Resultats de la cerca

Participà en la vida acadèmica i intellectual del seu temps des d’una posició crítica envers l’aristocràcia feudal i les aspiracions del proletariat naixent Refusà l’explicació global del procés social, a favor de la investigació empírica i l’estudi dels fets concrets En la seva obra més important, Die Nationalökonomie der Gegenwart und Zukunft ‘L’economia nacional del present i del futur’, 1848, polemitzà amb l’economia política clàssica i amb les aportacions socialistes, que refusà globalment

El manuscrit més antic ~800 és conservat al monestir de Fulda Hildebrand, vassall de Dietrich, torna a la pàtria i troba el seu fill, Hadubrand, que no el reconeix i el desafia a mort El final s’ha perdut, però en dues versions posteriors —la saga de Thidrek i una balada alemanya del s XVI— hom afegí una reconciliació El poema, amb elements màgics i sense simbologia cristiana, recull la història i la llegenda dels esdeveniments que ocasionaren les migracions germàniques i encapçala la literatura mítica posterior

Residí a Itàlia, i el 1884 s’establí a Berlín Exposà les seves teories escultòriques a Das Problem der Form ‘El problema de la forma’, 1893 Practicava la talla directa i el relleu De les seves obres, de tipus clàssic i de formes harmòniques, es destaquen Figura d’home 1884 Staatliche Museen, Berlín i la Font de Wittelsbach 1890-95, a Munic

Monjo a Cluny, fou capdavanter de la reforma moral de l’Església i del seu alliberament de la subjecció al poder polític Elegit papa per aclamació popular, en els sínodes quaresmals del 1074 i el 1075 exposà els principis de la reforma moral i institucional de l’Església, concretats en el Dictatus Papae 1075, on afirmà la superioritat del papa sobre tota autoritat política i terrenal Reivindicà també la suprema autoritat sobre tots els bisbes, que féu pràctica a través dels seus legats Així encaminà el moviment de la reforma dita gregoriana La seva actitud intransigent i les seves exigències…

Féu renunciar Benet IX i es féu elegir papa Això desplagué a l’emperador Enric III, el qual el deposà i el desterrà a Colònia, on el seguí el seu diaca Hildebrand, futur Gregori VII

Començà amb poemes narratius a la manera de Byron, però és conegut per Camera Obscura 1839 i, en versió definitiva, 1854, publicat amb el pseudònim de Hildebrand , on recollí narracions que denoten, per la seva aguda observació i ironia, la influència de Dickens i dels humoristes anglesos També és autor dels texts morals Dichtwerken 1875-1900

Professor a Göttingen i a Leipzig, pertangué juntament amb Knies i Hildebrand a la vella escola històrica , la qual utilitzà el mètode inductiu enfront de l’anàlisi deductiva de l’escola clàssica Les seves obres principals són System der Volkswirtschaft ‘Sistema d’economia popular’, 1854-94 i Grundriss zu Vorlesungen über die Staatswirtschaft nach geschichtlicher Methode ‘Fonament per al curs d’economia política, segons el mètode històric’, 1843

Havia estat bisbe de Lucca abans de l’elecció papal Es voltà de bons consellers, com Pere Damià i Hildebrand, pensant en la reforma de l’Església, per a la qual envià diverses legacions arreu d’Europa Hagué d’enfrontar-se a l’antipapa Honori II Promogué les primeres croades —anomenades precroades— contra els àrabs a Sicília i en terres catalanes, per tal de prendre Barbastre 1064, aquesta sense gaire èxit, ja que la ciutat aragonesa tornà a mans de Mudàffar de Lleida l’any següent

Nomenat pel seu parent l’emperador Enric III, fou ratificat per la clerecia i el poble romà Precursor de la reforma gregoriana, s’esforçà a redreçar la disciplina eclesiàstica, assistit per Hildebrand futur Gregori VII, el cardenal Humbert i Pere Damià Viatjà per la cristiandat i presidí nombrosos concilis Condemnà 1050 la doctrina eucarística de Berenguer de Tours Els darrers anys del seu pontificat foren marcats per la desfeta enfront dels normands 1053 i el Cisma d'Orient 1054 La seva festa se celebra el 19 d’abril