Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
Milagros García Bonafé
Esport general
Educació
Pedagoga i promotora de l’esport.
Jugà a voleibol i es formà com a professora d’educació física i esport Creà el Collegi Professional de Llicenciats en Educació Física de Catalunya i fou secretària d’esport i lleure al Congrés de Cultura Catalana 1975-76 Professora de l’INEFC des del 1980, ha realitzat estudis sobre el paper de la dona en l’esport Dirigí la revista especialitzada Apunts Educació Física i Esports , i els vídeos La mujer y el deporte i Franquismo y actualidad Ha publicat La coeducació en l’educació física 1995, Activitats físiques per a adults manual de la dona surt, i mou-te 2003, entre d’altres Junt amb…
Reginald Poc
Cristianisme
Literatura catalana
Eclesiàstic i escriptor.
Dominicà 1600, fou professor de teologia a les universitats de Girona, Barcelona i Perpinyà Fomentà confraries del Roser a la diòcesi d’Elna, i potser per això se li atribueixen, sense fonament, els Goigs de la Mare de Déu del Roser Publicà en castellà una vida de sant Galderic i sant Isidre Perpinyà 1627 — Compendio de la vida, muerte y milagros de los dos gloriosos labradores san Galderique i san Isidro de Madrid , que inclou, entre altres goigs en català anònims, uns Goigs del gloriós llaurador sant Galderic , d’ell mateix— i una vida de sant Magí Barcelona 1630 — Historia de…
,
Margarida Agulló
Cristianisme
Religiosa del tercer orde de sant Francesc.
Sostingué, durant més de vint-i-cinc anys, una relació espiritual molt intensa amb l’arquebisbe de València Juan de Ribera, per encàrrec del qual escriví, en castellà, alguns tractats ascètics basats en la seva experiència personal, que foren incorporats, el 1607, pel seu antic confessor Jaume Sanxis en la Relación breve de la vida, virtudes y milagros de Sor Margarita Agulló
Bartomeu Valperga i Simó
Literatura catalana
Escriptor.
Es doctorà en dret civil i canònic a Itàlia i hi actuà com a jutge i assessor reial El 1604 tornà a Mallorca i, influït per Alonso Rodríguez, ingressà a la cartoixa de Valldemossa, d’on fou prior 1611-13 Escriví diverses obres espirituals en castellà, entre les quals es destaca la Vida, muerte y milagros de la bendita virgen sor Catherina Thomasa 1617
Jaume Rebollosa
Cristianisme
Eclesiàstic.
De l’orde de predicadors, fou prior del convent de Balaguer 1601 i Tortosa 1606 fou també lector de la catedral de la Seu d’Urgell i de la de Lleida És autor d’una Relación de les festes i del certamen literari celebrats a Barcelona amb motiu de la canonització de sant Ramon de Penyafort 1601 Escriví també nombroses obres d’espiritualitat, una Vida y milagros del divino Olaguer, obispo de Barcelona 1609, 1630 i recollí diversos volums de sermons
Lluís Carandell i Robusté
Literatura
Escriptor en llengua castellana, germà de Josep Maria Carandell i Robusté.
Dedicat al periodisme collaborà en diverses publicacions i en la televisió La seva obra és de tipus satíric, i sol centrar-se en costums i anècdotes de la societat i la política espanyoles Vivir en Madrid 1967, Los españoles 1968 Celtiberia show 1970 i Vida y milagros de Monseñor Escrivà de Balaguer, fundador del Opus Dei 1975, El show de sus señorías 1986, Se abre la sesión 1998 Publicà també els volums de memòries El día más feliz de mi vida 2000 i Mis picas en Flandes 2003 L’any 1995 rebé la Medalla d’Or al mèrit en el treball
Felip Guimerà
Historiografia catalana
Historiador i eclesiàstic.
Mercedari de família noble descendent de Catalunya, desenvolupà diversos càrrecs en convents de l’orde al Regne de València i al Principat i arribà, el 1609, a ser mestre general de l’orde Nomenat bisbe de Jaca i consagrat 1616, morí abans de prendre’n possessió A més d’altres obres de tema religiós, escriví una Historia de la orden de Nuestra Señora de la Merced de redempción de cautivos christianos, de algunos santos y personas ilustres de ella y en particular de la benditíssima casa de la Madre de Dios del Puig de Valencia, de sus milagros, y de las personas famosas de dicha…
Jeroni de la Torre
Música
Organista i compositor valencià.
Fou organista ajudant des del 1645 a la catedral de València, on era mestre de capella Diego de Pontac i més tard ho fou Urbán de Vargas El 1654 fou nomenat organista titular, càrrec que exercí fins el 1665, any en què fou substituït per Joan B Cabanilles Es traslladà a Saragossa, on treballà com a organista des del 1677 i com a mestre de capella des del 1695 Les seves composicions es troben a l’arxiu del Pilar de Saragossa Missa 7 toni i Missa 8 toni , a la Biblioteca Nacional de Madrid 12 tonos profanos , Tonadillas y Letrillas i a la Biblioteca de Catalunya Gozos de las virtudes y…
Manuel Mujica Láinez

Manuel Mújica Láinez
Literatura
Escriptor argentí.
Novellà, amb una gran dosi de nostàlgia, els anys perduts en el panorama fosc d’una Argentina contradictòria i per a molts impossible Cal esmentar les novelles Aquí vivieron 1949, Misteriosa Buenos Aires 1951, Los ídolos 1953, La casa 1954, Los viajeros 1955, Invitados en el Paraíso 1957 i, sobretot, Bomarzo 1962, obra mestra, recreació esplèndida del Renaixement italià on l’autor broda el perfeccionisme verbal i una minuciosa capacitat d’observació sobre les persones i les coses una recreació semblant, si bé no tan reeixida, presenta El Unicornio 1965, sobre l’edat mitjana, i El laberinto…