Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Sorita de Morella
Sorita de Morella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi dels Ports, al límit nord-occidental de la comarca, a la ratlla d’Aragó.
El terme s’estén a la vall mitjana del Bergantes, al qual aflueixen diversos barrancs El territori és molt muntanyós mola de Palanques, al SE serra de Millà, 949 m alt, a l’W El sector forestal pinedes és important muntanyes del Racó de Binabé, obagues de Sant Pere i de Sant Marc, barrancs de la Mare de Déu i de les Canaletes, etc, fins a superar les 3000 ha Al secà hom conrea 600 ha de cereals, algunes extensions de vinya i patates Al regadiu hi ha 108 ha destinades a les hortalisses i arbres fruiters Una gran part de les terres de conreu són, de fet, abandonades Els escassos recursos…
Sorita de Llitera
Poble
Poble del municipi de Baells (Llitera), al nord del terme, al vessant de la serra de Sant Quiles.
L’església parroquial és dedicada a sant Pere
Castell de Sorita (Baells)
Art romànic
Situació Base d’una possible torre circular, al mig d’un penya-segat que domina la població de Sorita ECSA - JI Rodríguez Les restes d’aquest petit castell són al bell mig d’un penya-segat de pedra calcària, estret i allargassat, que domina la població de Sorita per la banda nord-oriental Mapa 31-13 326 Situació 31TBG882517 L’accés és força difícil i solament es pot fer pel costat nord del cingle, en cosa de quinze minuts, des de la població JRG Història El castell de Sorita fou conquerit, cap a la fi del segle XI, pels comtes d’Urgell Una de les primeres mencions documentals data de l’any…
Sant Pere de Sorita (Baells)
Art romànic
El poble de Sorita de Llitera és situat a 736 m d’altitud, a la part de tramuntana del terme de Baells, als vessants de ponent del pic de Sant Quilis El lloc, conjuntament amb el seu castell, foren conquerits a la darreria del segle XI pels comtes d’Urgell De la seva església parroquial, dedicada a sant Pere, no s’han localitzat fins a l’actualitat referències històriques documentals hom sap tanmateix que formava part de l’oficialat d’Areny de Noguera, enclavament del bisbat d’Urgell dins el bisbat lleidatà fins el 1956
Abelard Rigual i Magallón
Botànica
Botànic i farmacèutic.
Deixeble de S Rivas Goday, fou catedràtic d’institut És autor de treballs de recerca sobre la flora i la vegetació de la regió alacantina Publicà Flora y vegetación de la provincia de Alicante 1972 i diversos articles
la Mare de Déu de Setembre
Folklore
Nom popular de la festivitat litúrgica dedicada a la Nativitat de Maria, el dia 8 de setembre.
Hom celebra aquest dia la festa de les marededeus trobades , o sigui, les que, segons la tradició, foren trobades, generalment per un pastor, en circumstàncies miraculoses És la festa patronal, per tant, de la majoria dels santuaris marians la festa de Montserrat fou traslladada modernament al 27 d’abril, i tenen lloc celebracions de caràcter popular romiatges a santuaris, fires Balaguer, balls jota foguejada de Benifallet i altres processó dels endimoniats de Sorita de Morella, als Ports
Jaume Mateu
Historiografia catalana
Eclesiàstic i erudit.
Fou canonge de la catedral de Tortosa i examinador oficial del bisbat Recopilà documentació d’arxius locals i eclesiàstics sobre temes religiosos relacionats amb les comarques castellonenques de la Plana i el Maestrat Fruit d’aquest treball foren Epítome de la Historia de la villa de Benlloch y de la imagen de Nuestra Señora del Adyutorio, venerada en su término, con dos novenas consagradas a esta Señora 1756, Breve historia de la villa de Villafranca del Cid 1758 i 1832 i Compendio histórico de la villa de Sorita, en el Reyno de Valencia, y de la aparición de N Sra de la Balma,…
Aplec dels Ports
Folklore
Aplec festiu i reivindicatiu de caràcter cultural i identitari valencià que se celebra cada any l’últim cap de setmana de juliol a una localitat de la comarca històrica dels Ports.
L’aplec, que té una seu rotativa, s’ha celebrat fins ara a Todolella, Cinctorres, Villores, la Mata, Vilafranca del Maestrat, Herbers, Forcall, el Portell de Morella, Morella i Sorita de Morella Se celebrà per primer cop l’any 1978 a la Todolella, organitzat per un grup de joves de la comarca que volien reivindicar el futur social i econòmic dels Ports, a més de la llengua i la cultura de la comarca Des de llavors s’ha celebrat cada any, tret del 2006 L’esdeveniment congrega milers de persones vingudes de diverses comarques veïnes i de la resta dels Països Catalans i inclou…
Castells i edificacions militars de la Llitera anteriors al 1300
Art romànic
Mapa dels castells i les edificacions militars de la Llitera anteriors al 1300 J Salvadó Abelda Castell d’Albelda Torre de Gardeny Baells Castell de Baells Castell de Natjà Castell de Sorita El Campell Castell de Pelegrinyó Camporrells Castell de Camporrells Castell de Miravet Castellonroi Castell de Castellonroi Castell de Pinyana Castell de Montfort Torre de l’Aigua Peralta i Calassanç Castell de Peralta Castell de Montmagastre o de la Móra Castell de Calassanç Castell de Nerca Castell de Gavasa Castell d’Alcet Castell de Llavassui Sant Esteve de Llitera Castell de Sant Esteve…
Joan Francesc Cruella i Puig
Pintura
Pintor.
Visqué gairebé sempre a Morella El 1827 fou capità d’un batalló que foragità els malcontents de la Tinença de Benifassà Format a l’Acadèmia de Sant Carles, esdevingué acadèmic de Belles Arts a València Pintà moltes obres per a esglésies de la comarca, entre les quals es conserven l' Assumpció , el Sant Felip Neri i la decoració de la capella de la comunió, de l’arxiprestal de Morella, diverses obres al fresc i al tremp a Forcall, Sorita, Cinctorres, Herbers, Xiva de Morella, i l’admirable mural d’Herbesset El Museu de Belles Arts de València en conserva alguns quadres històrics,…