Resultats de la cerca
Es mostren 180 resultats
generós
Història
Al Regne de València, membre de l’estament militar que no havia estat armat; equivalia al donzell del Principat de Catalunya.
Hom distingia el generós de sang , que era el que descendia dels cavallers que havien participat en la conquesta del regne al segle XIII, del generós de privilegi , que ho havia esdevingut per concessió reial o n’era descedent
generós | generosa
Història
Tractament donat a un membre de l’estament militar per a indicar l’antiguitat del seu llinatge.
generós
Història
Al Principat de Catalunya, pagès que gaudia de privilegi militar.
vi generós
Viticultura
Vi més anyenc i de més graduació que el corrent, obtingut per addició d’alcohol al most de raïm fresc.
Jaume Siurana
Literatura
Poeta i generós.
És autor, juntament amb el doctor en medicina Lluís Joan Valentí , d’una obra en vers, Procés o disputa de viudes i donzelles , entorn de la condició de la dona que s’ha d’elegir per a muller Siurana defensa les vídues, mentre que Valentí es decanta per les donzelles El notari i poeta Andreu Martí Pineda en feu la sentència El text és deutor de la tradició valenciana d’obres com el Procés de les olives o el Somni de Joan Joan Fou publicada el 1561, juntament amb l’edició del Llibre de les dones de Jaume Roig Bibliografia Miquel i Planas, R 1911 Cançoner satírich valencià dels segles XV i XVI…
,
gentilhome
Història
Home de llinatge generós.
Als regnes hispànics hom emprà aquesta denominació a partir del s XV per influència italiana o francesa
bogal
Dit d’una persona de caràcter obert, generós.
derivat secundari
Lingüística i sociolingüística
Derivat format d’un mot ja existent: generos-itat.
Francesc Joan d’Esplugues
Literatura catalana
Poeta.
Generós, jurat i conseller de València Fou un dels fundadors de l’Acadèmia dels Nocturns, de la qual fou secretari amb el sobrenom de Descuido Algunes composicions seves, en castellà, figuren en el Cancionero de l’Acadèmia 1605-06 i una en les justes poètiques publicades per Bernat Català de Valeriola 1602
empfindsamkeit
Música
Nom d’un corrent estètic (traduïble per ’sensibilitat') sorgit al nord d’Alemanya durant els inicis del Classicisme, i que és considerat com un precursor de l'Sturm und Drang.
El seu objectiu era la manifestació directa i subjectiva de les emocions, expressades musicalment mitjançant textures homofòniques senzilles, melodies de periodicitat simple, abundància de cromatismes i ornaments especialment appoggiature i un ús generós de les possibilitats dinàmiques També anomenat empfindsamer stil 'estil sentimental', tingué en la figura de CPE Bach un dels seus màxims exponents
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina