí també sèries per a la televisió, entre les quals  Cuentos y leyendas  1968,  Fortunata y Jacinta 1980, Los…

El 1976 aconseguí el primer lloc de l’Orde del Mèrit britànic per als jugadors del circuit europeu títol que assolí després cinc vegades més i s’adjudicà la copa del món per equips amb Manuel Piñero, trofeu que aconseguí de nou el 1977, amb Antonio Garrido Entre altres torneigs guanyà el Masters dels EUA 1980 i 1983, considerat el campionat més important del món, l' open britànic 1979, 1984 i 1988, els open d’Holanda 1976, França 1977, el Japó 1977, 1978, Alemanya 1978, 1988 i Escandinàvia 1978, 1981, 1988, el World Match Play 1981, 1982, 1983, 1985, el Perrier 1995, la Ryder Cup 1985, 1987,…