Resultats de la cerca

Rep el nom del físic William Gilbert

Residí al Brasil del 1911 al 1928 Actuà a Barcelona i a París Es féu cèlebre, de gran, a la Bodega Bohèmia de Barcelona, amb el nom d' Oh Gran Gilbert Intervingué en el film Juguetes rotos 1966, de Manuel Summers

Estudià a Londres 1775-92, on fou deixeble de BWest i rebé la influència dels pintors anglesos del s XVIII, especialment JRReynolds i ThGainsborough Tornà als EUA, i es convertí en un dels millors retratistes de l’època Washington Museum of Fine Arts, Boston, Reynolds National Gallery, Washington i Matilde Stoughton Metropolitan Museum of Art, Nova York, entre altres

Estudià música El 1945 es traslladà a París, on conegué Edith Piaf, per a la qual escriví Je t'ai dans la peau El 1953 enregistrà el seu primer disc, Mes mains/Les croix , i l’any 1961 el seu èxit més ressonant, Et maintenant , al qual seguiren Nathalie 1964 i L’important c'est la rose 1967 Compongué unes 400 cançons, a més de bandes sonores Casino de Paris , 1957 Croquemitoufle , 1958, una cantata L’Enfant à l’étoile , 1961, una òpera Opéra d’Aran , 1962 i un musical Madame Roza , 1986 El 1999 publicà, ja malalt, el seu últim disc, Faut Faire Avec Era anomenat Monsieur 100 000 volts…

Es conegueren estudiant a la St Martin's School of Art de Londres 1967 Des del 1969 es declararen “escultures vivents” i desenvolupen un art del comportament a través de l’acció, amb un llenguatge propi que es caracteritza per una forma de vestir convencional vestit i corbata Si bé en un primer moment la fotografia era només un testimoni de les seves accions, més endavant agafà identitat per si mateixa fins al punt que una part essencial de l’obra són grans fotografies murals que omplen l’espai expositiu, com si fossin grans vitralls