Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
Morters
Despoblat
Llogaret despoblat del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), situat en un coster, a la dreta de la Valira, aigua amunt del cap del municipi.
Conserva vestigis de l’església dedicada a sant Llorenç dos murs fent angle, un dels quals amb opus spicatum
Sant Llorenç de Morters (Anserall)
Art romànic
Situació Mur de migjorn, el més ben conservat d’aquesta arruïnada església, on pot apreciar-se una filada d’ opus spicatum ECSA - M Anglada Les restes d’aquesta església es troben al despoblat de Morters, que és a la cota 1 100 del vessant de llevant del tossal d’Estalareny, entre els barrancs d’Anserall i de Cortingles Mapa 34-10215 Situació 31TCG727946 S’hi va des d’Anserall passant per Sant Serni de Tavèrnoles, on s’agafa un corriol bastant perdedor, amb forta pujada, que cal seguir a peu S’arriba al despoblat al cap de mitja hora Aquest corriol segueix en gran part la línia…
morter
© Bürkle
Vas de vidre, de ferro, d’àgata, de mul·lita, de porcellana, etc, de cavitat semiesfèrica, on, mitjançant una maça o un piló (mà de morter), hom tritura substàncies fragmentades per tal de polvoritzar-les o reduir-les a pasta.
morter
Militar
Boca de foc que llança projectils amb grans angles d’elevació.
Les primeres peces s XV, de bronze, amb ànima llisa, proliferaren en nombrosos tipus, que al s XVII foren reduïts a quatre, de 8, 10, 12 i 14 polzades Fins el 1918 eren considerades morters les peces amb llargada de canó inferior a 10 calibres, però després hom reservà aquest nom per a les armes d’infanteria de tir corb, d’ànima llisa i sense fre ni recuperador La trajectòria parabòlica que el morter imprimeix al projectil permet d’assolir objectius inabastables per a una arma de tir recte Des dels anys vint es generalitzaren tres tipus de morters lleuger 50 a 60 mm…
quitrà epoxi
Construcció i obres públiques
Química
Lligant fabricat amb brea de quitrà i resines epoxídiques.
S'utilitza en conglomerats fins per a tapar junts i en morters per a paviments de poc gruix que requereixin resistència al desgast i al punxonament
Louis Vicat
Enginyer francès.
Dedicat a l’estudi dels morters per a la construcció, demostrà la variació de llurs propietats segons el contingut d’argila Treballà també en la fonamentació de ponts
Museu Etnològic de la Diputació de Castelló
Museu
Museu creat l’any 1982 i situat a Castelló de la Plana, en un edifici de nova planta.
Reuneix importants colleccions d’objectes etnològics, procedents bàsicament de les comarques del nord de València Tenen especial interès els conjunts d’indumentària, de morters, de ceràmica i de collars de forja Les colleccions de bacines i de ferro forjat són excepcionals
ancorar
Construcció i obres públiques
Unir fortament dues peces per evitar que l’una pugui moure’s en relació amb l’altra, especialment per provar-ne els moviments horitzontals.
Els elements d’una construcció queden lligats principalment per la força de la gravetat, i els adhesius normals morters, ciments, calç, guix, etc no tenen més finalitat que la de reomplir perfectament la junta entre dues peces per assegurar una perfecta distribució de la càrrega sobre l’element situat al dessota
balistita
Astronomia
Militar
Pólvora sense fum constituïda per nitroglicerina i nitrocel·lulosa aproximadament en parts iguals.
És molt corrosiva, la qual cosa fa que el seu ús hagi estat restringit a armes d’ànima curta, com obusos o morters, en els quals interessa una gran velocitat inicial També és emprada, amb petites quantitats variables d’additius, com a propergol sòlid per a alguns coets de petites dimensions Fou descoberta per Nobel el 1888
bombarda
© Fototeca.cat
Militar
Boca de foc, feta de ferro o de bronze, de poca longitud i generalment de gran calibre, que fou usada durant la segona meitat del s XIV i tot el s XV.
Constava de dues parts, la posterior el mascle, que constituïa la recambra i que hom acoblava a l’anterior la trompa, la qual allotjava el projectil de pedra La unió era assegurada amb cordes Les bombardes eren de mal maniobrar i de tir molt poc precís, fets que en determinaren la desaparició quan es generalitzà l’ús dels morters i d’altres menes de canons
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina