Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
seder
Botànica
Arbust de la família de les asclepiadàcies, d’1 a 2 m d’alt, laticífer, de fulles estretament lanceolades, de flors blanques, aplegades en ramells, i de fruits fol·liculars ovoides, acuminats i eriçats de pues, amb llavors de plomall sedós.
De procedència africana, es troba naturalitzat en indrets incultes i en boscs esclarissats de la terra baixa
molí seder
Indústria tèxtil
Màquina per a tòrcer o retòrcer els fils de seda, de raió o d’altres matèries artificials o sintètiques de filament continu.
Consta d’un gran nombre de fusos disposats formant un arc, impulsats per una corretja contínua única que els fa voltar a una gran velocitat Aquests fusos porten uns rodets on hi ha enrotllat el fil de seda que hom vol tòrcer El fil es desenrotlla en sentit axial, atret per un mecanisme bobinador per fricció, a una velocitat d’enrotllament constant, i es torç en el seu recorregut ascendent Antigament eren moguts per força hidràulica, i llur emplaçament en la proximitat dels salts d’aigua procurava, a més, l’ambient humit necessari
Mesures proteccionistes per al sector seder valencià
S’estableixen mesures proteccionistes per al sector seder valencià
sedaire
Història
Oficis manuals
Fabricant o comerciant de teixits de seda.
Als Països Catalans els sedaires es formaren els darrers anys del segle XV i al llarg del XVI Al Principat la sederia se centrava a Barcelona, Manresa, Reus i Tortosa al País Valencià els nuclis seders eren València, Xàtiva i la Ribera del Xúquer L’expansió sedera tingué lloc a partir de la represa del 1680, i es mantingué, en general, fins a la darreria del segle XVIII Segons la classe de teixits que fabricaven es distingien en el gremi de velluters, que a València destacaren amb el títol d’art major de la seda 1686 el de velers, més importants al Principat de Catalunya, perxers, cinters o…
Joaquim Manuel Fos
Indústria tèxtil
Industrial seder.
Estudià tècniques noves de la indústria tèxtil a Lió i en diversos països, les quals introduí a València Fou vocal de la junta de comerç 1766 i inspector general de les fàbriques sederes valencianes Fou alcalde del barri seder de València, on creà el servei de vigilants nocturns, a exemple de les principals ciutats europees Escriví un notable tractat tècnic, Instrucción metódica sobre los muerés Madrid, 1790, dedicat als moarés
templàs
Indústria tèxtil
En el teler mecànic de tipus cotoner, aparell amb un cilindre metàl·lic, anomenat també pinya, que té uns anells diagonals proveïts de puntes, i que hom posa a cada vora del teixit per a impedir la reducció de l’amplària de la peça que es teixeix.
En els telers de tipus seder hom empra un templàs de tres corronets revestits de goma
Akita
Ciutat
Capital del ken d’Akita, a l’illa de Honshū, Japó.
Centre seder Metallúrgia del zinc i refineria de petroli Entroncament ferroviari El seu port és Tsuchizakiminato
‘Amrām ben Šešnā
Judaisme
Rabí jueu, gaó de l’acadèmia de Sura a Babilònia.
És autor d’un formulari de pregàries Séder Rab ‘Amrām , la redacció completa més antiga de la litúrgia jueva de tot l’any Mantingué relacions amb la comunitat jueva de Barcelona, on envià ~ 875 la seva obra, fet que explica que el ritual sefardita provingui de l’antic ritual babilònic
Josep Duato i Chapa
Política
Industrial i polític.
Empresari seder, presidí 1932 el Collegi de l’Art Major de la Seda de València Fou secretari 1930 de la Dreta Regional Valenciana i diputat a corts per la CEDA i la circumscripció de València 1936 Formà part de la segona comissió gestora de l’ajuntament de València 1939 en acabar la guerra civil, però cessà en aquest càrrec a petició pròpia