Resultats de la cerca

Fundador, el 1938, de la Conferència Musulmana de Caixmir, esdevinguda posteriorment Conferència Nacional de Caixmir, moviment que propugnava un govern representatiu al seu país El 1947, en separar-se el Pakistan i l’Índia, el xeic Abdullah, que tot i ésser musulmà fou en principi favorable a l’Índia, esdevingué cap del govern provisional del Caixmir i, més tard, 1948-53 primer ministre La seva actitud favorable a un Caixmir independent li motivà, a partir del 1953, llargs i successius empresonaments ordenats pel govern de l’Índia Exiliat entre el 1971 i el 1972, tornà a ésser després primer…

Competí representant el Club de Lluita Baró de Viver de Barcelona Es proclamà en dues ocasions campió de Catalunya de lluita lliure olímpica en les categories de 82 kg 2002 i 72 kg 2003 També obtingué en dues ocasions el subcampionat català sènior de 79 kg 2008, 2009

Fundador del partit nacionalista 1932, s’oposà a l’invasor japonès 1941-45 Fou vicepresident 1945-48 i 1950-56 i primer ministre 1948-50 El 1949 obtingué per a Indonèsia la independència de iure a les converses de la Haia Fou destituït per Sukarno 1956 i es retirà de la vida pública Publicà el seu testament polític 1982

Estudià a Anglaterra i exercí d’advocat a Bombai President de la lliga musulmana des del 1916, rompé les relacions amb Gandhi i propugnà la creació del Pakistan Fou el primer governador general i president de l’assemblea constituent del nou estat 1947

Anomenat Aydid , ‘el que no és dèbil’ o ‘el que no es deixa insultar’, fou pastor en la seva joventut, rebé una formació militar a Itàlia i durant la dècada dels anys cinquanta fou cap de la policia colonial de Muqdiisho Instructor militar sota les ordres de l’URSS, estigué a la presó durant sis anys i comandà grups guerrillers en la guerra d’Etiòpia 1977-78 fins que Barre l’envià com a ambaixador a l’Índia Uns anys després s’afegí a l’oposició i dirigí els atacs que foragitaren el dictador de Muqdiisho En la subsegüent guerra de clans, Aydid capitanejà l’Aliança Nacional Somali

Amic de Nasser des de jove, fou un dels primers membres de l’organització dels oficials lliures que el 1952 provocà la caiguda de la monarquia, i formà part del consell de la revolució A partir de llavors féu una ràpida carrera política fou comandant en cap de les forces armades egípcies i de la RAU 1953-62, comissionat especial de Nasser a Síria 1959-61, vicepresident de la RAU i comandant en cap de les forces de la Lliga Àrab 1964-67 El 1966 es traslladà a Moscou i aconseguí la collaboració militar de l’URSS L’any següent, a causa del fracàs egipci davant les forces israelianes durant el…

L’endemà mateix de la mort de Hassan II, el seu fill gran, Sidi Mohammed, és entronitzat com a nou rei del Marroc amb el nom de Mohammed VI Mohammed, de 35 anys, presideix el dia 25 la cerimònia fúnebre pel seu pare, a la qual assisteixen importants dignataris com Bill Clinton, Jacques Chirac, Joan Carles I i Iàsser Arafat, entre molts d’altres

El rei del Marroc, Mohammed VI, destitueix el ministre de l’Interior i home fort del país des del 1979, Driss Basri, i nomena en el seu lloc Ahmed Midaoui La destitució de Basri, mà dreta del rei Hassan II, s’interpreta com un pas important en la voluntat de Mohammed VI de democratitzar la vida política al Marroc Basri ha estat acusat de ser el responsable de manipular els processos electorals, d’ordenar les desaparicions i tortures contra membres de l’oposició i d’obstaculitzar la celebració del referèndum del Sàhara Occidental