Resultats de la cerca

És una devoció que s’estengué molt al s XVI, com ho revela l’abundància de poblacions, esglésies i fins rius que tenen aquest nom a totes les repúbliques d’Hispanoamèrica Als Països Catalans hi ha diverses capelles i esglésies, com la de Selvanera Segarra, la de Montserrat Bages, la d’Igualada Anoia i l’església i barriada de la Soledat de Foraporta, a Palma Mallorca

De família benestant, fou directora d’estudis elementals de l' Escola Moderna , i sembla que la frustració de les seves relacions sentimentals amb Mateu Morral, que hi treballava de bibliotecari, mogué aquest a cometre l’atemptat contra els reis, pel maig del 1906 Unida a Francesc Ferrer i Guàrdia des del 1905, l’acompanyà en el seu exili per Europa 1907-09, i, empresonat Ferrer després de la Setmana Tràgica, fou deportada a Terol fins a l’afusellament d’aquell

En aquest indret, a l’antic lloc de can Blau, fou construïda l’església de la Mare de Déu de la Soledat la imatge desaparegué el 1835 per una comunitat de mínims que fundaren el 1582, de manera estable, el primer convent mallorquí de l’orde, després de diversos intents entre els quals, a Sant Nicolau de Portopí traslladats el 1585 a l’interior de la ciutat, hi retornaren el 1596 i hi restaren fins el 1682, que es traslladaren, definitivament, a Santa Maria del Camí, on fundaren un convent amb la mateixa advocació L’església esdevingué filial de la parròquia de Santa Eulària de Mallorca i…

Essent molt jove anà a París, on estudià amb Othon Friesz i André Lhote 1923-29 El 1929 tornà a Barcelona, on féu amistat amb Olga Sacharoff, Otho Lloyd i Jewer Willy Roempler La primera vegada que exposà a Barcelona fou el 1931, amb èxit de crítica —Benet, Junoy, Sucre, Gasch, Ràfols— Del 1932 al 1935 viatjà amb freqüència a Eivissa, on es vinculà amb tot un grup d'artistes, i en esclatar la Guerra Civil s’afilià al Sindicat d'Artistes, Pintors i Escultors de Catalunya SAPEC Posteriorment visqué exiliada durant deu anys, a París, Nova York i Mèxic, on es relacionà amb artistes i…

Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere i s’ordenà de prevere el 1936 Com a investigador, centrà la seva tasca en l’estudi de les barriades del Molinar i la Soledat, de Palma i, sobretot, en la història local de Campos També escriví alguns articles i opuscles sobre prehistòria de Mallorca Entre la seva bibliografia cal destacar La Soledat 1985 i Molins de vent i molins de ramell a Campos 1987, i en collaboració, Campos d’ahir i avui 1974, Història de Campos De la prehistòria al segle XVI 1977 i El Molinar 1978

Mestre d’obres el 1855, esdevingué arquitecte a Madrid el 1860 Fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País 1877 i president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya Traçà un projecte de clavegueres de Barcelona 1884, i és autor de les Escoles Pies de Sant Antoni a Barcelona 1866, la Soledat d’Igualada, etc Publicà un Tratado de la policía y obras públicas urbanas 1872

Adquirí notorietat amb la narració Izu no odoriko ‘La dansaire d’Izu’, 1925, amb la qual contribuí a encoratjar el corrent esteticista En la seva obra posterior es destaquen Yugikuni ‘País de neu’, 1937 i Sembarazu ‘Mil cigonyes’, 1949 A les obres escrites després del 1945 ja no hi ha rastre de la seva primitiva inclinació vers el neoimpressionisme, i tracta temes com l’amor, la mort i la soledat, a la manera dels clàssics japonesos Fou premi Nobel de literatura el 1968

Cursà la carrera d’advocat a València i estudis artístics a l’escola de Llotja, de Barcelona, i amb el pintor Antoni Ferran, a València Realitzà una sèrie de sis quadres de la vida de sant Elies, per al convent dels carmelitans de Barcelona, destruït el 1835, i un retaule de la Soledat, del monestir de Santa Clara de Manresa Autor de Curso completo de diseño y pintura en sus tres principales ramos de óleo, temple y fresco Barcelona, 1837

Es definí socialista i marxista i tenia per objectiu la instauració d’una societat lliure i democràtica sense classes Es presentà a les eleccions legislatives de 1977 a Barcelona i Girona amb el nom Partit Socialista Popular-Unitat Socialista 30382 vots El president fou Jaume Mata i el secretari general Xavier Nart Entre els seus militants figuraren Soledat Balaguer, Antoni Rovira o Àlex Masllorens A la meitat del 1978 es dissolgué, i la majoria dels membres s’integraren en la Federació Socialista de Catalunya PSOE i una altra part, menor, en el Partit Socialista de Catalunya Congrés Edità…