Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Osseja
Osseja
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya.
Comprèn un sector de la vall de la Llavanera, entre la masia de la Quera i Palau de Cerdanya pel vessant de l’esquerra s’estén per la vall del riu, fins al pla de Salines 2 205 m alt, vora el límit amb la vall de Ribes Ripollès al N comprèn encara un petit sector de la plana cerdana drenat pel Rigat que aflueix al Segre vers la Guingueta d’Ix L’agricultura és afavorida per dos canals d’irrigació que arriben fins al terme de Naüja Hi ha 308 ha conreades, de les quals 265 són per a prats i pastures La resta són dedicades als cereals 3 ha, a fruiters 3 ha de pereres i a hortalisses La ramaderia…
Roc d’Olzinelles i de Miquel
Arxivística i biblioteconomia
Història
Cristianisme
Erudit i historiador.
Vida i obra Feu servir el pseudònim de Sebastià Driala Estudià al monestir de Sant Pau del Camp 1800-03, de Barcelona, d’on fou després professor També fou paborde d’Àger, monjo del monestir de Ripoll i el darrer arxiver d’aquest monestir Fèlix Torres i Amat, en el seu Diccionario de escritores catalanes 1836, fa una afectuosa i sentida ponderació de la personalitat d’aquest erudit que havia estat amic seu A la guerra del Francès tingué una activa participació contra els invasors i durant el Trienni Liberal fou diputat a corts Subministrà importants notícies sobre el monestir de Ripoll a…
, ,
Antoni Peitaví
Pintura
Pintor.
Treballà a la Seu d’Urgell, Puigcerdà i en general a la Cerdanya i al Rosselló, associat sovint amb Joan Perles i Josep Brell Entre diverses altres obres sabudes a Salses, Cabestany, Oceja, Valiella i Nyer, pintà el retaule de l’altar major de l’església de Molig 1567 i féu les pintures del de la Concepció a l’església de Sant Joan de Perpinyà 1584 Treballà sovint amb el lleidatà Miquel Verdaguer i la seva obra domina tota la segona meitat del s XVI a Perpinyà
Castell d’Ossea (Navès)
Art romànic
Detectar-ne l’existència, encara que sigui en un tros de mur, si més no, ja es fa, avui, difícil Les diverses dependències de la casa Feliu i l’església de Santa Maria d’Ossea ocupen ara el lloc on en altre temps segurament era emplaçat el castell Tan minsa és la documentació referent al castell, que només sabem que l’any 1163 el cavaller Pere de Vilaró el donà a l’església de Santa Maria de Solsona Tampoc no ens ha acompanyat la fortuna pel que fa al topònim Si per a uns és Ossea, transformació que deriva d’Orsera, per a altres podria tractarse d’Oceja, mentre que a la llinda de…
Josep Sunyer
Retaule de la parròquia de Prats de Molló, obra de Josep Sunyer
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Aprengué l’ofici amb el seu pare Pau Sunyer i amb Lluís Generes i Francesc Grau Collaborà amb aquest en l’obra de la façana de migdia de la Cova de Sant Ignasi, de Manresa, i amb el seu pare en els retaules del Roser, de Navarcles, i de Santa Maria, de Cererols 1674 A la darreria del segle XVII i al principi del següent produí obres importants per a diverses esglésies del Conflent, el Rosselló i l’Alta Cerdanya el retaule major de Sant Pere de Prada 1696-99, el de Cotlliure 1698-1701, el del Roser, d’Oceja 1699 i altres obres a Vinçà, Vilafranca de Conflent, Catllà de Conflent,…
Albert Salsas
Historiografia catalana
Historiador d’expressió francesa.
Vida i obra Fill d’un enginyer de carreteres natural de Palau de Cerdanya, era membre d’una família molt antiga de la Cerdanya, amb mencions i filiacions que es remunten al s XIII Aquesta nissaga originària de la Llaguna Conflent s’establí durant el s XVIII a la zona d’Oceja un dels parents era Pere Salsas Trillas, rector de Llívia, teòleg i canonge de Ponts, que escriví un famós Promptuari moral sagrat y cathecisme pastoral , a més d’un tractat de dret català i d’un episcopologi d’Urgell Després d’estudiar a Peirigús i Bordeus, Albert Salsas descobrí, a divuit anys, la terra…
la Llavanera
Curs fluvial (altres)
Afluent, per l’esquerra, del Segre; neix al vessant N de la serra de Gorrablanc, dins el terme d’Oceja (Alta Cerdanya), i desemboca al seu col·lector prop d’Age (Baixa Cerdanya).
segona guerra Carlina
Història
Guerra civil, dita també guerra dels Matiners, que s’inicià pel setembre del 1846 i durà fins al maig del 1849.
Més que no pas una guerra estrictament carlina, fou una revolta catalana contra la dictadura dels moderats Ramón María de Narváez i contra un seguit de mesures que pertorbaven la vida del país quintes, aranzels, en la qual participaren, a més dels carlins anomenats en aquesta època montemolinistes , progressistes i republicans El projecte patrocinat, entre d’altres, per Jaume Balmes i Antoni Aparici i Guijarro d’unir les dues branques borbòniques amb el casament d’Isabel II amb Carles Lluís de Borbó i de Bragança, comte de Montemolín, fill i successor de Carles V Carles VI, per als seus…
la Cerdanya
La vall de Meranges (Cerdanya)
© Fototeca.cat
Regió natural i històrica del Principat de Catalunya, constituïda per una plana (uns 20 km de llargada i uns 5 km d’amplada), a més de 1.000 m d’altitud, esfondrada per falles, en plena zona axial pirinenca, que forma la capçalera del Segre.
La geografia Els massissos granítics que la tanquen al nord —el roc de la Calm 2215 m, el Carlit 2921 m i el Puigpedrós 2842 m— l’aïllen de les valls de l’Arieja País de Foix i de l’Aude Capcir, mentre que al sud el rocam esquistós i calcari del Puigmal 2909 m, la Tosa d’Alp 2536 m i la serra de Cadí 2648 m fan de partió d’aigües amb les valls del Llobregat Berguedà i del Ter Ripollès La plana de Cerdanya o Gran Cerdanya , centrada per la vila de Puigcerdà, s’amplia amb les valls glacials, poblades, de Querol, Angostrina i les Lloses, a la solana, i les d’Alp i Oceja, a la baga Per l’est s’…