Resultats de la cerca

Situada a les vores del riu Daugava Dvina Occidental, a 15 km del seu desguàs a la mar Bàltica, és un port important i el centre comercial, industrial i cultural més important del país Ateny gran part de la producció industrial nacional metall, construccions mecàniques, radiotècnia, electrotècnia, aparells de precisió, màquines agrícoles i del transport Posseeix també una gran indústria pesquera El gas li arriba de Komi a través del gasoducte Valdaj-Pskov-Riga Té aeroport Centre d’ensenyament superior Universitat Letona PStuchka, fundada el 1919, i una Acadèmia de Ciències, dotze…

Se signa el tractat de Riga, que posa fi a la guerra russo-polaca

Penetra 174 km en el litoral i té una superfície de 18 100 km 2 És separat de la mar oberta per l’illa de Saaremaa De poca profunditat 62 m, les ribes són planes i sorrenques Hi desguassen els rius Daugava Dvina Occidental, Liélupe i Gauja Es glaça del desembre a l’abril El port principal és Riga

Estudià a la Universitat de Dorpat i fou professor a Riga 1881 i a Leipzig 1887 Amb les seves investigacions a Leipzig i amb la fundació de la revista Zeitschrift für physikalische Chemie 1887 posà les bases d’una nova ciència, la química física, a la qual aportà les seves teories sobre la dissociació electrolítica, el mecanisme dels indicadors, la cristallització, etc Establí 1888 la llei de dilució que porta el seu nom, estudià la catàlisi i desenvolupà una nova teoria del color Com a filòsof de la ciència, hom el recorda per la seva obra Vorlesungen über Naturphilosophie ‘…

Estudià als conservatoris de Riga i Leningrad —on debutà el 1965 en un concert amb la Filharmònica—, i el 1966, després de guanyar el concurs Čajkovskij, ingressà en el de Moscou, on fou deixeble de M Rostropovič Després d’ésser condemnat a dos anys de treballs forçats, l’any 1973 emigrà a Israel El 1973 guanyà el concurs Gaspar Cassadó de Florència i debutà al Carnegie Hall de Nova York, amb la simfònica de Pittsburgh L’any següent rebé lliçons del llegendari Gregor Piatigorskty a Los Angeles Califòrnia Debutà a París i a Londres el 1976 Ha actuat amb les millors orquestres del…

Començà a rebre lliçons de violí del seu pare i del seu avi, tots dos professors del Conservatori de Riga, quan només tenia quatre anys A setze anys fou guardonat amb el primer premi d’un concurs de violí a la seva ciutat natal El 1965 es traslladà a Moscou per perfeccionar-se amb David Ojstrakh al conservatori El 1967 obtingué la medalla de bronze al Concurs Reina Elisabet de Bèlgica i tres anys després fou primer premi del Concurs Internacional Cajkovskij de Moscou El 1981 fundà el Festival de Música de Cambra de Lockenhaus Àustria Ha mostrat sempre interès per la música…

Fill del director Arvid Jansons i de mare jueva, sobrevisqué amagat a les ràtzies dels nazis al gueto de Riga El 1956 ingressà al Conservatori de Leningrad des del 1991 Sant Petersburg, on estudià violí, piano i direcció d’orquestra El 1969 es traslladà a Viena, on fou deixeble de Hans Swarowsky, i més tard a Salzburg 1970, on es formà amb Herbert von Karajan El 1971 guanyà el segon premi del concurs Herbert von Karajan a Berlín El 1973 fou nomenat director associat de l’Orquestra Filharmònica de Leningrad, i en 1979-2000, director principal de la Filharmònica d’Oslo, formació…

Procedent d’una família de músics, fou cantant a les corts de Gotha, Bremen, Hamburg, Copenhaguen i Lübeck Fou en aquesta darrera ciutat on conegué D Buxtehude, el 1674 El 1687 succeí Balthasar Erben com a mestre de capella a l’església de St Marien, a Danzig, i el 1700 s’establí a Riga com a cantor Segons J Mattheson, Meder fou un reputat cantant, un excellent organista i un notable compositor Durant la seva joventut conegué els estils musicals de compositors italians com G Carissimi i A Cesti Com a compositor de música sacra mostra la influència de Buxtehude De la música de…

Estudià dret i filosofia i lletres i ingressà en el cos diplomàtic residí a Anvers 1892, a Hèlsinki 1896 i a Riga 1898, d’on fou cònsol Esperit crític i introvertit, potser el seu fracàs matrimonial i una paràlisi progressiva foren els motius del seu suïcidi, al Dvina En morir deixà publicades poesies i collaboracions periodístiques, com les del diari “El Defensor de Granada”, dos llibres d’assaigs i dues novelles Granada la bella 1896, estudi alhora racionalista i intuïtiu de la idiosincràsia de la ciutat, sembla preludiar la seva obra Idearium español 1897, una de les primeres…