Resultats de la cerca

Fou fundada sobre el llegat d’Agustí Massana i Pujol 1855-1921 a la ciutat de Barcelona, el qual incloïa la seva rica biblioteca sobre temes d’iconografia i d’indumentària, la dotació d’un premi d’investigació sobre temes artístics i la creació d’una escola per al conreu de les arts i dels oficis en vies de desaparició Amb el patronatge de l’ajuntament de la ciutat i sota la tutela pedagògica del Foment de les Arts Decoratives, el primer curs de l’Escola Massana fou impartit l’any 1929 a l’estatge d’aquella entitat, al carrer d’Avinyó El primer director de l’Escola…

Membre del Centre Excursionista Montserrat Es proclamà campió de Catalunya d’esquí de fons per relleus conjuntament amb Joan Espinalt i Jordi Soler 1942 i amb Joan Espinalt, Pere Rota i Pere Alier 1944, 1945, 1946

Fou timoner del Reial Club Marítim de Barcelona a la dècada de 1940 A partir del 1951 fitxà pel Barcelona Club de Rem Formà part de les embarcacions de quatre i de vuit que assoliren els Campionats de Catalunya 1944, 1949 i d’Espanya 1944, 1950, 1951 També fou campió d’Espanya en iol de dos 1952

S’especialitzà en la modalitat hípica de doma clàssica Competí representant al Club Hípic Collserola Guanyà la medalla d’or en els campionats estatals de doma per equips en la categoria ponis També aconseguí la medalla de plata en els Campionats de Catalunya de doma clàssica en la categoria de ponis B 2007 Entrenà amb el tècnic Josep Massana

Pioner de l’handbol català, desenvolupà tota la seva carrera al BM Granollers Fou campió d’Espanya i de Catalunya d’handbol d’onze 1956, 1959 També destacà en l’handbol de set, en què fou dotze vegades internacional Jugà la Copa d’Europa de ciutats 1957 a Barcelona i la Copa Llatina del mateix any i formà part de la primera selecció espanyola que competí en un Campionat del Món 1958 També participà en la primera Copa d’Europa que jugà el BM Granollers 1958

Filla de Josep Estruch, es formà en medicina de l’esport al Centre d’Investigacions Medicoesportives de la residència Joaquim Blume, de la qual acabà essent la directora 2005-10 Fou presidenta de la Societat Catalana de Medicina de l’Esport Tingué una especial dedicació en la cura de la dona esportista i de l’adolescent, i estigué intensament vinculada al món del tennis i de la natació sincronitzada

També era conegut com Tiago Començà en l’Ibèric 1903-04 i després fitxà per l’X Sporting Club 1904-09, el Reial Club Deportiu Espanyol 1909-15 i 1917-18 i el Futbol Club Barcelona 1915-16 Defensa, guanyà set Campionats de Catalunya 1906-08, 1912, 1915, 1916, 1918 Després d’una temporada en què deixà el futbol, retornà a l’Espanyol 1917-18 i sumà un altre títol de campió català Jugà amb la selecció catalana diverses vegades i guanyà la Copa Príncep d’Astúries També practicà el rugbi i l’atletisme Fou campió de Catalunya de triple salt 1917, i establí els rècords catalans de salt d’alçada 1912…

Jugava de mig centre i començà en el juvenil del Futbol Club Barcelona Jugà dues temporades en l’X Sporting Club 1907-09, en les quals fou campió de Catalunya Després jugà una temporada amb l’Espanya i una altra amb el Reial Club Deportiu Espanyol Retornà al Barcelona 1911-16, amb el qual disputà 131 partits i marcà 30 gols Guanyà dues vegades la Copa 1912, 1913, el Campionat de Catalunya 1913, 1916 i la Copa Pirineus 1912, 1913 Formà part de la selecció catalana en diversos partits

Fou president del Club Natació Martorell 1940-63 El club posà el seu nom a la nova piscina coberta La federació catalana li concedí la medalla al mèrit esportiu 1954 i una altra amb caràcter extraordinari 1964