Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Club Billar Monforte

Seu del Club Billar Monforte
Federació Catalana de Billar
Billar
Club de billar de Barcelona.
Fundat l’any 1953, organitzà diverses edicions del Campionat d’Espanya a tres bandes, sobretot entre els anys cinquanta i seixanta Participa en els Campionats d’Espanya i de Catalunya de billar Un dels jugadors més destacats fou Ramon Aguilera, campió de Catalunya de diverses especialitats de billar durant la dècada de 1970 El 2011 Julio Ruiz fou subcampió de Catalunya de banda La seu és a l’edifici del Teatre Principal, a la Rambla Disposa de diverses sales amb taules de snooker , de billar americà i de tennis de taula
principat de Monforte
Història
Títol senyorial concedit, a Sicília el 1628, a Josep de Montcada-Pollicino-Castagna i Sacco (mort cap al 1632), primer comte de San Piero de Monforte.
La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1780 al seu quadrinet i setè príncep, Manuel de Montcada i Oneto Continua en la mateixa família
Monforte de Lemos
Municipi
Municipi de Galícia, a la província de Lugo.
Centre comercial i agrícola, i capital, de la Terra de Lemos té indústries, especialment de blanqueria Sorgida al segle XI en terres adquirides pels comtes al monestir de San Vicente do Pino —fundat abans del segle X—, durant centúries la seva vida girà entorn d’aquest i arribà a ésser una de les poblacions més importants de Galícia L’església del monestir fou reconstruïda al segle XVI Conserva restes de les muralles i d’un castell medievals Cal destacar el collegi del Cardenal, edifici alçat als segles XVI i XVII
Cola Gambatesa di Monforte
Història
Condottiere,
comte de Campobasso i de Termoli.
Governador de la província dels Abruços 1459, traí Ferran I de Nàpols pel duc de Calàbria, Joan d’Anjou Durant el regnat de Renat d’Anjou a Catalunya participà, amb èxit, en la guerra contra Joan II de Catalunya-Aragó L’any 1472 passà al servei de Carles el Temerari, duc de Borgonya, i, enemistat amb aquest 1477, lluità contra els turcs al servei dels venecians
Francesc Rafael Segura i Monforte
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i pintor.
Estudià a València Sant Carles i després a Barcelona Llotja i a Madrid San Fernando Fou deixeble de Sorolla i, sobretot, de Marcelino de Unzeta Residí un quant temps a Madrid Fou catedràtic de dibuix de l’Institut Balmes de Barcelona i professor de l’Escola Normal Exposà individualment a Barcelona 1912, 1918, 1933 i, pòstumament, 1959 i 1975, al País Basc 1917 i 1918 i a Girona 1932 Féu un anecdotisme del tot vuitcentista i sobresortí en temes militars i de cavalls, paisatges i temes urbans Sobresurten especialment els seus apunts acolorits d’una extraordinària vivacitat Li adquiriren obres…
comtat de San Piero de Monforte
Història
Títol concedit del 1628, a Sicília, a Josep de Montcada-Policino-Castagna i Seccano.
Continua en la mateixa família
Gaspar de la Figuera i Cubero de Monforte
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Senyor de Saranyana Ports, cavaller de Montesa i batlle de Morella És autor d’una Miscelánea sacra de varios poemas 1658, d’una paràfrasi en castellà de la biografia de sant Antoni Abat del patriarca Atanasi El sol de Oriente , 1665 i d’una Vida de san Jorge publicada el 1738, i deixà inèdita una història del santuari de la Balma Ports Algunes poesies seves figuren en edicions coetànies
,
Montfort
L’església i la muralla del castell de Montfort
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vinalopó Mitjà, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, situat en la transició dels corredors subbètics a les planes àrides prelitorals valencianes.
Un relleu prou diferenciat abasta des dels cingles cretacis de la serra del Sit 1 103 m alt fins a la serra miocènica de l’Alcoraia 520 m i Sant Pasqual 560 m i els claps triàsics del migjorn del terme guixos de Las Espillas que limiten amb la serra de Tabaià i un Quaternari generalitzat per sota els 300 m Les correnties superficials convergeixen al Vinalopó i a la rambla d’Orito, on hi ha una surgència termal banys d’Orito Un màxim demogràfic fou assolit el 1900 3 798 h, i anà baixant regularment fins el 1950 després ha augmentat gràcies a l’increment del regadiu Hi ha 2 881 ha de terra…
Pedro Fernández de Castro-Andrade de Portugal y de Zúñiga
Història
Mecenes.
Setè comte de Lemos, Vilalba i Andrade i marquès de Sarria Fou president del Consejo de Indias 1603-10 i virrei de Nàpols 1610-16 Protegí artistes i literats tingué Lope de Vega per secretari, i protegí els Argensola, Góngora, Espinel i altres autors Cervantes li dedicà Los trabajos de Persiles y Segismunda 1616
Mercedes Cañoto Alvarin

Mercedes Cañoto Alvarin
Arxiu M. Cañoto
Altres esports de combat
Karateka, entrenadora i àrbitre.
El 1969 arribà a Barcelona i el 1975 s’inicià en la pràctica del karate Aconseguí el tercer lloc en els Campionats d’Europa de karate en la modalitat katas per equips 1980 Guanyà la Copa Catalana 1983 i el Campionat de Catalunya de kyokushinkai 1983 Fou directora d’arbitratge de la Federació Catalana de Karate 1989-90 Fou entrenadora en diversos gimnasos 1986-2006 i en l’Associació Esportiva Can Deu 2006-10 Creà l’escola de karate Senshi Dojo de Santa Perpètua, on fou presidenta i directora tècnica També exercí com a directora de l’Escola de Preparadors de la Federació Catalana de Karate i…