Resultats de la cerca

Es formà amb el seu pare, notable gravador litògraf, i a Llotja Director artístic de l’editorial Seix i Barral, des del 1929 s’especialitzà en el disseny de cartells per a un gran nombre d’entitats, tant públiques com privades El 1947 fundà Filograf RGM , Institut d’Art Gràfic, i el 1954 l’editorial PEN Treballà, fonamentalment, en el camp de l’imprès de qualitat i les seves creacions, a mig camí entre l’imprès romàntic i la nova tipografia, el feren un pont entre la tradició tipogràfica noucentista i els nous corrents racionalistes Dissenyà diferents alfabets, entre ells el Gaudí, guardonat…

Vida i obra Publicà nombrosos opuscles sobre castells, famílies nobles Riu, Descatllar, Coromina, Llar, etc i monuments religiosos del Conflent, alt i mitjà Fullà, Serdinyà, Nyer, Soanyes, Canavelles, Llar, Toès, Talau, Aiguatèbia, Ralleu, Caudiers, Censà, Orellà, Jújols, Èvol, Saorra, Codalet i Oleta També són destacables les seves monografies sobre les localitats de la mateixa comarca, fonts de referència imprescindibles per a l’investigador Cal esmentar, entre altres treballs “Notice historique des communes de Serdinya et les Horts”, SASL 1896 reed en format llibre el 1896 “Notice…

La seva carrera es desenvolupà en bona part a redós del Gran Teatre del Liceu, on participà en l’estrena, el 1899, de Tristany i Isolda El 1905 intervingué a Lohengrin , al Teatre Tívoli, i en l’estrena al Liceu de Die Meistersinger von Nürnberg 'Els mestres cantaires de Nuremberg' El 1911 interpretà, en un concert que es feu al Gran Teatre del Liceu, La valquíria , el primer acte de la qual fou cantat en català Intervingué als concerts del 1913 celebrats al Palau de la Música Catalana amb motiu del centenari del naixement de R Wagner Fou un dels cantants que participà en l’estrena de…

El 1820 formà part de la Comissió de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó El 1829 tenia a Barcelona una de les fàbriques d’estampats més modernes, equipada amb un cilindre d’estampar mecànic El 1832 participà, amb els Bonaplata, Joan Vilaregut, Valentí Esparó i Joan Rull, en la creació de la societat Bonaplata, Vilaregut, Rull i Companyia creada el 1831, dedicada a la fabricació de filats, teixits i estampats de cotó, que el 1832 installà la primera màquina de vapor aplicada a la indústria tèxtil dels Països Catalans

Vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona, assolí entre altres èxits dos Campionats d’Espanya, celebrats el 1948 i el 1950 a Barcelona, en ambdós casos en la categoria de vuit amb timoner

Començà a jugar al CTT Vilanova i posteriorment passà pel Bagà, l’School Saragossa, el CER l’Escala, el Frickenhausen alemany, l’Olesa i el CTT Borges En categoria infantil i juvenil acumulà medalles tant en Campionats de Catalunya com d’Espanya i d’Europa, i participà en un Mundial juvenil Ja en categoria absoluta, fou tres cops campió de Catalunya individual 2008, 2010, 2011, dos de dobles 2008, 2010 i dos per equips 2010, 2011 En els Campionats d’Espanya es proclamà campió absolut 2015 i aconseguí sis títols en dobles 2007, 2011, 2013, 2014, 2015, 2016 i un en mixtos 2005, i l’any 2011…

Net de l’escriptor Gonzalo Torrente Ballester i fill del pintor Juan Giralt, estudià filosofia a la Universidad Autónoma de Madrid El seu primer llibre fou un reculle de contes, Entiéndame 1995, i ja amb el segon, París 1999, aconseguí el premi Herralde Posteriorment publicà la novella curta Nada sucede solo 1999, premi Modest Furest i Roca, la novella Los seres felices 2005 i Tiempo de vida 2010, assaig sobre la relació amb el seu pare que l’any següent li valgué el Premio Nacional de Narrativa Collaborador del suplement cultural Babelia del diari El País , el 2011 publicà El…

Deixeble del filòsof Francesc Canals Vidal, es formà en l’anomenada Escola Tomista de Barcelona Des del 1989 és catedràtic de metafísica a la Universitat de Barcelona D’entre els seus treballs cal esmentar Fenomenología descriptiva del lenguaje 1981, Ser y persona 1983 i Persona y modo substancial 1983

Practicà altres esports com la gimnàstica i el rugbi Formà part de la secció de rugbi del Futbol Club Barcelona i de la selecció catalana Competí en la modalitat de lluita grecoromana representant la secció de gimnàstica i esports de l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona Disputà els Jocs Olímpics de París 1924 en la categoria de pes ploma 62 kg Jugà a rugbi amb el Futbol Club Barcelona