Resultats de la cerca

Vida i obra És autor d’un lai de temàtica amorosa que comença amb el vers Ohiu de mi quanta dolor Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia

Vida i obra Fill de Bartomeu Ramis, prestigiós advocat mallorquí, i de la seva cosina Caterina Ramis, fou el primogènit de vuit germans, quatre dels quals participaren activament en el món cultural de la Illustració menorquina Pere 1748 – 1816, advocat, assessor del tribunal del crim i del vicealmirallat, poliglot, traductor de Molière i membre de la Societat Maonesa de Cultura, institució a la qual pertanyé també Bartomeu 1751 – 1837, metge i autor del Breu discurs sobre el perniciós e indecent costum d’enterrar dins les iglésies 1818 Josep 1766 – 1821, clergue i…

Vida i obra Germà i gendre de Joan Ramis Com a jurista, aconseguí el doctorat en ambdós drets a la Universitat Literària de Mallorca, a l’octubre del 1793 Professionalment, es dedicà al món de la judicatura i arribà a ser nomenat assessor de la batllia, a l’abril del 1802 Fou acadèmic corresponent de la RAH des del desembre del 1819 i soci corresponent de la Reial Societat Econòmica de Mallorca els anys trenta Sovint se l’ha presentat i valorat com l’últim representant del grup illustrat menorquí En l’àmbit de la historiografia, continuà apostant pels ideals illustrats i…

Vida i obra Estudià les primeres lletres a Maó Del 1762 al 1765 cursà retòrica i filosofia a Mallorca i escriví les primerespoesies en català, castellà i llatí, dins la tradició postbarroca peninsular El 1767 es graduà en drets a Avinyó De retorn a Maó, fou nomenat jutge del tribunal del vicealmirallat, establert pel govern britànic, i escriví la tragèdia↑ Lucrècia 1769, en alexandrins apariats i cinc actes —la primera i la més important obra neoclàssica de la literatura catalana, important per la novetat que suposa l’estètica classicista en el teatre català, per l’ambició literària i per la…

Era germà de Joan Es doctorà en drets a Avinyó 1775 i tingué càrrecs públics durant l’ocupació britànica de Menorca 1798-1802 Dominava, a més del llatí i el grec, l’hebreu, l’àrab, l’anglès, el francès, l’italià i l’alemany, i traduí al català diverses obres de Molière no localitzades i també textos anglesos Fou membre de la Societat Maonesa de Cultura

Germà d’Antoni, Bartomeu, Josep i Joan Es doctorà en drets a Avinyó 1775 i fou assessor del tribunal del crim i del tribunal del vicealmirallat durant l’ocupació britànica de Menorca 1798-1802 Dominava, a més del llatí i el grec, l’hebreu, l’àrab, l’anglès, el francès, l’italià i l’alemany, i traduí al català diverses obres de Molière i també texts anglesos Fou membre de la Societat Maonesa de Cultura

Germà de Joan, Bartomeu, Antoni i Josep Graduat en teologia per la Universitat Literària de Mallorca, és autor del manuscrit —avui perdut— Tractat d’agricultura i economia rural de l’illa de Menorca , que dedicà a la pagesia menorquina

Estudià les primeres lletres a Maó Del 1762 al 1765 cursà retòrica i filosofia a la Universitat Literària de Mallorca i escriví les primeres poesies en català, castellà i llatí, dins la tradició postbarroca peninsular Del 1765 al 1767 es graduà en drets a Avinyó, on rebé la influència de la literatura neoclàssica francesa De retorn a Maó, fou nomenat jutge del tribunal del vicealmirallat, establert pel govern britànic, i escriví les tragèdies Lucrècia 1769, en alexandrins apariats, la primera i la més important obra neoclàssica de la literatura catalana, remarcable per la qualitat literària i…

Germà de Joan, Antoni i Pere Estudià a Montpeller i es doctorà a Avinyó A més de l’exercici de la medicina a la ciutat natal formà part de la Societat de Cultura de Maó i és autor de diverses obres que s’han perdut i del Breu discurs sobre el perniciós i indecent costum d’enterrar dins les iglésies 1818