Resultats de la cerca

Edificada al segle XVI, a l'origen es deia Mas Anglada Deu el seu nom al marit de la filla dels Anglada, Ramon Gambús Rehabilitada i convertida en restaurant, al seu voltant s’ha creat el parc de Can Gambús

Des del 1960 era l’alcalde de la capital vallesana i quan el Centre d’Esports Sabadell descendí a tercera divisió de futbol la temporada 1962-63 es feu càrrec de la presidència del club 1963-65 per evitar-ne el desnonament La temporada 1964-65 ascendí a primera i llavors deixà el càrrec al vicepresident, Ricard Rosson

Amb tretze anys s’adjudicà la Jean Bouin de la seva categoria 1966 El seu primer entrenador, al Club Esportiu Universitari, fou Francisco Ramos, i ja dedicada als llançaments s’entrenà amb Julio Álvarez i Antoni Fibla A l’inici de la dècada dels vuitanta fitxà pel CN Barcelona i també competí un parell de temporades en el FC Barcelona Amb quinze títols, és una de les atletes més llorejades en tota la història dels Campionats de Catalunya N’assolí dos en javelina 1970, 1971, tres en pes 1973, 1977, 1984 i deu en disc 1975, 1976, 1977, 1980-86 També guanyà un títol de pes en pista coberta 1972…

Estudià piano amb J Vallribera i composició amb C Taltabull Collaborà activament en la Nova Cançó És autor d’un gran nombre de cançons Se’n va anar , Si un dia sóc terra , Com el vent , L’arbre , A cara o creu , etc i d’arranjaments Musicà les Tombes flamejants i El president no és mort , de Ventura Gassol, i escriví uns preludis per a piano

Ha orientat el seu treball en la preparació i el comentari de textos literaris clàssics per a l’ensenyament Com a estudiós de la literatura s’ha centrat en el món medieval i en alguns poetes del segle XX, com Joan Salvat-Papasseit i Josep M de Sagarra En aquest sentit ha publicat Literatura catalana medieval 1986, En so vell i antic Antologia dels trobadors catalans 1990 i Tirant lo Blanc Guia de lectura 1990, en collaboració amb Isidor Cònsul També ha tingut cura de l’edició de Llibre de les bèsties , de Ramon Llull, i de la poesia de Joan Salvat-Papasseit i de Josep M de Sagarra

Collaborà a la premsa humorística de Reus, participà en la reorganització de Lo Sometent 1901-03 i fundà i dirigí Pàtria Nova 1905 El 1906 anà a Barcelona, formà part de la redacció d’ El Poble Català 1906-13 i dirigí El Gall 1912-13 Partidari de Rovira i Virgili en contra del pacte de Sant Gervasi 1914, posteriorment s’acostà al radicalisme lerrouxista i fou redactor d’ El Progreso El 1936 collaborà a Fructidor , òrgan d’Izquierda Republicana a Catalunya Publicà la novella Ànimes primitives 1910 Mantingué també una intensa activitat política El 1919 fou elegit regidor de l’Ajuntament de…

Fou fundat per Pau Font i de Rubinat, que formà part de la redacció ensems amb Eugeni Mata, Josep Martí i Folguera, Joaquim Borràs i de March, Antoni Pascual i Cugat i altres reusencs El 1901 s’hi incorporaren joves de la Lliga Catalanista Pere Cavaller, Lluís Quer i Boule i Xavier Gambús, entre altres Entre el 25 de març i el 17 d’abril de 1897 publicà un suplement diari escrit pels redactors de La Renaixença , que aleshores era suspesa

Quinze eurodiputats, entre els quals figuren l’ex-primer ministre de Malta Alfred Sant, el popular polonès Marek Plura i eurodiputats irlandesos, flamencs i bascos, a més dels catalans Josep Maria Terricabras ERC, Jordi Solé ERC, Ernest Urtasun ICV i Francesc Gambús independent, presenten una queixa per la discriminació lingüística de què va ser objecte el professor de la UPC Xavier Casanovas, multat amb 600 euros per parlar en català a dos policies a l’aeroport del Prat el 23 de març Els eurodiputats signen una pregunta parlamentària a la Comissió Europea en què adverteixen que…

Lingüista Professor de la URV, ha estudiat l’ideari lingüístic dels escriptors catalans dels segles XVIII-XX i la seva posició davant el problema del prestigi de l’idioma i de la creació d’una llengua literària apta per a una literatura moderna És autor dels llibres Antoni de Bofarull i la Renaixença 1988, El grup modernista de Reus i la llengua catalana 1994, L’obra gramatical d’Antoni Febrer i Cardona 1996, Llengua i política en el pensament d’Antoni Rovira i Virgili 2006 i Ideòlegs, gramàtics i escriptors 2006, i editor de Bofarull, Petit i Aguilar i Febrer i Cardona Ha publicat treballs…