Resultats de la cerca

Contribuí a la caiguda d’Eutropi i exercí una gran influència sobre el seu marit El seu luxe i les frivolitats de la cort foren atacats per Joan Crisòstom, però Eudòxia n'aconseguí la deposició i després l’exili

Filla del filòsof Leonci, per influència de l’emperadriu Pulquèria, regent del seu germà Teodosi, es convertí al cristianisme El 421 es casà amb l’emperador Teodosi II Exercí una gran influència a la cort, principalment en l’ajut als medis intellectuals i en la restauració de la Universitat de Constantinoble 425 Enemistada amb Pulquèria i acusada davant el seu marit, es retirà a Jerusalem, on s’interessà per les doctrines monofisites i compongué obres religioses

Primera muller 1689 de Pere I, filla del boiar F'odor Lopukhin, s’oposà a les reformes del seu marit i fou internada al monestir de Pkrovskij, a Suzdal’ 1698, on prengué el nom d’Helena Sortí de la vida monàstica amb el propòsit de casar-se amb el seu amant Stepan Glebov, però Pere I l’empresonà al monestir d’Uspenskij al llac Ladoga i després a la fortalesa de Schlüsselburg 1718-27, i ajusticià el fill tingut de Stepan, el tsarévitx Aleix, i el germà i l’amant d’Eudòxia

Ramon de Montcada, senyor de Tortosa i senescal de Catalunya, en negocià, vers la fi del 1173, el matrimoni amb el comte Ramon Berenguer IV de Provença, germà del rei Alfons I de Catalunya-Aragó com a coronament d’una gran maniobra diplomàtica per a desplaçar de l’imperi d’Orient la influència genovesa i substituir-la per la pisanocatalana Tanmateix, quan Eudòxia arribà a Montpeller el 1174, el comte Ramon Berenguer ja s’havia casat Després d’uns quants anys d’espera a Montpeller, acceptà de casar-se amb Guillem VIII de Montpeller 1179 Fou repudiada, però, per la seva infidelitat era…

Princesa bizantina, filla de l’emperador de Nicea Teodor II Làscaris És coneguda també, per la historiografia catalana, amb el nom d' Irene la documentació de l’època l’anomenava simplement Làscara, Làsquera o Àscara Del comte Guiglielmo Pietro de Ventimiglia, amb qui la casà l’emperador usurpador Miquel VIII Paleòleg, tingué quatre filles i un fill Làscara es casà amb el comte de Pallars Arnau Roger I, Violant amb Pere d’Ayerbe, net de Jaume I el Conqueridor, Beatriu amb Guillem II de Montcada i Joan continuà la línia comtal de Ventimiglia-Tenda Eudòxia trobà la protecció…

Fill d’una família noble, prengué part en la caiguda d’Aeci, i potser també participà en l’assassinat de Valentinià III 455 Reconegut com a august, obligà Eudòxia, vídua de l’emperador difunt, a casar-se amb ell, i donà la filla d’aquesta, Eudòxia, com a muller del seu fill Palladi En avançar sobre Roma els vàndals de Genseric, es féu escàpol, però fou capturat per la plebs, que l’assassinà bàrbarament

Fill de Constantí Diògenes, esposà l’emperadriu Eudòxia, vídua de Constantí X Combaté els turcs fins a Mesopotàmia 1068-69 i envià una flota en ajut de Bari 1070, assetjada pels normands En una nova expedició contra els turcs, fou traït, a Armènia, per Andrònic Ducas i fet presoner Mentrestant, a Constantinoble, Miquel VII —que havia allunyat del tron Eudòxia— envià tropes contra ell, quan ja havia obtingut l’alliberament Vençut, hagué d’abdicar i fou cegat

Es casà el 1181 amb Eudòxia Comnè, de qui tingué una filla, Maria , que fou la mare de Jaume I de Catalunya-Aragó Repudià Eudòxia el 1187 i s’uní amb Agnès, parenta de la comtessa-reina Sança de Castella, però aquest enllaç no fou reconegut per l’Església D’aquesta unió tingué diversos fills, entre els quals Guillem IV, que el succeí el 1202, però fou destituït en ésser declarat bastard pel papa el 1204, i Bernat Guillem de Montpeller Començà el seu govern sota la tutela del seu oncle Guiu de Montpeller , i després sota la d’un altre oncle, Ramon, abat d’Aniana i…

Es casà el 1282 amb el senescal Guillem de Montcada, senyor de Fraga, que la menystingué Els reis, però, la protegiren i li oferiren el palau de Xàtiva i pensions sobre la moreria i l’aljama de València Morta sense descendència, rebé sepultura definitiva al monestir dominicà de Santa Agnès de Saragossa, després d’un repòs provisional a la seu vella de Lleida Li han atribuït erròniament un fet d’empresonament que correspon a Teresa, la segona muller de l’esmentat Guillem

Es distingí com a dama de la casa reial i educadora de les infantes Elionor d’Aragó i Elionor de Castella, al palau reial de València Les seves filles legitimades Constança morta soltera el 1319 i Maria morta el 1348, casada amb Pere Cornell, senyor de la baronia d’Alfajarín, heretaren el patrimoni de llur pare Pere d’Ayerbe, net del Conqueridor, malgrat haver estat declarat nul el matrimoni de llurs progenitors 1313 Posseí béns, la majoria donats pels reis, a contrades diverses d’Aragó i València, i salvà un lot de joies de la reina Constança de Castella empenyorades a l’almirall Bernat de…